Arxiu d'etiquetes: web 2.0

LibraryThing i la beta perpètua

Una de les característiques de l’anomenat web 2.0 és que gairebé ja no hi ha aplicacions definitives: tots els programes, totes les aplicacions estan en procés de millora i canvi continuats, de manera que no es pot considerar que arribats a un cert punt de desenvolupament estiguin acabats, perquè sempre s’hi pot fer alguna correcció o afegir alguna funció nova. Una de les conseqüències d’aquest tret del web 2.0 és que no parem mai de «reciclar-nos» i l’aprenentatge de l’ús de les eines és continuat. Una altra, és que el que sabíem ben aviat queda obsolet: la presentació sobre LibraryThing que vaig fer el dia 11 de gener, per exemple, avui ja no està actualitzada, ja que en pocs dies de diferència el seu creador, en Tim Spalding, ha anunciat dos canvis força importants: un afecta el coneixement comú; l’altre, a un dels punts dèbils d’LT des d’un punt de vista bibliotecari: la desambiguació d’autors.

Llengües a Coneixement comú

El Coneixement comú és l’àrea de les pàgines d’obres i de pàgines d’autors dedicades a recollir dades que poden ser interessants i que no tenen un camp assignat en l’estructura dels registres d’LT. És, a més, una àrea que construïda mitjançant les aportacions de tots els membres d’LT, que hi van afegint la informació que coneixen o que es molesten a buscar (des del títol original de l’obra a personatges destacats; quant als autors, dates de naixement i mort, càrrecs, premis, per esmentar només algunes de les dades que s’hi poden recollir).

Fins ara només s’hi veien les dades corresponents a la llengua del portal d’accés: si accedíem pel portal català, només vèiem les dades en català. Amb el canvi que s’ha introduït, es veuen per defecte les dades en la llengua del portal, però es pot seleccionar les altres llengües per veure’n la informació. I si no hi ha dades en una llengua determinada, es mostren les de la llengua en què hi hagi més dades, amb la possibilitat de copiar les que puguin ser comunes.

Language in common knowledge: Visibility

Languages in common knowledge: borrowing data

En trobareu més informació als fils corresponents a les Converses d’LT (d’on provenen les dues imatges, per cert): «Languages in Common knowldge: 1# Visibility» i «Languages in Common knowldge: 2# “Borrowing” data between languages» (missatges de Tim Spalding a LT).

Desambiguació d’autor

Fins ara, un dels punts febles d’LT era la separació d’autors del mateix nom. Només es creava una pàgina d’autor i encara que hi poguéssim marcar quines obres eren d’un autor i quines d’un altre, no es creaven pàgines noves per cada autor —i no es podien afegir dades a Coneixement comú, perquè no es podia dir a quin autor corresponien.

Amb el canvi que s’hi ha introduït, la pàgina d’autor que hi havia fins ara es converteix en una pàgina de desambiguació des d’on es pot anar a les (ara sí) pàgines individuals de cada autor. D’aquesta manera serà molt més fàcil separar autors homònims i assignar-los les obres i les dades de Coneixement comú que els corresponen.

Author division

Més informació a: «Author division. Introduced» (missatge de Tim Spalding a LT).

Les biblioteques heretades de Librarything

Hi ha en marxa a Librarything un projecte curiós anomenat Legacy libraries: es tracta de donar d’alta com a usuari un personatge famós de la història i catalogar la seva biblioteca a Librarything a partir d’inventaris, catàlegs, descripcions, etc., dels llibres que va tenir realment. En aquests moments hi ha unes vuitanta biblioteques heretades, trenta-cinc de les quals es consideren completes.

Quina finalitat té això? La principal, conèixer quins llibres tenien personatges claus de la història, de l’art, de la música, etc. Però n’hi ha una altra, més anecdòtica, d’interès més personal: Librarything és una eina social de catalogació, totes les manifestacions d’una mateixa obra es combinen i, d’aquesta manera, hom pot saber quants membres de Librarything tenen la mateixa obra que hom té (un interès anecdòtic i personal, esclar): no només membres vius i anònims, però, també membres morts i famosos. Tot, a la pàgina de les estadístiques corresponents a les Biblioteques heretades.

Així puc saber, per exemple, que tinc tretze obres que també tenia Kafka i tretze que tenia Sylvia Plath; en comparteixo una amb Puixkin; dues les tenien també el compositor Aaron Copland, els escriptors Hermann Melville i William Faulkner, i l’actriu Marilyn Monroe; James Joyce tenia a la seva biblioteca tres obres que també tinc;  i en tinc deu que també tenia T. H. Lawrence, unes trenta que tenia Karen Blixen, i vuit que tenia Maria Antonieta… sí, Maria Antonieta, i una d’aquestes no l’hauria imaginada mai: Histoire du vaillant chevalier Tiran le Blanc, de Joanot Martorell, «traduite [et adaptée] de l’espagnol [par A.C. comte de Caylus…».

No hi ha, que hagi pogut veure, cap biblioteca heretada de personatges catalans. Potser el grup català de Librarything podríem posar-nos-hi…

PD. Els enllaços, segurament, segueixen sense funcionar. Però jo no desisteixo: sóc optimista i sé que algun dia es podran tornar a clicar normalment. Descobert el problema dels enllaços: no es poden fer cat.librarything.com (la versió en català del portal), sinó que s’han de fer www.librarything.com.