Arxiu d'etiquetes: soprano

L’ària del diumenge: una mica de La bohème

Entro un moment per deixar dues àries de La bohème i recordar que s’està representant aquests dies al Liceu de Barcelona. La primera, l’ària de Rodolfo «Che gelida manina» cantada per Roberto Alagna; la segona, l’ària de Mimi «Sì, mi chiamano Mimi», cantada per Montserrat Caballé (tot i que el so no és gaire bo, es pot escoltar perfectament de què era capaç).

L’ària del diumenge: «Casta diva» (Cecilia Bartoli & Montserrat Caballé)

Cecilia Bartoli enregistrà un disc fa uns anys d’homenatge a la soprano María Malibrán, amb un conjunt d’àries i cançons que havien fet famosa Malibrán i alguna que haviat compost; i malgrat no ser soprano es va atrevir amb una de les àries més famoses per a soprano: «Casta diva», de l’òpera Norma de Vincenzo Bellini. És el primer vídeo (no n’he trobat cap de prou qualitat on surti ella cantant). El segon, és Montserrat Caballé una altra vegada, en l’enregistrament d’aquesta òpera al Théâtre Antique d’Orange el juliol de 1974: si teniu la possibilitat de veure l’enregistrament sencer, no us el perdeu; la guerra dels cantants contra el vent és èpica.

http://www.youtube.com/watch?v=jndSU3r6TeM

(vídeo pujat per dvedas)

(vídeo pujat per Onegin65)

L’ària del diumenge: «Damunt de tu només les flors» (Montserrat Caballé)

Espero que em perdonareu que avui repeteixi cançó, però havia de fer-me passar el mal gust de boca que em va deixar el recital de Montserrat Caballé del passat 28 de desembre: novament «Damunt de tu només les flors», amb Alicia de Larrocha al piano.

http://www.youtube.com/watch?v=Hp5GwyeJQrw

(vídeo pujat per Klassizismus)

L’ària del diumenge: «Damunt de tu només les flors» (Victòria dels Àngeles)

Em venia de gust escoltar una mica de Victòria dels Àngels i mirant què trobava a Youtube, he ensopegat amb aquest sonet de Josep Janés musicat per Frederic Mompou, que acompanya la soprano al piano. Aquí us ho deixo.

http://www.youtube.com/watch?v=WxhL33vqxU4

(vídeo pujat per lochness11)

I el sonet:

Damunt de tu, només les flors.
Eren com una ofrena blanca:
la llum que daven al teu cos
mai més seria de la branca.

Tota una vida de perfum
amb el seu bes t’era donada.
Tu resplendies de la llum
per l’esguard clos atresorada.

Si hagués pogut ésser sospir
de flor! Donar-me com un llir
a tu, perquè la meva vida
s’anés marcint sobre el teu pit.

I no saber mai més la nit
que al teu costat fóra esvaïda.

L’ària del diumenge: «Follie, follie… Sempre libera» (Angela Gheorghiu)

Els tres actes de La Traviata representen tres estats anímics diferents de la protagonista, Violetta: la frivolitat de la seva vida de cortesana al primer; l’angoixa per poder viure tranquil·lament amb Alfredo al segon i l’obligació d’abandonar-lo; i la certesa de l’amor i de la mort al tercer. L’ària de la setmana passada pertany al tercer acte, i avui torno enrere per posar una de les àries més conegudes del primer acte, «Follie, follie… Sempre libera», en la qual refusa la possibilitat de l’amor perquè ella necessita ser lliure per gaudir de la vida. La canta la soprano romanesa Angela Gheorghiu, famosa tant per la seva veu com pel seu divisme. La producció és la de la Royal Opera House Covent Garden —la mateixa que es programà al Liceu la temporada 2001-2002 amb un altre repartiment.

(vídeo pujat per umbrea)

L’ària del diumenge: «Addio del passato» (Victòria dels Àngels i Darina Takova)

Com vaig dir la setmana passada, s’han acabat Händel i Scholl (per uns dies, que em conec: avui he estat a punt de recaure!), i canviem de compositor (Verdi) i de veu (soprano), amb una ària de la que és (amb totes les cometes necessàries quan es fa una afirmació com aquesta) la meva òpera favorita: La traviata. Per si algú no la coneix, explica la història d’una senyoreta de vida alegre que comet l’error d’enamorar-se d’un senyoret burgès que també s’enamora d’ella i, contra el sentit comú imperant a l’època, ho abandonen tot per viure junts. Un escàndol en majúscula per la bona i benpensant burgesia que acaba, com no pot ser d’altra manera, amb la mort de la protagonista, Violeta Valéry. L’òpera es basa en la novel·la La dama de les camèlies d’Alexandre Dumas fill, que recollí una història real.

L’ària d’avui és «Addio del passato», en la qual Violeta, que ja sap que s’ha de morir, s’acomiada de la seva vida i del seu amor, Alfredo, i li desitja que sigui feliç. La canten Victòria dels Àngels al primer vídeo i Darina Takova al segon: la primera, perquè m’agrada (i ja perdonareu que el so no sigui gaire bo, però m’ha semblat més interessant aquest enregistrament en directe que el d’estudi que enllaço al final), i la segona perquè la primera Traviata que vaig veure la cantava ella. I ara em deixo de batalletes i us poso els vídeos.

http://www.youtube.com/watch?v=w04F0h2hutg#t=1m46s

(vídeo pujat per Klassizimsus)

http://www.youtube.com/watch?v=zULDWLXWn24

(vídeo pujat per coloraturafan)

I la torna, un enregistrament de Victòria dels Àngels el 1959 de la mateixa ària.

L’ària del diumenge: «Caro… Bella…» (Hong & Larmore; Kožená & Mijanovic)

L’ària del diumenge de la setmana passada era el duet final de Giulio Cesare interpretat per una soprano i un contratenor, però aquesta no és l’única combinació de veus que podem trobar que cantin aquest duet. Les d’avui son una soprano (Hei-Kyung Hong) i una mezzosoprano (Jennifer Larmore) en primer lloc, i una mezzosoprano (Magdalena Kožená) i una contralto (Marjana Mijanovic) en segon. No sabria amb quina de les tres quedar-me…

(vídeo pujat per napat14)

http://www.youtube.com/watch?v=-CpqhSC3yfQ

(vídeo pujat per Crindoro)

Actualització 01.04.2010: el segon vídeo ja no està disponible.

L’ària del diumenge: «Caro… Bella…» (Inger Dam-Jensen & Andreas Scholl)

Malgrat que el Summertime encara no ha acabat, tornem una mica a la normalitat amb dues de les meves debilitats amb què us dono la pallissa habitualment: Händel i Andreas Scholl. Avui, el contratenor acompanyat de la soprano Inger Dam-Jensen en el duet final de l’òpera Giulio Cesare, «Caro… Bella…».

(Vídeo pujat per palcika1).

L’ària del diumenge: «Summertime», de George Gershwin

L’ària del diumenge es torna estiuenca amb «Summertime», de l’òpera Porgy and Bess de George Gershwin. I ho fa en tres versions diferents i la torna: Billie Holiday, Ella Fitzgerald i Dame Kiri Te Kanawa. I la torna, Billie Holiday una altra vegada, amb més bon so. Aquí les teniu:

Billie Holiday (vídeo pujat per amosmulder):

http://www.youtube.com/watch?v=ApiOuBegj2g

Ella Fitzgerald (vídeo pujat per cashmerequeen):

http://www.youtube.com/watch?v=1j6avX7ebkM

Dame Kiri Te Kanawa (vídeo pujat per thecelticinme):

http://www.youtube.com/watch?v=DWUe7cXm6ok

I la torna, en un vídeo pujat per erwigaudio: més «Summertime», més Holiday.