Arxiu d'etiquetes: Victòria dels Àngels

L’ària del diumenge: Pagliacci

L’ària de la setmana passada la dedicava a Cavalleria rusticana, i aquesta toca Pagliacci. Probablement les dues àries més conegudes d’aquesta òpera siguin «Recitar… Ridi, pagliaccio», de Canio, i «Qual fiamma avea nel guardo», de Nedda. L’argument d’aquesta òpera, que posa en escena el tòpic de la tràgica vida del pallasso, és una història d’amor i gelosia: Canio i Nedda estan casats; Nedda té un amant, Silvio, i és pretesa per Tonio, el geperut de la companyia. Canio és molt gelòs, Nedda menysprea Tonio i aquest, que ha descobert l’affaire de la dona amb Silvio, fa que Canio els descobreixi. No us desvetllaré el final, tot i que és previsible.

A l’ària de Nedda, l’angoixa inicial per la gelosia de Canio desapareix de seguida davant la sensualitat del sol d’agost i el desig de llibertat de la dona, simbolitzat en el vol dels ocells. Aquí la deixo en la veu de Victòria dels Àngels:

(vídeo pujat per Addiobelpassato)

A la de Canio, en canvi, trobem el drama en què viu immers el personatge, condemnat a riure i a fer riure encara que la seva vida sigui una tragèdia. Aquí amb Roberto Alagna (per no repetir Plácido Domingo):

(vídeo pujat per gabex17)

Hi ha un detall d’aquesta ària que no coneixia i que em va fer saber en Miguel la setmana passada: els primers compassos de «Ridi pagliccio» els utilitzà Queen a la cançó «It’s a hard life», amb la lletra canviada: «I don’t want my freedom/there’s no reason for living/with a broken heart»:

L’ària del diumenge: Cavalleria rusticana

Ja arribarà el moment d’anar fent boca per la propera nit d’òpera, una nit molt esperada: el recital d’Andreas Scholl —del qual, com ja sabeu els habituals, sóc força fan. Mentrestant, continuaré donant la tabarra amb el duet operístic d’aquests dies: Cavalleria rusticana i Pagliacci. Començaré pel primer, i ja que no he trobat cap vídeo amb els cantants que vaig veure, tirarem cap a una altra de les habituals del bloc: Victòria dels Àngels. En aquesta romança, «Voi lo sapete, o mamma», Santuzza explica a la mare de Turiddu que l’ha festejada i l’ha deshonrada, i que s’entén amb Lola, casada amb Alfio.

(vídeo pujat per tenorisimo1975)

Tot i la tragèdia, aquesta òpera té algun moment alegre, com el brindis de Turiddu, «Viva el vino spumeggiante», que dóna pas al dramàtic final. I aquí la teniu, amb Jonas Kaufmann:

(pujat per DeccaMusicGroup)

La setmana vinent, una mica de Pagliacci.

L’ària del diumenge: «Damunt de tu només les flors» (Victòria dels Àngeles)

Em venia de gust escoltar una mica de Victòria dels Àngels i mirant què trobava a Youtube, he ensopegat amb aquest sonet de Josep Janés musicat per Frederic Mompou, que acompanya la soprano al piano. Aquí us ho deixo.

http://www.youtube.com/watch?v=WxhL33vqxU4

(vídeo pujat per lochness11)

I el sonet:

Damunt de tu, només les flors.
Eren com una ofrena blanca:
la llum que daven al teu cos
mai més seria de la branca.

Tota una vida de perfum
amb el seu bes t’era donada.
Tu resplendies de la llum
per l’esguard clos atresorada.

Si hagués pogut ésser sospir
de flor! Donar-me com un llir
a tu, perquè la meva vida
s’anés marcint sobre el teu pit.

I no saber mai més la nit
que al teu costat fóra esvaïda.

L’ària del diumenge: «Addio del passato» (Victòria dels Àngels i Darina Takova)

Com vaig dir la setmana passada, s’han acabat Händel i Scholl (per uns dies, que em conec: avui he estat a punt de recaure!), i canviem de compositor (Verdi) i de veu (soprano), amb una ària de la que és (amb totes les cometes necessàries quan es fa una afirmació com aquesta) la meva òpera favorita: La traviata. Per si algú no la coneix, explica la història d’una senyoreta de vida alegre que comet l’error d’enamorar-se d’un senyoret burgès que també s’enamora d’ella i, contra el sentit comú imperant a l’època, ho abandonen tot per viure junts. Un escàndol en majúscula per la bona i benpensant burgesia que acaba, com no pot ser d’altra manera, amb la mort de la protagonista, Violeta Valéry. L’òpera es basa en la novel·la La dama de les camèlies d’Alexandre Dumas fill, que recollí una història real.

L’ària d’avui és «Addio del passato», en la qual Violeta, que ja sap que s’ha de morir, s’acomiada de la seva vida i del seu amor, Alfredo, i li desitja que sigui feliç. La canten Victòria dels Àngels al primer vídeo i Darina Takova al segon: la primera, perquè m’agrada (i ja perdonareu que el so no sigui gaire bo, però m’ha semblat més interessant aquest enregistrament en directe que el d’estudi que enllaço al final), i la segona perquè la primera Traviata que vaig veure la cantava ella. I ara em deixo de batalletes i us poso els vídeos.

http://www.youtube.com/watch?v=w04F0h2hutg#t=1m46s

(vídeo pujat per Klassizimsus)

http://www.youtube.com/watch?v=zULDWLXWn24

(vídeo pujat per coloraturafan)

I la torna, un enregistrament de Victòria dels Àngels el 1959 de la mateixa ària.

L’ària del diumenge: «Una voce poco fa» (Victòria dels Àngels)

Segueixo amb Rossini, Il barbiere… i «Una voce poco fa», però aquesta vegada cantada per Victòria dels Àngels. La primera vegada que vaig sentir aquesta ària, va ser en un enregistrament de la soprano catalana. Vaig començar per casualitat amb una soprano i he continuat amb una altra soprano, però aquest paper no era, originalment, per a soprano… però aquesta és una altra història i en parlarem la propera setmana. Avui, Victòria dels Àngels:

Vídeo recollit per Onegin65.