Arxiu d'etiquetes: Wesley Stace

Sala de lectura, xliii: Infortunio, de Wesley Stace

He trigat dos mesos en acabar la novel·la Infortunio però només he trigat sis o set dies a llegir-la. Hi ha algun terme que descrigui aquest fenomen associat a la lectura? No té res a veure amb la velocitat de lectura, ni amb el temps disponible ni tan sols amb què t’agradi o no t’agradi un llibre. Perquè, al cap i a la fi, aquest no em va desagradar quan el vaig començar, però tot i això l’he anat arrossegant d’aquí allà, sempre amb la voluntat de llegir-ne un tros, i a l’hora de la veritat he acabar cruspint-me’l en poc més de tres dies.

Diu que tot va començar amb una cançó:

I was born with a coathanger in my mouth
I was dumped down south
I was found by the richest man in the world
Who brought me up as a girl.

John Wesley Stace és el nom artístic de Wesley Stace, l’autor de la novel·la, fins ara més conegut –o això diuen– per les seves cançons que per altra cosa. «Miss Fortune», la cançó, acabà convertint-se en Misfortune, la novel·la:

El character és Rose Loveall, Rose Old, nadó abandonat que és salvat in extremis per un excèntric lord anglès que pot perdre l’herència familiar si no té un fill. Però ningú creu que el pugui tenir, i menys els seus cobdiciosos parents els Osbern i els Rakeleigh, per això des del moment en què Geoffrey Loveall anuncia el seu matrimoni i, uns mesos convenientment més tard, el naixement de la seva filla Rose, comencen a tramar com podran aconseguir la fortuna dels Loveall. Rose no és una noia, però com que el pare s’ha encaparrat que sí que ho és, tothom li segueix el corrent: lady Anonyma, Hood el criat, els Hamilton –administradors dels Loveall des de temps immemorials… I així és com Rose és educada com una nena. En arribar a l’adolescència però, tot es descobreix i els fets es precipiten: els Osbern es fan amb Love Hall, el casal familiar, i en fan fora els Loveall; i Rose fuig per trobar la seva identitat. Finalment, reconciliada amb si mateixa i segura de qui i com vol ser, torna i es porta a terme la restitució, gràcies a l’oportú descobriment del noble origen del nadó abandonat –gràcies a una investigació on té un paper força important la recerca filològica de la mare, lady Anonyma, sobre l’obra de la poetessa Mary Day, omnipresent al llarg de la novel·la.

Sona a fulletó i ho és. Un gran i magnífic fulletó en què la mateixa protagonista ens explica la seva història, excepte en la primera de les cinc parts del llibre en què escull la veu d’una narrador omniscient perquè

[n]o pensaba que mi voz fuera lo bastante persuasiva, así que opté por el narrador pasado de moda, ese que es omnisciente, llamémosle Dios [p. 85]*

i en alguns fragments en què cedeix la veu a algun dels altres personatges que l’acompanyen. A les tres primeres parts s’explica el naixement i la vida de Rose fins a l’adolescència, quan descobreix el seu secret; la quarta part correspon a la reconciliació amb ella mateixa, i la cinquena al retorn i a la recuperació de tot el que li havia estat arrabassat. La novel·la flueix àgilment sense avorrir ni fer-se pesada, el lector guiat amb mà ferma per Rose al llarg dels records amb què reconstrueix la seva lluita per trobar el lloc que li pertoca.

*Wesley Stace. Infortunio. Tr. Patricia Antón. Barcelona: RBA Libros, 2006. 503 p. ISBN 84-7871-704-8.

De fons: Martirio, Primavera en Nueva York.

Technorati tags: ?

La bibliotecària Anonyma, el defensor librorum i els llibres lligats

Biblioteques de paper, ix: la biblioteca octogonal de Love Hall.

Seguint la dèria de recollir exemples de biblioteques de ficció, reunim quatre notes sobre la biblioteca de Love Hall, el casal dels Loveall a la novel·la Infortunio, de Wesley Stace. Des de l’origen de la biblioteca a la seva modernització, amb alguns tòpics recurrents sobre la figura dels bibliotecaris.

Por lo tanto, y para sorpresa de su madre, Loveall expresó un deseo. Hood le había ayudado. Ese deseo era el de empezar una gran biblioteca en la torre octogonal y que la institutriz se convirtiera en la bibliotecaria de la casa. Allí ya había habido una biblioteca en funcionamiento muchos años antes, pero la habitación estaba por lo demás inutilizada, excepto para albergar los pocos libros que habían sobrevivido a la destrucción o al descuido, que en la actualidad ignoraban casi por completo. La única persona que se había aventurado a entrar en ella recientemente era Anonyma, y la había oído lamentarse del vergonzoso estado de la habitación, en particular si se consideraba el valor de su contenido (ante lo cual hasta lady Loveall aguzó los oídos). [p. 74]

[…] Así pues, a los trece años recién cumplidos, Geoffroy proclamó, al carecer de una idea mejor o más inmediata y pensando sobre todo en el tema preferido de Anonyma, que la biblioteca se llenaría con libros sobre bibliotecas y libros, y que por lo tanto sólo había una persona cualificada para cuidar de la colección. La bibliofilia de Anonyma y su propensión natural hacia el orden y el coleccionismo ya eran bien conocidas a esas alturas, y sus credenciales como bibliotecaria estaban fuera de toda discusión.Lady Loveall se mostró de acuerdo al instante. Pese al hecho de que a ella no le importaban los libros, había oído que las bibliotecas estaban convirtiéndose en centros de sociabilidad en ciertas casa bien. […] Sus palabras definitivas sobre el asunto fueron francas:

— A mí no me gusta leer, milord. Siempre siento que estoy haciendo algo inferior a mí.
— Depende de a qué altura sostengáis el libro, milady. [p. 75]

Love Hall no siempre había contado con una biblioteca. La colección había empezado cuando los hombres del rey saquearon y destruyeron monasterios por primera vez y luego hicieron lo mismo con las universidades. Lord Loveall el Silencioso había escondido sus libros en la torre octogonal para mantenerlos a salvo de la rapiña. Cuando se vieron libres, El Silencioso, rebosante de éxito en su nuevo papel de defensor librorum, dedició que deberían añadirse más libros a la colección, pero no era un hombre que pudiera hacer nada a medias, y su codicioso impulso hacia la propiedad transformó la idea de más libros en la de todos los libros. La misión se tornó imposible mucho antes de que se diera cuenta siquiera, pues había subestimado en gran medida la cantidad de libros que existían. A medida que llegaban más y más en barcazas y carros repletos, no tardó en quedarse si espacio. Fue un desastre. [p. 76]

Loveall se mostró inmediatamente de acuerdo con los cambios de Anonyma. […] En su biblioteca, los libros no se apilarían de cualquier manera, como todavía era corriente, sino con los lomos hacia afuera y en vertical. No estarían atados a las barras en el centro de la habitación, una tortura medieval que aún se practicaba en alguna biblioteca de iglesia: los libros de Love Hall serían libres de moverse, aunque no debería permitirse a nadie sacarlos de la biblioteca, excepto a milord. [p. 77]

Technorati tags: ? ?