Va de bufandes

In which the author shows to his readers a scarf he finished some days ago.

A part de les amigues que de tant en tant en pregunten si poden fer peticions, hi ha altres sol·licituds més subtils: ets en una botiga el que la inauguren i de sobte et diuen «Aquest color m’agrada molt!» i encara no han acabat la frase ja tens un parell de troques a les mans i estàs pensant què en pots treure.

Així va ser com vaig comprar les primeres troques de Malabrigo Rios, en aquest color blau tan espectacular que anomenen Teal feather (que traduïríem com a ploma de xarxet i de pas aprenem dues coses: que hi ha un ocell que es diu xarxet i que hi ha un color que és el xarxet blau). Només faltava trobar el patró i finalment em vaig decidir: el Fisherman’s farrow rib. Tot gràcies al Ramon, que estava teixint una bufanda amb aquest punt i em va agradar.

Però amb dues troques no en tenia prou i en vaig firar dues més. El resultat, una bufanda llarga i ampla de color blau i suau com només ho són les llanes Malabrigo i que passat el fred, el fred polar i el fred siberià, haurà d’esperar fins a l’hivern vinent per sortir de l’armari.

Aquí en teniu unes imatges, i els detalls, com sempre, a la pàgina del projecte.

Petits projectes

In which the author shows his two last projects.

Hi ha projectes que, pel que he anat veient als fòrum i blocs de teixidors, se solen anomenar «de satisfacció immediata». Comparteixen la caracaterística que són projectes senzills, ràpids de fer (una tarda o dues) i que pots utilitzar de seguida que els acabes. Els dos darrers que he acabat són, precisament, projectes de satisfacció immediata: fundes per al mòbil.

En canviar de mòbil, les fundes que tenia van quedar obsoletes —eren massa estretes; i la que vaig comprar, a part d’aparatosa es va trencar el primer dia que em va caure el mòbil a terra (no em cau gaire sovint, que vaig amb compte, però de tant en tant… plaf!). Així que se’m va acudir teixir-ne una: vaig agafar el patró de «iPhone 4 pullover» i unes restes de Malabrigo i m’hi vaig posar. La primera versió era una mica estreta (el meu mòbil és una mica més ample que un iPhone) i la vaig repetir, augmentant els punts i, ja que hi era, repetint la trena a la part del darrere. El resultat el podeu veure a «Sensation and cables» i «Sensation and cables II».

Ara, que tan bon punt vaig començar a anar amunt i avall amb el mòbil tan ben abrigadet, vaig començar a preguntar-me què passaria quan vingués el bon temps. Una funda de llana en ple estiu? Sí, home! Vaig començar a remenar els patrons que tenia guardats per si de cas i en vaig trobar un per fer una funda per… bé, per a qualsevol cosa: «Easy Laptop, iPhone, Cell phone, kindle or camera Sleeve». I, per teixir-lo, res millor que un cotó que tenia guardat per un projecte que no vaig començar: Drops Safran. Ara, ben avait vaig veure que el resultat no quedaria gaire interessant, així que vaig abandonar el patró per jugar amb el punt baix: punt baix normal, punt baix teixit per darrere, punt baix teixit per davant, unes punxes d’alçades diferents i un remat de punt senzill. I vet aquí una «Funda pel telèfon».

Noies fent ganxet: Impressionistes francesos de la col·lecció Clark

In which the author shows two of the paintings he saw at the Clark collection exhibition in Barcelona.

Ahir va ser un dia carregat d’art, part programat i part improvisat. Estàvem apuntats a una visita guiada al Museu Nacional d’Art de Catalunya, que vam complementar amb la visita a la col·lecció d’art romànic mentre fèiem temps per anar a dinar. Aquesta segona visita fou fruit de la improvisació, igual que la que vam fer després de dinar: anar al Caixafòrum a veure l’exposició d’impressionistes francesos de la col·lecció Clark. L’exposició fa un repàs a l’evolució de la pintura impressionista mitjançant peces de la col·lecció Clark, i malauradament no la vam poder veure amb la tranquil·litat que cal per veure una exposició així: anar-hi el penúltim dia i, a més, un dissabte, té conseqüències: una gernació estorbant-se per poder malveure els quadres. No obstant això, no em passaren desapercebuts dos quadres de la col·lecció amb molta relació amb la temàtica d’aquest bloc. Malauradament, com que darrerament al Caixafòrum no es poden fer fotografies a les exposicions, ni que sigui sense flaix (no sé si a totes hi ha la mateixa restricció, almenys a les últimes que he visitat sí), he hagut de cercar les imatges a Internet.

Giovanni Boldini, Peaceful days o Young girl crocheting

 

Pierre-Auguste Renoir, A girl crocheting

Mitenes i mans calentes

In which the author shows to his readers the mittens he knitted: Coler, by Stephen West.

L’estiu passat vaig agafar una llana que m’havia sobrat, un joc d’agulles de doble punta i el patró de les mitenes Coler de l’Stephen West i em vaig posar a teixir. Volia provar de teixir amb agulles de doble punta, tècnica que, encara que no és gaire difícil un cop t’hi has posat, és una mica engavanyadora. També va ser la meva primera incursió en el teixit de trenes. Només vaig fer una mitena, amb l’excusa que era una prova i aquesta fou la meva primera aproximació als guants sense dits.

Això no vol dir que abandonés la idea de teixir-les, però altres projectes es van anar ficant pel mig i les mitenes van quedar ajornades. Fins fa quinze dies, quan de sobte se’m va acudir dedicar part de la llana Drops Karisma que havia comprat per un altre projecte a fer les mitenes. Aquesta vegada, però, vaig deixar de banda les agulles de doble punta i vaig utilitzar el mètode del magic loop, que he utilitzat altres vegades i el domino més.

El resultat, prou satisfactori, el podeu veure a continuació i a la pàgina del projecte. Val a dir que, aquests dies de fred, les mitenes m’han anat la mar de bé per tenir les mans calentes… i poder manipular objectes sense que em caiguessin a terra!

PD. I com que l’ase d’en Mora, de quantes veu s’enamora (que malament sona en català el culo veo, culo quiero… que tampoc no és que sigui música celestial), ja he rebut l’encàrrec de fer-ne un altre parell…

Brickstreet, i que arrribi l’hivern

In which the author shows his last throw: Brickstreet, by Stephen West.

Sí, yet another Westknits project, i què voleu que hi faci, si m’agraden els seus dissenys? Aquesta és la tercera manta que he fet, la primera en punt de mitja, i el cinquè patró d’Stephen West que teixeixo. La principal dificultat que hi he trobat és agafar els punts per fer la vora, més que res perquè és un munt de punts que cal agafar i la part central de la manta ja feia una mica d’embalum. La llana que vaig triar per fer-la és Drops Eskimo, una llana gruixuda, càlida i suau, molt fàcil de treballar —tot i que m’han dit que fa moltes boletes… Abans de començar vaig fer una mostra del motiu principal de la manta, per comprovar-ne la dificultat i també si la llana i les agulles triades donaven la tensió del patró.

Si mireu les dades de la pàgina del projecte, veureu que vaig trigar sis mesos a acabar-la… però no és ben bé així. El 14 d’agost ja tenia feta la part central, però amb la calorada que feia no venia gens de gust teixir una llana tan gruixuda i càlida com la Drops Eskimo. Després, un cop acabada, encara hi va haver una altra aturada fins que no vaig trobar el moment de bloquejar-la.

Ara, que estic contentíssim amb aquest projecte: no només perquè el resultat final m’agrada molt, sinó perquè aquests dies de fred està essent d’allò més útil.

Aquí us en poso algunes imatges, i podeu veure’n la resta de detalls a la pàgina del projecte.

Nadal sexy

Quan la Marga em va convidar a unir-me a Teixicòmanes, una de les primeres coses que em va explicar del grup era que per Nadal feien un amic invisible de regals teixits per un mateix. De seguida que vaig començar a reunir-me amb el grup, es va posar en marxa l’intercanvi, que tenia un tema molt especial: féssim el que féssim, havia de ser «sexyeroticopornograficofestiu».

En el sorteig, em va tocar fer-li el regal a l’Àngels, i no penseu que ho vaig tenir fàcil, no: pensar què regalar-li a algú que gairebé no coneixes i que sigui un regla… picant, té la seva dificultat. Finalment, però, vaig trobar el regal «ideal»: un tanga de ganxet, el Sexy G-string, que utilitza un patró de pinyes tant al frontal com al darrere.

Per fer-lo, vaig optar per un cotó vermell de la casa Katia (el Monaco Baby) i el vaig rematar amb un llacet de seda negra. En principi, el patró és senzill de teixir, però no estava gaire ben escrit i moltes vegades em vaig haver de refiar més de l’esquema dibuixat —que tampoc no era per llançar cohets— que no de la descripció escrita.

El resultat el podeu veure a continuació:

Sexy G-string

Els regals els vam donar a començament de gener en un sopar molt divertit al restaurant Govinda i, és clar, també n’hi havia un per a mi. La meva benefactora era l’Eva (aka Zeltia), col·lega bibliotecària que em va obsequiar amb les manilles i el fuet de set cues tot de color vermell rabiüt que podeu veure a continuació:

De regals, tots excepcionals, se’n van repartir força aquella nit: els podeu veure al resum de la trobada que l’Albis ha publicat al bloc de Teixicòmanes: «Sopar de Nadal i intercanvi catxondo».

Regals de Nadal

In which the author shows to his readers the projects he knitted and crocheted as Christmas presents.

Durant uns dies no he pogut ensenyar projectes acabats aqui, al bloc, perquè eren regals de Nadal i corria el risc que algú els veiés abans d’hora. Ara, passat Nadal i amb els regals repartits, puc tornar a emprendre les actualitzacions. Pel que fa a regals, n’hi ha alguns que ja els havia mostrat, com ara el xal Multnomah i el Dogbot. Els nous, foren tres gorres Windschief d’Stephen West (sí, el projecte que, de moment, he repetit més vegades!); dues bufandes Meadowbrook, també d’Stephen West; el xal Forest beauty; i una altra gorra d’Stephen West, la Piece out, acompanyada d’una bufanda a joc amb els mateixos colors.

Sembla que els regals van ser un èxit… si més no, no hi ha hagut cap queixa!

Aquí en teniu algunes fotografies; en podeu veure més i els detalls a la pàgina corresponent a cada projecte: Multnomah I, Dogbot, Bella del bosc, Ratllant el Piece out i Bufanda improvisada, Windschief (Malabrigo Windschief II i III, Georgina’s Windschief), First Meadowbrook i Yet another Meadowbrook.

 

Un any de Greta and the Fibers

Ara fa un any que la Marga va començar a tenyir llana a ma, i per celebrar-ho ha organitzat un sorteig que té com a premi dues troques de llana de Greta and the Fibers: una de seda i una de mitjons. I què cal fer per participar al sorteig? Enllaçar el seu bloc, posar la imatge del logotip de Greta  i deixar-li un comentari al bloc. Els que ja la tenim enllaçada no cal que ho fem, però aquesta és una bona manera de felicitar-la pel primer aniversari.

Logotip Greta and the Fibers

 

Anna Roig i l’ombre de ton chien

Sóc fan d’Anna Roig i l’ombre de ton chien des del dia que vaig escoltar una cançó del grup per primera vegada, i no em canso d’escoltar-ne les cançons dels seus dos discos una vegada i una altra. Fins no fa gaire ho feia només mitjançant Spotify, però com que sóc d’aquests consumidors en perill d’extinció que encara compren els CD dels grups que els agraden, fa uns dies vaig comprar-los tots dos. I dins d’un d’ells va aparèixer la sorpresa:

Anna Roig et l'ombre de ton chien

Anna Roig et l'ombre de ton chien

No, no hi ha al disc cap cançó que parli del punt de mitja; el més proper que s’hi esmenta és el punt de creu: Anna Roig i l’ombre de ton chien – Punt De Creu [enllaç a Spotify].