Arxiu d'etiquetes: Theodor Fontane

Sala de lectura, li: Effi Briest, de Theodor Fontane


Effi Briest
Fotografia de Ferran M.

Effi Briest, de Theodor Fontane, era una de les lectures que em faltaven per acabar d’arrodonir el retrat de l’heroïna adúltera (per anomenar-la d’alguna manera) que pobla la novel·la realista del segle xix. De la Bovary a l’Ozores, de la Brito a la Karènina, gairebé totes les literatures occidentals del segle xix van tractar el tema de l’adulteri femení i van donar lloc a una sèrie de personatges que han esdevingut l’arquetipus de la dona que, conscientment o inconscient, es revolta contra el paper que la societat li assignava i comet el crim imperdonable de pensar, decidir i actuar per ella mateixa.

Effi Briest és l’única filla d’una matrimoni de l’alta burgesia alemanya que passa de jugar amb les seves amigues al jardí de la mansió familiar a estar promesa i casada amb un home més gran que ella: el baró Geert Innstetten, antic pretendent de la mare d’Effi. El matrimoni va a viure al nord del país, a Kessin, on ell ostenta el càrrec de prefecte. És un lloc petit que només s’anima a l’estiu amb l’arribada dels estiuejants i on tot el que la jove Effi faci o digui serà jutjat severament per les famílies de l’aristocràcia local. L’ambient tancat de Kessin, les absències del baró, la presència constant d’un fantasma que, segons tothom, habita la casa dels Innstetten —rumor que ell mateix s’encarrega de no desmentir— i la manera de ser d’Effi l’aboquen finalment als braços d’un dels seus veïns, el capità Crampas. La relació s’acaba quan el baró Innstetten aconsegueix un càrrec de més responsabilitat a Berlín i s’hi traslladen. Passats els anys, però, Innstetten trobarà unes cartes que Effi guardava que li faran descobrir la relació que la noia havia mantingut amb Crampas; tot i haver passat sis anys en què Effi s’ha mantingut fidel, Innstetten repudia la seva muller i repta Crampas en duel. Effi, acompanyada només de la seva serventa, Roswitha, es quedarà sola i acabarà morint per causa d’una tuberculosi.

A diferència d’altres novel·les de la mateixa època que tracten el mateix tema, a Effi Briest l’adulteri és només insinuat, no és explícit. Som testimonis del procés de seducció d’Effi per Crampas, però coneixem l’adulteri fins que Effi hi posa el punt final. A me?, és Effi qui decideix posar fi a la relació que manté amb Crampas, aprofitant el trasllat a Berlín. Tot i això, en descobrir-se el fet, Effi pateix les mateixes conseqüències que les altres heroïnes adúlteres: en el seu cas, la separació del marit i la retirada de la custòdia de la filla, a més de ser apartada de la societat: la mort en vida que patia Ana Ozores a La Regenta —en el cas d’Effi, fins i tot els seus pares la rebutgen— i, més endavant, la mort física, no per suïcidi com Emma Bovary o Anna Karènina, sinó per una oportuna propensió a la tisi que tenia des de joveneta i que la solitud li agreuja. Tanmateix, en paraules del traductor i prologuista de la novel·la, Pablo Sorozábal Serrano, Effi mor de tedi:

[…] de puro tedio (la tesis [sic] que la consume es lo de menos, simple pretexto), de resultas del absoluto y desolador vacío a que se ve condenada como consecuencia del implacable proceso de marginación social —de «disfuncionalización» como persona/mujer— en que se encuentra sumida tras el repudio por parte de su marido, la muerte de su amante y la separación de su hija. [p. 13]

La condició de la dona —si més no de la dona burgesa— a segle xix té molt a veure amb aquest rebuig, així com la pressió d’una societat regida per uns costums i uns conceptes morals força rígids. El baró Innstetten és definit com un home de principis fonamentals (p. 53), però arribat el moment reconeix que estaria disposat a perdonar Effi, a qui estima; en canvi, decideix no deixar-ho córrer, reptar Crampas en duel, repudiar Effi i apartar-la de la filla, per la pressió de les normes i costums de la societat en què viuen:

[…] Uno no es un ser humano aislado, sino que pertenece a un todo y es preciso que tomemos constantemente en consideración ese todo, ya que nos hallamos en absoluta dependencia del mismo. Si fuese posible vivir en soledad, podría dejarlo pasar […]. Pero en la convivencia con los demás seres humanos se ha desarrollado un algo que, sencillamente, está ahí, y por cuyos raseros y por cuya normativa nos hemos acostumbrado a juzgarlo todo, a los demás tanto como a nosotros mismos. [p. 305]

Uns raseros i una normativa que reduïen el paper de la dona a muller i mare, sempre sota la tutela de l’home —fos el pare, el marit o els germans— , que la consideraven culpable —l’adulteri masculí no té la mateixa consideració que el femení; el mite d’Eva sempre sobre les espatlles de la dona—, però que alhora la feien dipositària de l’honra del marit: de la mateixa manera que la dona burgesa esdevé l’aparador de la riquesa del marit, és la dipositària del bon nom del marit i si actua en contra de les convencions socials, l’única opció que té el marit per evitar taques és repudiar-la. Que és, finalment, el que fa Innstetten.

Novel·la clàssica en tots els aspectes, la descripció no n’és el menys destacat —per tant no és una novel·la recomanable per aquells lectors que abominen de la descripció. Tanmateix, en passar de puntetes sobre l’adulteri —que com deia més amunt, només s’insinua—, l’estructura clàssica de la novel·la es desequilibra una mica: el plantejament ocupa bona part de la novel·la, el nus pràcticament desapareix i el desenllaç és força ràpid; ràpid i serè, sense dramatismes ni grandiloqüències. No es fa avorrida, tanmateix, gràcies d’una banda a l’absència de judicis per part de l’autor i a la rica galeria de personatges secundaris, dels quals jo destacaria Roswitha, la dona catòlica que esdevé mainadera de la filla d’Effi i després la seva criada. I que és, de fet, l’únic personatge que es manté fidel a Effi i l’acompanya fins a l’últim moment; potser perquè és un dels pocs personatges de la novel·la que sap què és la marginació.

Theodor Fontane. Effi Briest. Tr. Pablo Sorozábal Serrano. Madrid: Alianza, 2004. 383 p. ISBN-10 84-206-4558-3.

Technorati tags: ?