Arxiu d'etiquetes: Youtube

L’ària del diumenge: recital Wenarto & Friends

En Wenarto és un xicot que viu a Seattle i a qui li agrada molt l’òpera… la música, en general. Tant que ha decidit dedicar la seva vida virtual (si més no la youtubiana) al cant. Ha costat molt triar entre les excel·lents interpretacions del senyor Wenarto i els seus amics, però finalment hem aconseguit establir el programa pel recital d’avui. Una advertència: en Wenarto s’atreveix amb tot, i quan dic tot, vull dir tot…

«Che farò senza il mio vino»

«Parigi o cara» (La Traviata)

«Canzonetta sull’aria» (Le nozze di Figaro)

Escenes del casament i de la bogeria (Lucia di Lammermoor)

«The lonely goatherd» (The sound of music)

I molt més al seu canal de Youtube: Wenarto.

L’ària del diumenge: «Lascia ch’io pianga» (Miah Persson)

Volia continuar aquesta sèrie dominical amb una de les àries més belles de Händel (en té alguna que no ho sigui?), que és alhora una de les més conegudes: «Lascia ch’io pianga». Ara hauria de dir que és de l’òpera Rinaldo, però amb Händel mai no se sap què pertany a què, pel costum que tenia de reaprofitar parts de la seva obra per a altres obres: aquesta ària va ser primer una sarabanda a Almira,¹ la convertí en ària a Il trionfo del tempo e del disenganno («Lascia la spina») i la reconvertí a «Lascia ch’io pianga» per a l’òpera Rinaldo. L’he trobada cantada per unes quantes sopranos i mezzos diferents, i la idea inicial era posar les dues versions cantades per Cecilia Bartoli, però llavors he trobat la de Miah Persson (la Poppea d’aquests dies al Liceu), i he decidit posar la seva, i deixar les dues versions de la Bartoli per la propera setmana.

Escolteu amb atenció la darrera part de l’ària; no l’havia escoltada mai amb uns ornaments com els que hi posa Persson.²

http://www.youtube.com/watch?v=A4AnHNczryI

Vídeo pujat per OedipusColoneus a Youtube. I a unquepassava en teniu unes quantes versions més en forma de playlist.

1. Font: James C. Taylor. «The Triumph of Time, Truth and Ann Hallenberg». Andante Magazine (febr. 2003). <http://www.andante.com/article/article.cfm?id=19962>.
2. Corregiu-me si no són ornaments!

L’ària del diumenge: «Pur ti miro, pur ti godo» (Anne Sofie von Otter i Mireille Delunsch)

De L’incoronazione di Poppea, de Claudio Monteverdi, el duet final: «Pur ti miro, pur ti godo». Amb Anne Sofie von Otter com a Nerone i Mireille Delunsch com a  Poppea. I de torna, la versió d’Anna Caterina Antonacci i David Daniels.

http://www.youtube.com/watch?v=aiU9alaW_v8

(El primer pujat per musicca75 i el segon per SDCMorg. I tots recollits a unquepassava).

L’ària del diumenge: «Una voce poco fa» (Beverly Sills)

Enceto una nova secció al blog: «L’ària del diumenge». En realitat, no serà sempre una ària; però segurament és un terme que de seguida tots associem a òpera, que és del que es tracta: d’òpera, de fragments d’òperes —àries, duets, cors, etc.—, triats tenint en compte tres criteris gens objectius: que m’agradin, que tinguin alguna cosa a veure amb el de diumenge anterior i que m’hagin sorprès per alguna cosa. No és res original, és clar, hi ha molts altres blogaires que ho fan (com ara la Mei o en Joaquim). És, simplement, un divertiment i un repte que em poso.

I posats a començar, ho faré per l’entrada que em va donar la idea: Pigoletto. Tot començava amb un duet de Le nozze di Figaro i acabava amb la soprano nord-americana Beverly Sills, morta l’any 2007. Començaré amb ella i amb una ària d’una òpera que té molta relació amb Le nozze…: «Una voce poco fa» d’Il barbiere di Siviglia de Rossini. La interpretació és curiosa; si més no, no l’havia sentit mai cantada com la canta Sills. Aquí us ho deixo:

Continuarem el proper diumenge.

Trobareu tots els vídeos d’aquesta secció i més al canal d’Un que passava a Youtube.

Pigoletto

Els camins d’Internet són inescrutables i, si tens temps per perdre-t’hi, no saps si arribaràs a Roma o a qui sap on. El pretext, veure un vídeo que t’envia un amic de la interpretació de Gundula Janowitz i Lucia Popp de la «Canzonetta sull’aria» de Le nozze di Figaro; d’aquí passes al mateix duet interpretat per Renée Fleming i Cecilia Bartoli; d’aquí a un altre duet de Mozart, de La flauta màgica, interpretat per Bryn Terfel i la Bartoli, que et porta a una reina de la nit interpretada per Natalie Dessay, d’on saltes a una altra reina de la nit interpretada per Beverly Sills i acabes… bé, vegeu-ho vosaltres mateixos. No tinc paraules, només llàgrimes als ulls de tant riure. «I can sing higher – hojotoho-oh»!

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=f4jXBpPwJv0]