Arxiu d'etiquetes: Una lectora poc corrent

Sala de lectura, lxxxvii: Una lectora poc corrent, d’Alan Bennett

He de confessar que tenia moltes ganes de treure aquesta novel·leta de la pila i llegir-la, i més encara després d’haver-ne llegit tantes i tan bones crítiques. I he de confessar també que després d’haver-la llegida em sento decebut i he vist, una vegada més, com les expectatives que me n’havia fet se n’anaven pel forat de l’aigüera.

El punt de partida és molt interessant: algú que no llegeix mai descobreix de cop i volta els plaers de la lectura i s’hi lliura plenament. Aquest algú no és algú qualsevol: és ni menys que la reina d’Anglaterra, i el seu nou hobby tindrà conseqüències. El que de bon començament pot semblar un elogi de la lectura (la reina, a mesura que llegeix, es torna més humana) no deixa de ser-ne també una crítica (i no dic més per no espatllar la lectura a qui encara no l’hagi llegida), però a part d’algunes anècdotes i d’algunes frases amb suc, m’ha semblat força superficial i amb un final precipitat que tot i jugar amb el cop d’efecte, no produeix —millor, a mi no m’ha produït l’efecte que es podria esperar d’un final com aquest.

Poques vegades parlo de les lectures que no m’han agradat, però aquesta vegada em salto aquesta norma no escrita (al cap i a la fi, si les poso jo per què no hauria de saltar-me-les?) i ho faig, empès per aquest sentiment de decepció. Em quedo, no obstant això, amb una frase del llibre:

El que també va descobrir era que un llibre menava cap a un altre llibre, que se li obrien portes a tot arreu on mirés i que els dies no eren prou llargs per poder llegir tot el que volia llegir. [p. 20]

El llibre:

  • Alan Bennett. Una lectora poc corrent. Tr. Ernest Riera. Barcelona: Empúries ; Anagrama, 2008. 95 p. ISBN 978-84-9787-289-8.