Arxiu d'etiquetes: sopranos

L’ària del diumenge: Pagliacci

L’ària de la setmana passada la dedicava a Cavalleria rusticana, i aquesta toca Pagliacci. Probablement les dues àries més conegudes d’aquesta òpera siguin «Recitar… Ridi, pagliaccio», de Canio, i «Qual fiamma avea nel guardo», de Nedda. L’argument d’aquesta òpera, que posa en escena el tòpic de la tràgica vida del pallasso, és una història d’amor i gelosia: Canio i Nedda estan casats; Nedda té un amant, Silvio, i és pretesa per Tonio, el geperut de la companyia. Canio és molt gelòs, Nedda menysprea Tonio i aquest, que ha descobert l’affaire de la dona amb Silvio, fa que Canio els descobreixi. No us desvetllaré el final, tot i que és previsible.

A l’ària de Nedda, l’angoixa inicial per la gelosia de Canio desapareix de seguida davant la sensualitat del sol d’agost i el desig de llibertat de la dona, simbolitzat en el vol dels ocells. Aquí la deixo en la veu de Victòria dels Àngels:

(vídeo pujat per Addiobelpassato)

A la de Canio, en canvi, trobem el drama en què viu immers el personatge, condemnat a riure i a fer riure encara que la seva vida sigui una tragèdia. Aquí amb Roberto Alagna (per no repetir Plácido Domingo):

(vídeo pujat per gabex17)

Hi ha un detall d’aquesta ària que no coneixia i que em va fer saber en Miguel la setmana passada: els primers compassos de «Ridi pagliccio» els utilitzà Queen a la cançó «It’s a hard life», amb la lletra canviada: «I don’t want my freedom/there’s no reason for living/with a broken heart»:

L’ària del diumenge: Cavalleria rusticana

Ja arribarà el moment d’anar fent boca per la propera nit d’òpera, una nit molt esperada: el recital d’Andreas Scholl —del qual, com ja sabeu els habituals, sóc força fan. Mentrestant, continuaré donant la tabarra amb el duet operístic d’aquests dies: Cavalleria rusticana i Pagliacci. Començaré pel primer, i ja que no he trobat cap vídeo amb els cantants que vaig veure, tirarem cap a una altra de les habituals del bloc: Victòria dels Àngels. En aquesta romança, «Voi lo sapete, o mamma», Santuzza explica a la mare de Turiddu que l’ha festejada i l’ha deshonrada, i que s’entén amb Lola, casada amb Alfio.

(vídeo pujat per tenorisimo1975)

Tot i la tragèdia, aquesta òpera té algun moment alegre, com el brindis de Turiddu, «Viva el vino spumeggiante», que dóna pas al dramàtic final. I aquí la teniu, amb Jonas Kaufmann:

(pujat per DeccaMusicGroup)

La setmana vinent, una mica de Pagliacci.