Arxiu d'etiquetes: Vida i destí

Sala de lectura, 110: Vida i destí, de Vassili Grossman

«Aquest llibre t’està durant molt, no», m’etziben un matí mentre assenyalen la coberta de Vida i destí, de Vassili Grossman. Falten poques pàgines per acabar la lectura de la novel·la, però sí, són gairebé quatre mesos que fa que carretejo amunt i avall el volum. «Tan complicada és?». No, no ho és… un cop familiaritzat amb l’extensa galeria de personatges que hi apareixen i que són anomenats de maneres diferents segons el grau de formalitat i de proximitat entre els parlants, la qual cosa t’obliga a un esforç suplementari. Sort que el llibre té al final un apèndix amb els noms dels personatges principals, que t’ajuda a situar-te.

Vida i destí és un gran retrat de la Segona Guerra Mundial a Rússia, al voltant del setge i l’alliberament d’Stalingrad, protagonitzat per una sèrie de personatges que mantenen relacions familiars o d’amistat —excepte els alemanys i els personatges històrics—, el nucli dels quals és la família Strum-Xapòixnikov. La galeria de personatges representa els diferents estrats socials i postures davant de la Revolució i de tot el que vingué després, i els destins diversos que hagueren d’afrontar els russos de tots colors i ideologies durant els anys de l’estalinisme. No resumiré l’argument, tasca ingent, sinó que aprofitaré l’esforç de l’Allau que ho ha anat fent a mode de guia de lectura al seu bloc: Vida i destí.

Una novel·la tan llarga no pot evitar, en alguns moments, esdevenir tediosa; i aquest no n’és una excepció: alguns capítols es feien inacabables. D’altres, però, eren tan intensos que feien mal (i ara penso en la carta d’Anna Semiónovna al seu fill, o la descripció del darrer viatge de Sófia Óssipovna Levinton) o tan apassionants que no et permetien abandonar la lectura. El llibre està dividit en tres parts, que marquen també tres estats d’ànim, i el nucli dels quals és Stalingrad: les dues primeres, abans que els russos alliberin la ciutat, amb el desànim pel llarg setge alemany i l’esperança que representen els primers moviments per trencar el setge planant sobre les vivències dels diversos personatges; i la tercera, amb l’eufòria del trencament del setge i el que representa aquest fet en les vides dels personatges i per la història. Una dificultat afegida és que els diferents capítols estan protagonitzats per personatges diferents i transcorren en llocs diferents, i cal una mica d’atenció extra per no perdre’s. No és només la descripció dels fets, però, el que ens ofereix Grossman, sinó que també ens ofereix un retrat molt crític de la societat russa, del seu comportament durant la guerra i després de la guerra envers les minories, de la burocràcia, i del totalitarismes i de l’establiment d’un estat policial on tothom pot ser un delator, d’un sistema que no permet la individualitat ni la discrepància —un sistema del qual ell també en fou víctima.

«La recomanes?», em van preguntar un altre matí. I no vaig saber què respondre: tot i haver-me agradat, encara no estic segur que aquesta sigui una d’aquelles novel·les que recomanaria sense dubtar-ho.

El llibre:

  • Vassili Grossman. Vida i destí. Tr. Marta-Íngrid Rebón Rodríguez. Barcelona: Cercle de Lectors; Galàxia Gutenberg, 2008. 1093 p. ISBN 978-84-672-3021-5 (Cercle de Lectors).