Arxiu d'etiquetes: Tens un racó dalt del món

Petita fantasia noctura

La profunda passejada els portà bosc endins, lluny de les acollidores planes de la vora del riu. La nit humida i freda es colava entre les branques dels arbres, els queia damunt com un fi plugim i se’ls filtrava entre la roba fins amarar-los els ossos. Entendrit per la tremolor de la guia, l’estranger es tragué la inútil jaqueta robada, i la hi posà sobre les espatlles. El petó amb què ella li agraí el gest, metàl·lic i inquietant, el deixà sense alè. La lluna sobre les copes dels arbres els observava amatent.

«143è joc literari» d’en Jesús M. Tibau a Tens un racó dalt del món.

Sala de lectura, 107: Totes les baranes dels teus dits, a cura de Jesús M. Tibau

L’escriptor ebrenc Jesús M. Tibau s’ha convertit, amb el seu blog Tens un racó dalt del món, en un animador i en punt de trobada de la catosfera, gràcies en bona part als jocs literaris que proposa setmanalment: tots els dimecres en Jesús planteja un repte relacionat amb la literatura, que tant pot ser endevinar el títol i l’autor d’una obra amb l’única pista d’una imatge, com la proposta d’exercitat les habilitats literàries escrivint un petit text a partir d’una imatge o d’un text que ell proposa. Aquests jocs no estan circumscrits al seu blog: en alguna ocasió ha aconseguit la col·laboració d’altres blogs per, entre tots, proposar el joc o donar pistes per resoldre’l. Molt semblant als jocs literaris va ser la proposta que va fer el 10 de juny passat: proposà un concurs que tindria com a premi un exemplar del seu recull de poemes A la barana dels teus dits, i que consistia en escriure una poesia on aparegués «a la barana dels teus dits». D’aquell concurs en va sortir un llibre, publicat per Petròpolis —el nou projecte editorial de Jaume Llambrich— en tres formats: en paper, per llegir en línia i en format PDF per descarregar (Totes les baranes dels teus dits al web de Petròpolis).

El llibre recull les cinquanta-cinc poesies que es presentaren al concurs i que són, també, una mostra d’allò que escriuen els blogaires de les terres de parla catalana; i dit en el sentit més ampli, ja que inclou una poesia de la blogaire algueresa Anna Cinzia Paolucci (Poemes des de l’Alguer). Però les convocatòries de Jesús M. Tibau sobrepassen les fronteres, i també hi ha una poesia en occità de Joan deu Peiroton (Lo blòg deu Joan). La majoria tenen l’amor com a tema principal, cosa no del tot estranya si tenim en compte l’origen de la frase que havia de servir d’inspiració; és un recull de bon llegir, amb bones propostes poètiques i imatges de molta força, algunes de les quals fan emocionar.  Us en copio a sota una petita mosta:

Relluu la passió
a la barana dels teus dits
senyals de vida
imploren la ràbia del vent
que espanti l’estàtica pols.

(Anna Cinzia Paolucci)

L’ocean deus tons uelhs
non coneish nada barana:
m’i voi negar dab un sospir,
tà húger deu temps qui passa.
A l’arrampa deus tons dits,
l’eternitat que s’i hauça,
com lo só a la matiada.

(Joan deu Peiroton)

Ens obviarem les trobades desafortunades,
i buscarem una altra gasosa Schuss,
i serem afortunats només quan surti el sol,
i de ser dos, tornarem a ser un.

I fumaré molts cigarrets quan hagis marxat,
i buscaré moltes llunes que ja no hi seran,
i em faré les carícies que ja no em faràs.

I somiaré en caminar descalça sobre el teu llit,
i passejar casa teva en calcetes, de nit,
i esperar caure dolça a la barana dels teus dits…

(Neopoeta)

El llibre:

  • Totes les baranes dels teus dits. A cura de Jesús M. Tibau. Petròpolis, 2009. 68 p.

121è joc literari

121è joc literariNi la barana on m’esmolava les urpes, ni la mestressa que em posava el menjar sempre que tornava d’errar pel poble acaçant pardals i de fer el brètol, ni el minyó que m’estirava les orelles quan menys m’ho esperava. Tot ha desaparegut. Només el sol que escalfa els murs que abans eren a dins, la pluja que mulla els carrers i la lluna que, coqueta, amaga el rostre en la foscor de la nit. Sóc lliure, ara? O sempre ho he estat excepte en la imaginació dels que deien ser els «meus amos»? I, si ho sóc, per què sempre torno a aquest racó? Per què no puc anar-me’n carrers enllà i no tornar enrere? Són els records? Que bé que s’hi està, aquí dalt…

(Participació al «121è joc literari» de Jesús M. Tibau al blog Tens un racó dalt del món).

Totes les baranes dels teus dits

Abans-d’ahir, encaboriat amb la iniciativa #biblioteca a Twitter (podeu llegir en què consistia a can Catorze: «Una experiencia de Twitter bombing: #biblioteca»), una mica més i se’m passa la presentació virtual del llibre Totes les baranes dels teus dits, a cura de Jesús M. Tibau i editat per Petròpolis, la nova iniciativa editorial d’en Jaume Llambric (en Jacme d’El basar de les espècies). El llibre recull més de cinquanta obres presentades a un concurs que es va fer al blog Tens un racó dalt del món, de Jesús M. Tibau, i que consistia a escriure un poema que contingués «a la barana dels teus dits», títol del darrer llibre de Tibau.

La presentació, per sort, no era en directe, de manera que, encara que fos una estoneta més tard, la vaig poder veure. Consistia en un vídeo en què Jesús M. Tibau fa la presentació del llibre i que està penjat al canal de vídeo de Petròpolis a Youtube. Però no cal que hi aneu, si us fa mandra: podeu veure el vídeo a continuació.

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=k8qD4GF8wwQ]

La solució al 100è joc literari

Ahir acabava el termini per participar en els jocs literaris del mes de març que fa en Jesús M. Tibau al seu blog, Tens un racó dalt del món. Aquest mes hi havia hagut, a més, un joc especial: el que feia 100, i el Jesús va convidar els blogaires que volguessin a participar-hi. Com? Posant el començament del llibre que volguéssim al nostre blog el dia del «centenari» i  convidant tothom a intentar endevinar de quin llibre es tractava i a participar en el joc. Al final ens hi vam afegir 68 blogaires: una bona oportunitat de conèixer nous blogs i de donar-nos a conèixer a nous lectors.

A més, també podíem participar-hi, com si no n’hi hagués prou amb les visites que vam rebre aquell dia. No vaig ser capaç de reconèixer els seixanta-vuit fragments, però sí seixanta-un… o almenys això creia, ja que sembla que els correctes només foren cinquanta-set. Però déu-n’hi-do quin munt d’encerts! Molts dels llibres no els he llegit, però amb les pistes o amb el text mateix i una mica de gúguel se’n podien descobrir uns quants.

En Jesús ens convidava més tard a publicar, avui, l’origen del fragment que vam triar per al concurs. He de confessar que el que vaig posar em semblava tan evident que vaig estar a punt de canviar-lo a darrera hora, però he rebut prou peticions de pistes com per sospitar que no ho era tant. I això que només posant la primera frase a gúguel es podia trobar l’autor i el títol… Però deixem-nos de paraules, i anem per feina: el fragment que vaig posar és del començament de la novel·la Mort de dama, de Llorenç Vilallonga.

Per què aquesta novel·la i no una altra? Si us he de ser franc, perquè la tenia a mà. I perquè l’apunt que vaig dedicar a la versió teatral que hem pogut veure al TNC no s’ha mogut del quadradet dels cinc apunts més llegits des que el vaig publicar.

I ara ja ho sabeu. Espero que l’hàgiu encertat tots i, ja que hi som, que llegiu la novel·la.

Cent jocs literaris a can Tibau

Avui en Jesús M. Tibau celebra la publicació al seu blog Tens un racó dalt del món del joc literari número 100, i com en altres ocasions ha demanat l’ajuda dels seus lectors per fer-ho. Què cal fer? Per part meva, posar-vos el fragment inicial d’un llibre i, si calgués, una pista sobre quin podria ser. Per part vostra, heu d’endevinar de quin llibre es tracta.

Trobareu les instruccions per a participar en aquest joc a Tens un racó dalt del món . Si ho feu, podreu obtenir punts per al sorteig mensual que, en aquest cas, és un lot de llibres de Cossetània Edicions, i qui encerti més fragments inicials aconseguirà, a més i sense sortejos, un dels llibres de Jesús M. Tibau dedicat.

I ara sí, sense més xerrameca, el fragment inicial del llibre que he triat per a la celebració del 100è joc literari, que em sembla que serà un dels fàcils d’endevinar:

El barri és venerable, noble i silenciós, amb carrers estrets i cases amples, que semblen deshabitades. Entre les volades dels casals, el cel fa vibrar el seu blau lluminós com una llançada. L’herba creix entre les juntes de les pedres, amples com lloses. Rompen el silenci, de tard en tard, remors de campanes.

Per evitar que algun distret digui el títol de la novel·la als comentaris, els tancaré. Si necessiteu alguna pista, digueu-m’ho per mitjà del formulari de contacte.

Afegit el 19 de març de 2009: m’heu demanat pistes i jo us les dono. Si no us voleu refiar del senyor Google, saber que algú es mor i que tot passa en una illa potser us ajudarà. I no, no és el príncep de Salina ni Sicília, malgrat que tenen molt a veure.

Afegit l’1 d’abril de 2009: el fragment és el començament de Mort de dama, de Llorenç Vilallonga («La solució al 100è joc literari»).