Arxiu d'etiquetes: Sevilla

Romerito

Com un estol de gavines quan les barques s’acosten al port, les gitanes acuden als voltants de la catedral quan arriba l’hora que l’obrin perquè els turistes puguin visitar-la. Deuen ser una dotzena, i es reparteixen en dos o tres grups: unes prop de l’entrada, les altres a la sortida. Xerren entre elles, aparentment alienes a tot, mentre els ulls vivaços recorren els carrers cercant la propera víctima. De cop i volta una d’elles surt del rotlle i s’abraona sobre el passant distret, brandant una branqueta de romaní:

—Romerito, hombre, regalaíto! No me lo desprecies.

Hi ha qui passa de llarg sense fer-li cas, hi ha qui s’atura un moment i després continua. Però de vegades la gitana agafa la mà del distret passejant i ja no la hi deixa anar:

—Deja que te diga la buenaventura. Veo…

I deixa anar una lletania de premonicions acompanyades de números de la loteria que has de comprar perquè sortiran premiats, promeses de futur, afirmacions sobre l’amor que et té la parella, una mena d’oració perquè la sort et sigui favorable i una altra de més terrenal.

—La buenaventura son 20 €, metal no que trae mala suerte; papel nene, dáme papel que tú llevas.

I mentre parla no para de mirar al voltant amb ulls inquiets, i dóna pistes a la comare que ha enxampat la parella del viatger distret perquè les històries d’una i altra no siguin massa diferents. I el viatger resta com hipnotitzat mirant el punt blavós que la dona té entre les celles, com una mena de tatuatge que hagués perdut el color, mentre ella li mira la butxaca i insisteix que li doni diners.

Finalment, amb una estrebada i una paraula una mica més seca que les altres, el viatger aconsegueix alliberar la mà i continuar el seu camí. Amb una branqueta de romaní a la mà que ha de cremar a mitja nit si vol que la bonaventura es faci realitat, cinc euros menys a la butxaca, una idea per al bloc i la mateixa sensació d’haver fet el préssec com a Istambul amb els enllustradors de sabates… però aquesta és una altra història.