Arxiu d'etiquetes: vídeos

És la crisi, idiota!

[Apunt publicat simultàniament… gairebé alhora aquí i al costat obscur: «Es la crisis, idiota!»]

No sé què fa que en aquest país nostre ens prenguem les coses més aviat a la tremenda, i davant la paraula crisi tots ens esgarrifem i ens estirem els cabells —amb prou motius, d’altra banda. Creuat l’Atlàntic, als Estats Units, però, sembla que es prenen les problemes amb un altre esperit: què fan davant una retallada pressupostària? Doncs un vídeo, en versió lipdub, i el pengen a Youtube. Bé, en realitat en fan dos: igual com els DVD amb què la industria cinematogràfica ens rob… ens alleugereix les butxaques del pes del «vil metall» —amb la versió comercial, l’estesa, la del director, la del director després d’unes copes, etc.—, ells van i en fan dos: un en versió llarga, amb les aventures i desventures d’una bibliotecària intentant sobreviure a les retallades pressupostàries, i la versió reduïda només amb el lipdub. Vaja, que els sobra el sentit de l’humor que en alguns entorns més nostrats tant ens falta. Mireu els vídeos i no rigueu gaire, que aquí també pinten bastos.

Versió llarga:

Versió breu:

(via @jserranom a twitter, aquí i aquí)

La Paraula Viva a VilawebTV

Un dels primers descobriments internàutics que he fet en tornar de vacances ha estat la sèrie d’entrevistes «La paraula viva» que es va fer en ocasió de l’exposició «Cultura catalana, singular i universal» l’octubre de 2007 a la Fira de Frankfurt (notícia a Vilaweb sobre l’exposició). Ha estat gràcies a en Jaume Subirana, que cada dia posa al seu blog l’enllaç al vídeo que difon el portal VilawebTV.

El d’avui és l’entrevista que van fer a Imma Monsó i entre els publicats anteriorment hi ha el de l’entrevista a Mercè Ibarz. Per què destaco aquests dos vídeo i no uns altres? Doncs per una casualitat d’aquelles que de tant en tant es donen: Mercè Ibarz és l’autora de la biografia de Mercè Rodoreda que vam comentar fa uns dies, biografia que havia traduït la Tina Vallès, i a la presentació de la qual va participar Imma Monsó. Podria tancar el cercle amb un enllaç al comentari d’Un home de paraula, una novel·la més que recomanable… però no vaig escriure’n cap.

Aquí us ho deixo:

Carmen, de Bizet… en Lego

El món de l’òpera sempre ha tingut i sembla que no es podrà treure mai de sobre una imatge d’elitisme i cosa seriosa (i per a molts avorrida) que, sovint, no té res a veure amb la realitat. D’entrada, és un gènere que ha donat lloc a força acudits, a l’òpera buffa i que no tots els aficionats es prenen com a res sagrat. Un exemple d’acostament desacomplexat i força desvergonyit a vegades és el de La Cieca al seu blog, parterre box, on, a més de crítiques de funcions d’òpera vistes a teatre nord-americans, hi ha una aproximació força… friqui al gènere: fotografies de sensuals barihunks a anècdotes sobre els divos i les dives que han poblat els escenaris operístiques, passant per curiositats com la que avui he decidit a portar al blog: versions d’òperes famoses interpretades per figuretes de Lego creades per un tal BarkingBartok. Us deixo el primer acte de Carmen i l’enllaç al canal de Youtube de Barkingbartok, on trobareu la resta d’actes de l’òpera a més de les versions de Tosca i Il Tovatore.

[youtube=http://youtube.com/watch?v=5p9lzLLT4A8]

[Per via de: «legotiste», al blog de La Cieca]