Arxiu d'etiquetes: xarxes socials

«Un libro quiere ser tu amigo»

Afegir a aquest títol el subtítol «y un periodista tu enemigo» m’havia semblat una manera de reblar la idea que voldria transmetre, tot i que no era exactament això: no, el periodista no és enemic meu, ni de ningú, però falla i falla molt. El títol de l’apunt és el de l’article, a doble pàgina, de  Xavi Ayén a la secció de Cultura de La Vanguardia d’ahir diumenge, en el qual parla de la presència de lectors i editorials en xarxes socials i blocs. Passant per alt la barreja de plataformes i serveis que cita, hi ha dos detalls que m’han fet saltar les alarmes i pensar que no anàvem bé: o el periodista no ha fet bé la feina i no ha cercat prou, o no sap de què parla, o vés a saber què.

D’entrada m’ha sobtat i molt que en la columna on esmenta diversos serveis destinats als lectors —i on hi cap des de l’aplicació de catalogació de biblioteques personals de què ja he parlat manta vegada, LibraryThing, a webs d’editorials, i webs on compartir lectures— no hi ha Què llegeixes, el portal en català més important i més actiu pel que fa al comentari i a la recomanació de lectures. Em sorprèn que s’ignori aquest portal en un diari publicat a Catalunya i que en canvi s’esmenti Goodreads i Shelfari on la presència catalana és menor.

L’altre detall que m’ha cridat l’atenció i que és un error dels grossos, té a veure amb LibraryThing. La descripció és prou acurada, però quan diu que enllaça amb Amazon i la Biblioteca del Congrés dels Estats Units, també podria dir que enllaça amb el Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC) i amb Aladí, el Catàleg de la Xarxa de Biblioteques Municipals. Però la cirereta del pastís és la darrera part de la descripció: «En inglés». Ai. No senyor: LibraryThing està traduït o en procés de ser traduït a una cinquantena de llengües, entre elles el català. A dia d’avui, el portal català és el setè amb més contingut traduït (un 90,9 % el diumenge 24 d’octubre) i es pot accedir a la versió que t’interessi directament, sense haver de passar per l’anglesa. La comunitat de lectors catalans a LibraryThing potser no és gaire gran, però amb 1361 membres és la catorzena comunitat (o la quinzena, si separem la portuguesa en dos com apareix al portal).

Encara hi ha més: aquesta petita comunitat de lectors catalans han aconseguit que dues editorials que publiquen en català, Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili i Bromera, s’hagin afegit al programa Crítics matiners de LibraryThing i estiguin oferint als lectors de tot el món les novetats que publiquen, a canvi només que n’escriguin un comentari.

No em direu que això no té res a veure amb el tema de l’article en qüestió, però sigui com sigui s’ha obviat o s’ignorava. I així anem fent…

L’article:

  • Xavi Ayén. «Un libro quiere ser tu amigo». La Vanguardia, 24 d’octubre de 2010, p. 46-47.

«Del prestatge de casa a la lleixa virtual: la biblioteca personal a la xarxa»

Aquest és el títol de la xerrada que aquesta nit ha fet la Núria Gallart a les Nits a l’Àtic, organitzades per Atictes, i que ja us havia anunciat a l’apunt anterior. La xerrada de la Núria s’ha centrat en dues de les nombroses plataformes que hi ha a Internet que ens permeten catalogar les nostres biblioteques personals i compartir-les amb la resta d’usuaris d’aquestes plataformes, LibraryThing i aNobii. Per què fer-ho, què ens aporta tant als lectors com a les biblioteques, quins avantatges tenen les aquestes plataformes per a autors, editors i llibreries, són alguns dels interrogants a què ha donat resposta a més d’explicar el funcionament d’aquestes dues plataformes. La Núria ha acabat la seva intervenció parlant de Què llegeixes, el portal que va posar en marxa la Generalitat destinat a lectors de totes les edats que vulguin compartir opinions sobre les seves lectures.

A continuació, després del torn de preguntes, hi ha hagut una taula rodona en què han participat Núria Gallart, Joana Serret, Rafael Santiago i Jesús M. Tibau. La taula rodona ha començat parlant sobre els clubs de lectura i les tecnologies de la informació, i de seguida ha començat un debat interessantíssim sobre l’aplicació de les eines d’Internet als clubs de lectura i al foment de la lectura i, també, a sobre l’aparició de l’ebook i els canvis que això pot provocar en la lectura.

Les Nits a l’Àtic es poden seguir en directe al seu lloc web per vídeo i s’hi pot participar per mitjà del xat que posen  a disposició dels internautes, i també pel canal de Twitter d’Atictes i pels canals dels seguidors, que se’n fan ressò. Si voleu saber què n’hem dit, podeu utilitzar Twitter Search i cercar-hi l’expressió #nitsatic (feu clic a l’enllaç, que ja teniu la cerca feta!), que és l’etiqueta que s’utilitza per descriure les piulades sobre les Nits a l’Àtic. Al xat també hi ha hagut una discussió animada i interessant, amb postures contraposades pel que fa a la lectura de llibres i d’ebooks.

I mentre no pengen el vídeo de la xerrada, us deixo enllaçada aquí la presentació de la Núria, que és una bona introducció al tema de les biblioteques personals a Internet i a Librarything i aNobii:

Del prestatge de casa a la lleixa virtual: la biblioteca personal a la xarxa[gigya width=”425″ height=”355″ src=”http://static.slidesharecdn.com/swf/ssplayer2.swf?doc=ngallart-nit-lectures-090413190727-phpapp01&stripped_title=del-prestatge-de-casa-a-la-lleixa-virtual-la-biblioteca-personal-a-la-xarxa” quality=”high” wmode=”tranparent” ]

View more presentations from ngallart.

Afegit el 19 d’abril de 2009: Podeu veure el vídeo de la xerrada a AtictesTV: Del prestatge de casa a la lleixa virtual – Web TV – make.tv