Arxiu d'etiquetes: Sant Jordi

I un Sant Jordi més

Al peu de la Diputació, una cobla desgrana sardanes mentre al seu costat es fan dues rotllanes; a la més gran, el més jove deu estar jubilat i només hi ha un home. Des d’allà ja es pot veure que la jornada serà un èxit, com cada any: la Rambla de Catalunya baixa plena i en molts llocs, com patirem, la marxa s’alenteix fins a aturar-se (mala idea, senyors organitzadors d’aquests saraus, posar davant per davant parades de grans llibreries: entre els que miren i els que esperen per mirar, els que només volen passar… no passen). De gent, n’hi ha de tota mena: l’avi que passeja; el turista badoc que a tot troba gràcia; la família unida a la caça i captura del llibre de l’any; la senyora que t’empeny i la senyora a qui trepitges; dracs que llegeixen i pseudodracs que fan bombolles de sabó; roses, roses i més roses, de totes mides i colors (que lletges que són les blaves!); escoltes que toquen música i estudiants disfressats recollint diners pel viatge de final de curs; parades solidàries; monges que escampen la paraula de Jesús; gent que aprofita per passejar els gossos entre la gentada; els que s’entesten a travessar la Rambla i els que s’entossudeixen a anar en direcció contrària; nenes que brandes roses i nenes que trien quin llibre llegiran (els nens, sempre amunt, com els gegants); en Risto Mejide que signa llibres en una parada —o això diu el cartell i els comentaris excitats dels babaus de torn que envien per mòbil a twitters i facebooks la bona nova (l’únic escriptor a qui pots veure la cara, ai las, no té ningú que li demani una dedicatòria); també els polítics fan acte de presència, no fos cas que ens oblidéssim d’ells, i a les seves parades trobes els llibres dels seus líders i exlíders (però per molt que m’hi esforci sóc incapaç d’imaginar-me el Molt Honorable President dedicant llibres amb la Pilar Rahola…).

Encara no he vist les xifres als diaris, però només per la gent que hi havia es pot ben dir que, malgrat la Setmana Santa que li ha caigut al damunt, Sant Jordi ha tornat a vèncer.

I per si algú s’ho pregunta: sí, jo també m’he deixat portar i tinc els meus llibres de Sant Jordi, i fins i tot un drac. Però els llibres, que els llibreters em perdonin, comprats uns dies abans: no suporto l’ambient massificat de les llibreries per Sant Jordi; i acostar-se a les parades només és a l’abast dels més intrèpids i agosarats… o dels que tenen els colzes més durs.

PD. I no faltava la gitana omnipresent que al crit de «Guapo, que llevo la rosa!» intentava encolomar-te una rosa d’aspecte més aviat decaigut.

Sant Jordi 2010

—Una rosa, caballero?

No sé si em sorprengué més que a un quart de vuit del matí la dona ja tingués la parada muntada —parada per anomenar-la d’alguna manera, només era un cubell amb una dotzena de roses i poca cosa més—, o la pregunta, directa, sense un trist «bon dia» que em toqués la fibra de la cortesia. No era l’única que haviat matinat, la venedora de la cantonada; només travessar el carrer vaig ensopegar amb una altra parada de roses —aquesta amb taula i un parell de cadires plegables—, i durant el quart d’hora curt de viatge en autobús fins a la feina vaig poder comprovar que les parades de roses havien brotat com bolets i els venedors intentaven encolomar les primeres roses del dia als més matiners.

A mig matí, però, ja hi havia ambient de Sant Jordi. Una escapadeta em portà a la parada de llibres d’Abacus a l’Illa Diagonal, on en Frederic Mayol signava exemplars de la seva novel·la Selva de tenebres, flanquejat per Maria Carme Roca i Maria de la Pau Janer. Ja hi havia gent comprant llibres, alguns perquè ens els dediquessin, d’altres només per regalar. De tornada, al tramvia engalanat amb al senyera, ja es veu gent que carreteja llibres i roses. Una trobada casual, amb l’altre Ferran, obre pas a una conversa curta sobre El rapte del serrall que vam veure fa uns dies i del qual no he parlat —ho havia fet, tinc l’apunt escrit, però hi dic tan poc i em queixo tant que em va fer mandra publicar-lo— i la conclusió és la mateixa: intentar convertir-lo en un drama («shakesperià», deia en Ferran) és un error. A la biblioteca també hi hem posat els guarniments del dia, però és buida: potser sí que hauria de ser festiu, el dia de Sant Jordi. Sant Jordi des de l’autobús, a la tarda, quan tothom surt de treballar i es llança al carrer, és una multitud de gent esquivant venedors de roses i fent cua per aconseguir una signatura. És una noia que intenta captar clients a cop de megàfon i una àvia que de l’autobús estant, com si l’altra la pogués sentir, va dient: «No vas a vender más por mucho que grites». És una colla d’adolescents xisclant i empenyent-se davant d’una carpa on alguna celebritat deu signar el llibre que li deu haver escrit algú altres, mentre dues noies i un noi se n’allunyen, una d’elles mig desmaiada, els altres dos portant-la a pes. És arribar a casa i trobar la rosa i els llibres —no un, no, els que calgui. I oferir el teu obsequi. I sortir al carrer, esquivant la llibreria de capçalera que, plena de gom a gom, sembla que hagi de reventar d’un moment a l’altre. I arribar a la Rambla de Catalunya on la cunyada té la parada de roses, on avui, a més, ha recollit aliments pel Banc dels Aliments de Barcelona, i saber que s’han recollit uns cinc-cents quilos de menjar.

I és tornar a casa i asseure’s davant l’ordinador per escriure alguna cosa sobre Sant Jordi pel bloc, aquest bloc que fa una setmana que no diu ni piu, i començar amb els quatre tòpics de sempre. I deixar-ho per més endavant, que tant és parlar-ne el 23 que el 26, que no estarem menys saturats de Sant Jordi.

De llibres en català

Si us hi heu fixat, a la columna lateral del bloc hi vaig posar ahir el bàner del web que Òmnium Cultural ha posat en marxa per donar a conèixer, de cara al proper Sant Jordi, les novetats en català de llibres de qualsevol gènere; també hi ha la informació dels actes que organitzarà Òmnium per la festa de Sant Jordi: activitats, concert i signatures d’autors. El lloc no oblida els internautes i ens proposa un concurs: que votem el llibre que comprarem aquest Sant Jordi d’entre una selecció proposada per diverses editorials que formen part de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana. Al final sortejaran un lot de llibres entre tots els participants —el «final» no se sap quan és, o jo no ho he sabut trobar, però m’imagino que serà el 23 d’abril. Cliqueu sobre la imatge per accedir al lloc web:

L’altra novetat sobre llibres en català de què us vull parlar és pàgines.cat, un portal que té la missió de

[f]omentar la lectura de llibres en llengua catalana per mitjà de la promoció, tant dels autors i les autores en català, com de les novetats editorials, les fires i els certàmens literaris en aquesta llengua, a través d’una eina gratuïta, participativa i accessible en qualsevol moment[,]

mitjançant la publicació de notícies sobre literatura en català amb la participació dels lectors, creadors, editorials i intermediaris. Malgrat que alguns articles porten data del mes de febrer, pàgines.cat s’ha fet públic aquest mes d’abril. Què hi podem trobar? Articles sobre literatura en català, entrevistes a autors, agenda d’actes i exposicions, notícies sobre el sector editorial, vídeos relacionats amb la literatura i altres apartats que podeu veure a la pàgina «Com puc participar?». El portal el dirigeix Jordi Climent i Martí. Feu clic a la imatge següent per anar a la pàgina.

[via Quim Roig de L’efecte Jauss a Twitter: @emgiro]

Logotip de pàgines.cat

Últimes notícies!

De bona font he sabut, i he corregut a explicar-vos-ho, perquè crec que ho heu de saber tots, ja que una notícia així no es pot deixar passar sense fer-se’n ressò perquè tothom ho sàpiga, que avui una colla d’eixelebrats s’han dedicat a regalar-se llibres i roses, com si fos Sant Jordi, ves per on.

Que diu que què? Que avui ÉS Sant Jordi? I ara, home, no m’enganyarà pas…

Sant Jordi (punt i final)

Passada la ressaca de Sant Jordi cal tornar a la normalitat. Només és un dia, però renoi quin enrenou! No es pot negar que, amb tots els malgrats i els peròs que vulgueu posar-li, és una gran festa: qui vol que sigui festiu, si com a festa és un èxit tal com es fa ara?

Malgrat tot, les crítiques són comprensibles. Potser s’hauria de rebatejar la festa com el «Dia del Màrqueting Llibreter», perquè és evident que els triomfadors d’aquest dia són els escriptors que tenen al darrere una potent màquina publicitària.

No tenia intenció de parlar més de Sant Jordi, però aquests dies em ressonaven a les orelles les paraules sentides i llegides aquí i allà que posen en dubte la viabilitat de la festa, i les paraules que vaig llegir a l’Avui de dijous criticant aquesta dèria sembla que tan nostra, de trobar sempre un però a qualsevol cosa, i més si té èxit (Salvador Cot, «Quan convé matem aranyes», Avui [24 abril 2008], p. 4). I hi pensava sobretot per la reacció d’una bibliotecària argentina que he conegut aquest cap de setmana, que estava meravellada per la manera com celebrem el dia de Sant Jordi, amb una festa centrada, sobretot, en el llibre i que és capaç de moure tanta gent.

És un negoci? No més que altres «dies de» que celebrem o intenten que celebrem la resta de l’any i això no canviarà perquè donem un altre significat a la celebració. Potser no es llegiran tots els llibres que s’hauran venut aquest dia, o potser sí; això no depèn del Dia del Llibre. En tot cas, hi ha almenys un dia a l’any en què molta gent pensa a comprar un llibre per regalar i potser hi haurà qui se sentirà obligat a llegir el llibre que li han regalat i s’aficionarà a la lectura.

I ara podeu dir-me que sóc un il·lús, si voleu; ja sabeu on fer-ho.

Llibres, roses, gent… i Sant Jordi i el drac

La rosaRambla de Catalunya avall, des de Rosselló, la càmera a la mà, intentant copsar algun moment interessant d’aquest dia. La Rambla és plena a vessar: roses i llibres i gent i llibres i roses. Roses de tots colors, vermelles, grogues, taronges, grogues i vermelles, negres. També n’hi ha de verdes, blaves i multicolors: lletges com pecats, haurien d’estar prohibides. Roses de debò i roses de ceràmica, de feltre, de caramel, de filferro i de paper. I gent i més gent: petits i grans; gent sola, en parella i en grup; grups d’escolars i gent que es troba i s’atura al mig del pas. Quanta gent hi deu caber, a la Rambla de Catalunya? Passo justament per davant de la parada de Proa quan comença a signar l’Emili Teixidor; però no porto el seu llibre al damunt. Tothom hi és, per Sant Jordi, a la Rambla: els partits polítics; les esglésies i les sectes; els grups de minyons escoltes; les oenagés; els estudiants que recullen diners pel viatge de final de curs; les escoles d’educació especial; els venedors de globus i els músics de carrer.

El dracTrobo la parada de la cunyada i m’hi estic una estona. Encara no hi toca el sol que hi tocarà a la tarda i s’hi està bé. Després segueixo Rambla avall i de cop començo a veure polítics: en Duran i Lleida que reparteix roses davant l’estand d’Unió; en Ridao que conversa amb altres persones davant Le Meridien. I un moviment estrany i tumultuós de gent al voltant de l’estand dels socialistes indica que alguna patum s’hi acosta: i tan patum, el Molt Honorable!

De pujada, pel passeig de Gràcia, el panorama és ben diferent. Al costat Llobregat les parades són més escasses però hi destaquen les grans parades d’Abacus, La Central i Happy Books. A l’altra banda albiro les de Laie i la Casa del Llibre. A la tarda, quan hi tornaré a passar, a la parada d’Abacus s’hi agombola un munt de gent: de puntetes puc veure amb prou feines en Mathew Tree i, més amunt, la Carmen Posadas —dubtava que fos ella, ho he hagut de comprovar al web d’Abacus: canvia, en viu.

De sobte sento una veu al meu darrere: «és que no treballa ningú, avui, o què?». I és que malgrat ser dia feines, les Rambles i el passeig de Gràcia són plens a vessar de gent que passeja i bada, i mira els llibres i les roses i en compra.

I a la tarda, quan tornaré a fer el mateix passeig, ara acompanyat, no haurà canviat gairebé res: gent i llibres i roses i llibres i gent. De tota mena i de tots colors. I llibres i roses i gent.

Enllaços relacionats:

Sant Jordi

Rosa, 5Mig adormit encara, he tingut esma de dir-li que el drac li havia portat un paquetet. He sentit del llit estant cruixir el paper que embolicava els llibres i les exclamacions de sorpresa davant del contingut. I com cada Sant Jordi, quan m’he llevat m’esperaven a la cuina les roses i els llibres.

No sé si avui compraré algun llibre o no. Que els llibreters em perdonin si, un dia a l’any, no surto de la llibreria amb una bossa curulla de llibres; els ho compensaré la resta de l’any. Sant Jordi és un dia especial, mai no ho he negat; però prefereixo passejar pels carrers atapeïts de parades de llibres i roses, entre la gernació que els haurà omplert, a tancar-me entre les quatre parets d’una llibreria a passar calor i rebre empentes i cops de colze.

Sí, avui és un dia especial; potser l’únic dia de l’any en què sortim tots al carrer amb la intenció de comprar un llibre. El que sigui i per qui sigui. L’únic dia l’any en què no ens creiem les veus malastrugues que dia sí, dia també, prediuen la desaparició del llibre.

Un dia especial. I, a més, fa sol. Que rebeu moltes roses i molts llibres.

«Guapo, no quieres una rosa para la novia?»

Amb aquesta exhortació ha començat el meu periple barceloní del dia de Sant Jordi, a una hora en què els carrers encara estaven frescos (segurament els acabaven de posar). La gitana que m’ha escridassat d’aquesta manera, a part de necessitar ulleres urgentment, hauria de saber que no pot vendre el producte abans de tenir-lo preparat. O potser pensava que m’esperaria, en cas que hagués de comprar una rosa, que ella acabés de preparar-les?

Després ha vingut la idea del pica-pica per celebrar… què? Si no tenim cap company jordi ni companya jordina! Però, bé, com que qualsevol excusa és bona per deixar de treballar una estona, ningú s’hi ha oposat. A més, amb el dia que feia la veritat és que teníem més ganes de sortir a ramblejar que no pas estar tancats entre llibres… cosa que mig he fet a la tarda.

Aquest Sant Jordi he comprat llibres, després d’uns anys de no comprar-ne. No, no pertanyo a la secta dels «jo-per-sant-jordi-no-compro-llibres-perquè-en-compro-durant-tot-l’any»; només que els últims anys, per Sant Jordi ja havia ingressat al «Club dels Butxaques Buides»… però aquest any he decidit fer un sacrifici (sentiu com se’m queixen el budells?) i he comprat uns quants llibres. Tenint en compte que no eren per regalar, massa i tot, potser.

Però el cas és que havia quedat amb l’amic Blackonion per anar a Gigamesh (llibreria de Barcelona especialitzada, com diu el cartell de l’entrada, en vici i subcultura) a comprar algun llibre… una excusa com una altra per quedar, que feia temps que no ens vèiem; i de camí he passat per Laie… i és clar, s’és dèbil, els llibres tenen aquesta mania d’apilar-se’t a les mans mentre voltes per les llibreries… i, és clar, hom té el seu cor i sap greu tornar-los als prestatges.

Hem tingut el temps just per seure una estoneta en una terrassa al passeig de Sant Joan i posar-nos al dia, ja que cap a les sis ha començat a ploure i s’ha aigualit aquest Sant Jordi que havia començat tan bé.

Això sí, com mister Bean el dia del seu aniversari, enguany els llibres me’ls he hagut de regalar, i no m’he regalat també la rosa perquè hauria quedat una mica massa patètic.

I només perquè sapigueu què podeu trobar en el futur per aquests verals, la llisteta de les novetats de la biblioteca d’Un que passava: Una historia de la lectura, d’Alberto Manguel, recomanació de l’Ana d’Alas y balas; Tim Burton, de Marcos Marcos Arza, perquè sí, perquè l’he vist anunciat no sé on i he pensat, «goita tu…»; O homem duplicado, de José Saramago; i ja que l’he vist, De este y otros mundos. Ensayos sobre literatura fantástica, de C. S. Lewis (de debò que no el buscava, però era allà en una taula, i deia «compreu-me sisplau, no em deixeu aquí»)… i la secció friqui: El tapiz de Malacia de Brian Aldiss; Máscaras de matar, de León Arsenal, recomanat insistentment pel Blackonion, i La serpiente Uroboros, d’E. R. Eddison, senyor a qui no tenia el plaer de conèixer i que era amic del senyor Lewis esmentat més amunt i conegut d’un tal Tolkien que potser us sonarà.

I aquí acaba la crònica santjordiera. I ja que heu arribat aquí i la cosa va de llibres, passeu-vos per cal Javier Leiva, que ha fet una crònica de la concentració d’ahir a la Biblioteca Nacional, a Madrid, en defensa del préstec públic gratuït de llibres. I té sants i tot!

També han escrit sobre el dia del llibre altres il·lustres bibliotecosos, com la Catuxa de Deakialli («Manifestaciones, protestas y celebraciones: 23 de Abril Día del Libro»); l’Álvaro Roldán de BiDo, que fa el seu «Homenaje en el día del libro»; y en Barbol, que publica uns apunts sobre el dia del llibre a Vease además («Día del libro, apuntes»); i ja que estic fent-los propaganda gratuïta acabar amb fotoBiD, un fotobloc dedicat a recollir imatges relacionades amb el món del llibre i les biblioteques.

Potser crèieu que no parlaria de Sant Jordi?