Arxiu d'etiquetes: Setmana del Llibre en Català

Parc de la Ciutadella

Ve bé, de tant en tant, redescobrir la ciutat, tornar als llocs que havies visitat temps enrere i descobrir-ne de nous.

Amb l’excusa de la Setmana del Llibre en Català planifiquem passar el matí, i si cal la tarda, al Parc de la Ciutadella. Farem tot el recorregut: el Zoo, el Parlament, la Setmana, la cascada monumental, el llac, el mamut… El Zoo el recordava més decadent, més desendreçat, més brut. Ha canviat, o m’ho sembla a mi: després de tants anys, és probable que no hagi canviat tant. Potser hi ha més animalons fora de les gàbies: animalons sobrealimentats que t’empenyen; tapen les cartel·les amb els seus cossets rodons i et miren amb cara d’haver vist un extraterrestre quan els demanes que s’apartin, que no pots llegir què hi posa; que piquen els vidres de les gàbies tot i els cartells que diuen ben clar que no s’ha de fer, que els animals s’estressen… I tot sota la mirada divertida dels seus pares, això si no els ignoren completament: pares el comportament dels quals explica el dels fills.

D’allà, al veure el Parlament —de fora, és clar, que arribem tard per la jornada de portes obertes. Sí que era oberta la capella castrense, i hi vam entrar: austera, capelles amb talles petites i els penons de les armes de l’exèrcit de les quals són patrons. Hi trobo una talla de Sant Ferran, patró de l’arma d’enginyers de l’exèrcit de terra, figura que no recordo haver vist mai en cap altra església.

La Setmana del Llibre en Català és la propera parada. Enguany en forma de petits cubicles de fusta situats sobre un terra de palés, a ple sol. Són les quatre i no hi ha gairebé ningú; passegem tranquil·lament, sense cues ni empentes, recollint alguns punts de llibre i xerrant una mica amb les noies del Què llegeixes. Compres? Sí, és clar: Jo confesso. Per allò de no haver passat per la Setmana sense comprar res, però enguany no porto llista la compra…

La propera parada és la cascada monumental, però en enduen una sorpresa monumental: s’hi està muntant l’escenari i les fileres de cadires per als actes actes oficials de la Diada i no ens hi podem acostar i ens hem d’acontentar de mirar des de lluny els daurats de la quadriga de l’Aurora; baixem cap al llac i li donem la volta fins al mamut. Els voltants del llac, com la resta del parc, és plena de gent: gent que jeu a l’herba, gent que mira, gent que llegeix, gent que pren el sol, gent que passeja, gent que xerra, gent que fa el pícnic, gent que rema al llac, gent que es fa fotografies, gent que fa fotografies, gent que mira mapes… Un refresc al costat del Castell dels Tres Dragons tanca el dia al parc. Hem passat calor, molta calor, però ha valgut la pena.

Mandril

Feu clic al mandril per veure les fotografies

28a Setmana del Llibre en Català

Ja la tenim aquí: del 10 al 19 de setembre torna la Setmana del Llibre en Català, i torna a Barcelona… sense moure’s de Sant Cugat i visitant també Lleida i Girona… i embolica que fa fort. Que consti que no tinc res en contra d’aquestes poblacions; més aviat em sembla que continuem sense saber què es vol que sigui la Setmana ni com ni on s’ha de celebrar. En fi, almenys encara es fa i amb diferents seus es pot arribar a més lectors. Espero que sigui així…

Més informació al web de la 28a Setmana de Llibre en Català, fent clic a la imatge de sota:

Capçalera del web de la 28a Setmana del Llibre en Català

28a Setmana del Llibre en Català

La Setmana i els llibres

En Xavier Caballé qualificava de fiasco la Setmana del Llibre en Català després de la visita que hi va fer («El fiasco de la Setmana del Llibre en català»); jo no diria tant, però sí que és veritat que la Setmana necessita un bon canvi de cara i, sobretot, una organització més clara, més intuïtiva, ja que com va observar en Pere a SaragatonaAproximació del primer dia»), es fa una mica difícil copsar l’ordre en què estan distribuïts els llibres. I això que és tan bàsic com una secció de narrativa en català, una altra de teatre, una altra de poesia, i seccions per a les narratives traduïdes d’altres llengües (francès, italià, portuguès, anglès, no recordo si alemany i «altres llengües») i seccions temàtiques per tot el que no és literatura: cuina, ecologia, assaig literari, biografies, història… Però la sensació que en resulta és de confusió i necessites uns minuts, quan entres, per saber cap a on tirar —una mica més de retolació i una lletra de mida més gran a la retolació que hi ha ajudaria força, de debò. La ubicació d’enguany potser no és tan cèntrica, però sí més agradable, ni que sigui pel passeig que es pot fer tot anant-hi; tanmateix, estaria bé que s’establís un lloc definitiu, com passa amb la fira del llibre antic i d’ocasió al passeig de Gràcia, o la dels brocanters a la Diagonal.

Però el més important d’un esdeveniment d’aquestes característiques és el fons, més que no pas la forma, i aquí és on crec que el paper de la Setmana necessita afinar-se una mica: si és una mostra de llibre en català, no hi hauria d’haver tot (o el màxim) que s’ha editat en català? Està bé que hi hagi fons que no és de plena actualitat i que costa d’aconseguir, o que ni tan sols recordes que es va editar (com diu el Llibreter a «Setmana del Llibre en català»), però també hi hauria d’haver les últimes novetats. I no sempre és així: d’alguns autors ho trobes pràcticament tot, d’altres alguna cosa, i encara d’altres dels quals no en trobes pràcticament res, no nou ni vell. I potser caldria augmentar una mica la presència de les altres literatures en català, tal vegada dedicant-los espais propis que els donin més visibilitat.

De tota manera, és bo que es faci la Setmana. Ni que sigui perquè els malalts de literatura que no podem passar per davant d’una llibreria sense treure-hi el nas per veure què hi ha puguem dedicar-nos al nostre vici preferit: remenar llibres a la recerca de qui sap quina lectura, recomanada, perduda, oblidada, desconeguda o, simplement, que ens cridi l’atenció per una coberta llampant. Jo hi he anat i he firat: un llibre recomanat, un que no sabia que s’havia traduït al català, un de coberta llampant, un de desconegut i un d’una escriptora de qui he llegit algun llibre.

I fins l’any vinent…

26a Setmana del Llibre en Català

26a Setmana del Llibre en Català

La fira del llibre en català sembla estar perseguida per un mal fat que fa que cada dos per tres en canviïn la ubicació. Si la darrera va tenir lloc en una horrible envelat blanc plantat al bell mig de la plaça de Catalunya, enguany l’envelat el plantaran a l’avinguda de la Catedral de Barcelona, de divendres 29 de febrer al 9 de març. Un envelat de

1.200 m2 que acollirà 80.000 llibres en català publicats abans de gener de 2008 i que estarà organitzat com una gran llibreria amb diferents àrees temàtiques perfectament estructurades. Aquesta serà la seu central de la SETMANA, que aquest any tindrà vinculacions amb diferents poblacions de la geografia catalana.

en paraules de l’organització. Sigui com sigui, i malgrat les veus contra la celebració d’una setmana del llibre en català que han sorgit darrerament, és una bona oportunitat per trobar llibres que ja no es troben a les llibreries, ja que no es tracta d’una fira de llibre nou, només. A més, s’han organitzat diferents activitats al llarg de la setmana, com una lectura pública de La plaça del Diamant i un dictat obert a tothom que vulgui participar-hi.

Segur que hi trobem algun llibre interessant o inesperat.