Arxiu d'etiquetes: roses

11è Concurs Internacional de Roses Noves de Barcelona

Les roses: núm. 59

Rosa "Grand Award (Poulcy-014)" - Premi Rosa Ciutadana 2011

Els darrers 6, 7 i 8 de maig se celebrà a Barcelona l’onzena edició del Concurs Internacional de Roses Noves de Barcelona, al Roserar del Parc de Cervantes. De roses no és que hi entengui gaire, però m’agraden i a casa sempre n’hem tingut. Ara, no em pregunteu per noms científics i varietats: fora de la Chrysler no sóc capaç de distingir-ne cap altra, i l’apreciació que en pugui fer es redueix a si m’agrada o no el color, la forma, el tipus de pètals i si fa olor o no. Tanmateix, cada any quan arriba el Concurs me’n vaig cap al Roserar armat de càmera i paciència, a fer una mica de reportatge fotogràfic i, sí, també a votar la Rosa ciutadana.

Enguany hi he anat dues vegades: divendres, quan vaig votar, i diumenge a acabar de fer quatre fotografies i, ja que hi era, escoltar en directe el veredicte de la votació popular. Cap de les dues vegades, però, he aconseguit cap de les roses que regales: divendres, perquè una horda de jubilats i jubilades havien arrasat amb totes les roses que regalava l’organització; diumenge perquè la cua era tan llarga, que vaig decidir anar per feina… i, al cap i a la fi, de roses en tinc a casa.

Un dels peròs del concurs, al meu entendre, és que quan obren el Roserar al públic, algun rosers ja porten el cartellet del premi que li ha atorgat el jurat professional i això, crec, deu influir en els votants. He de confessar que enguany, després de donar unes quantes voltes i anar descartant roses («Aquest color no m’agrada», «Aquesta s’obre massa», etc.), vaig acabar optant per un roser enfiladís d’un vermell intens i una olor delicada i exquisida. Semblava que molta gent es decantava per la rosa que havia rebut el premi «Rosa de la gent gran», i molta altra per una híbrida de te anomenada Meybonenuy, però finalment el veredicte descartà aquesta primera impressió: les tres classficades pel premi Rosa ciutadana foren la Rosa de la gent gran, en tercer lloc; una rosa francesa anomenada Meimozahiq, de la categoria de «Floribundes i poliantes», en segon lloc; i el roser enfiladís vermell que m’havia agradat, en primer lloc i, per tant, guanyador del premi Rosa ciutadana d’enguany.

Per no atapeir massa l’apunt amb fotografies només n’hi he posat una de la rosa guanyadora; si en voleu veure més, tant de les van guanyar algun premi com de les que no, feu clic a l’enllaç següent: «11è Concurs Internacional de Roses Noves de Barcelona».

10è Concurs Internacional de Roses Noves de Barcelona

Aquest matí, aprofitant que no plovia i que semblava que faria una estona de solet, ens n’hem anat xino-xano al Roserar del Parc de Cervantes a veure les roses que es presentaven a la 10a edició del Concurs Internacional de Roses Noves de Barcelona. Hi anàvem amb la intenció de passar una matí agradable i, també, de votar per la Rosa Ciutadana 2010, que l’any passat no vam poder fer-ho. Malauradament, més de la meitat de les roses d’enguany eren fora de concurs, ja que no havien florit. Hem pogut votat, però, i ho hem fet per la número 27, que al matí era la preferida de la gent que també havia votat, seguida per la 38. El parc estava magnífic, si bé moltes roses estaven capiculades pel pes de l’aigua de la nit passada. Si hi voleu anar, encara teniu temps de fer-ho avui i demà; si voleu votar, teniu temps fins les 12 h de demà diumenge.

Les roses: núm. 27 Les roses: núm. 38

Podeu veure algunes fotos més del concurs a: 10è Concurs Internacional de Roses Noves de Barcelona (a Flickr).

Editat 09.05.2010: la Midsummer (la núm. 27) ha estat escollida Rosa Ciutadana 2010.

Sant Jordi 2010

—Una rosa, caballero?

No sé si em sorprengué més que a un quart de vuit del matí la dona ja tingués la parada muntada —parada per anomenar-la d’alguna manera, només era un cubell amb una dotzena de roses i poca cosa més—, o la pregunta, directa, sense un trist «bon dia» que em toqués la fibra de la cortesia. No era l’única que haviat matinat, la venedora de la cantonada; només travessar el carrer vaig ensopegar amb una altra parada de roses —aquesta amb taula i un parell de cadires plegables—, i durant el quart d’hora curt de viatge en autobús fins a la feina vaig poder comprovar que les parades de roses havien brotat com bolets i els venedors intentaven encolomar les primeres roses del dia als més matiners.

A mig matí, però, ja hi havia ambient de Sant Jordi. Una escapadeta em portà a la parada de llibres d’Abacus a l’Illa Diagonal, on en Frederic Mayol signava exemplars de la seva novel·la Selva de tenebres, flanquejat per Maria Carme Roca i Maria de la Pau Janer. Ja hi havia gent comprant llibres, alguns perquè ens els dediquessin, d’altres només per regalar. De tornada, al tramvia engalanat amb al senyera, ja es veu gent que carreteja llibres i roses. Una trobada casual, amb l’altre Ferran, obre pas a una conversa curta sobre El rapte del serrall que vam veure fa uns dies i del qual no he parlat —ho havia fet, tinc l’apunt escrit, però hi dic tan poc i em queixo tant que em va fer mandra publicar-lo— i la conclusió és la mateixa: intentar convertir-lo en un drama («shakesperià», deia en Ferran) és un error. A la biblioteca també hi hem posat els guarniments del dia, però és buida: potser sí que hauria de ser festiu, el dia de Sant Jordi. Sant Jordi des de l’autobús, a la tarda, quan tothom surt de treballar i es llança al carrer, és una multitud de gent esquivant venedors de roses i fent cua per aconseguir una signatura. És una noia que intenta captar clients a cop de megàfon i una àvia que de l’autobús estant, com si l’altra la pogués sentir, va dient: «No vas a vender más por mucho que grites». És una colla d’adolescents xisclant i empenyent-se davant d’una carpa on alguna celebritat deu signar el llibre que li deu haver escrit algú altres, mentre dues noies i un noi se n’allunyen, una d’elles mig desmaiada, els altres dos portant-la a pes. És arribar a casa i trobar la rosa i els llibres —no un, no, els que calgui. I oferir el teu obsequi. I sortir al carrer, esquivant la llibreria de capçalera que, plena de gom a gom, sembla que hagi de reventar d’un moment a l’altre. I arribar a la Rambla de Catalunya on la cunyada té la parada de roses, on avui, a més, ha recollit aliments pel Banc dels Aliments de Barcelona, i saber que s’han recollit uns cinc-cents quilos de menjar.

I és tornar a casa i asseure’s davant l’ordinador per escriure alguna cosa sobre Sant Jordi pel bloc, aquest bloc que fa una setmana que no diu ni piu, i començar amb els quatre tòpics de sempre. I deixar-ho per més endavant, que tant és parlar-ne el 23 que el 26, que no estarem menys saturats de Sant Jordi.

9è Concurs Internacional de Roses Noves de Barcelona

Els que hagueu visitat alguna vegada la col·lecció de fotografies que tinc a Flickr haureu vist que hi ha un bon nombre d’imatges de flors, de les quals força són roses. Sempre hi ha hagut plantes a casa, verdes i de flor, i amb un entorn així només podien passar tres coses: que m’aficionés a la jardineria, que l’odiés profundament, o que desenvolupés alguna al·lèrgia.

Avui, doncs, hem aprofitat que aquest matí no feia massa mal temps per anar al roserar del parc de Cervantes a veure l’exposició de roses del 9è Concurs Internacional de Roses Noves de Barcelona. Hi havia molta gent i, per sort, ha sortit el sol. Als estands on repartien les butlletes de votació i on regalaven roses hi havia un munt de gent, i molta més passejant pel roserar: de totes les edats, en família, en parella, sola…

Hi havia quaranta-nou varietats de rosa que es presentaven al concurs d’enguany en diverses categories. Les votacions del jurat internacional s’havien fet divendres, crec, i avui es triava la rosa preferida per votació popular; no hem participat en la votació popular perquè hem arribat a poc que acabés la votació, però les hem pogut veure igualment i comentar quines ens agradaven més. Quan ja marxàvem, anunciaven les guanyadores: la número 33 havia quedat en segon lloc, i la 34 en primer. Si haguéssim votat, ho havíem comentat i tot, aquestes dues haurien tingut els nostres vots.

Premi Rosa Ciutadana (núm. 34)

Premi Rosa Ciutadana (núm. 34)

Premi Rosa Ciutadana (núm. 34)

Premi Rosa Ciutadana (núm. 34)

Segona classificada (núm. 33)

Segona classificada (núm. 33)

Segona classificada (núm. 33)

Segona classificada (núm. 33)

Hem aprofitat que els núvols deixaven pas al sol per passejar pel roserar. Ens ha faltat temps per seguir el camí que segueix l’evolució de les varietats de roses travessant tot el roserar, però tot i això hem pogut donar tota la volta al parc i gaudir del solet i de les roses.

Durant la tarda aniré pujant més fotografies a Flickr. Podeu veure algunes de les roses del concurs a la meva col·lecció de Flickr.

«Guapo, no quieres una rosa para la novia?»

Amb aquesta exhortació ha començat el meu periple barceloní del dia de Sant Jordi, a una hora en què els carrers encara estaven frescos (segurament els acabaven de posar). La gitana que m’ha escridassat d’aquesta manera, a part de necessitar ulleres urgentment, hauria de saber que no pot vendre el producte abans de tenir-lo preparat. O potser pensava que m’esperaria, en cas que hagués de comprar una rosa, que ella acabés de preparar-les?

Després ha vingut la idea del pica-pica per celebrar… què? Si no tenim cap company jordi ni companya jordina! Però, bé, com que qualsevol excusa és bona per deixar de treballar una estona, ningú s’hi ha oposat. A més, amb el dia que feia la veritat és que teníem més ganes de sortir a ramblejar que no pas estar tancats entre llibres… cosa que mig he fet a la tarda.

Aquest Sant Jordi he comprat llibres, després d’uns anys de no comprar-ne. No, no pertanyo a la secta dels «jo-per-sant-jordi-no-compro-llibres-perquè-en-compro-durant-tot-l’any»; només que els últims anys, per Sant Jordi ja havia ingressat al «Club dels Butxaques Buides»… però aquest any he decidit fer un sacrifici (sentiu com se’m queixen el budells?) i he comprat uns quants llibres. Tenint en compte que no eren per regalar, massa i tot, potser.

Però el cas és que havia quedat amb l’amic Blackonion per anar a Gigamesh (llibreria de Barcelona especialitzada, com diu el cartell de l’entrada, en vici i subcultura) a comprar algun llibre… una excusa com una altra per quedar, que feia temps que no ens vèiem; i de camí he passat per Laie… i és clar, s’és dèbil, els llibres tenen aquesta mania d’apilar-se’t a les mans mentre voltes per les llibreries… i, és clar, hom té el seu cor i sap greu tornar-los als prestatges.

Hem tingut el temps just per seure una estoneta en una terrassa al passeig de Sant Joan i posar-nos al dia, ja que cap a les sis ha començat a ploure i s’ha aigualit aquest Sant Jordi que havia començat tan bé.

Això sí, com mister Bean el dia del seu aniversari, enguany els llibres me’ls he hagut de regalar, i no m’he regalat també la rosa perquè hauria quedat una mica massa patètic.

I només perquè sapigueu què podeu trobar en el futur per aquests verals, la llisteta de les novetats de la biblioteca d’Un que passava: Una historia de la lectura, d’Alberto Manguel, recomanació de l’Ana d’Alas y balas; Tim Burton, de Marcos Marcos Arza, perquè sí, perquè l’he vist anunciat no sé on i he pensat, «goita tu…»; O homem duplicado, de José Saramago; i ja que l’he vist, De este y otros mundos. Ensayos sobre literatura fantástica, de C. S. Lewis (de debò que no el buscava, però era allà en una taula, i deia «compreu-me sisplau, no em deixeu aquí»)… i la secció friqui: El tapiz de Malacia de Brian Aldiss; Máscaras de matar, de León Arsenal, recomanat insistentment pel Blackonion, i La serpiente Uroboros, d’E. R. Eddison, senyor a qui no tenia el plaer de conèixer i que era amic del senyor Lewis esmentat més amunt i conegut d’un tal Tolkien que potser us sonarà.

I aquí acaba la crònica santjordiera. I ja que heu arribat aquí i la cosa va de llibres, passeu-vos per cal Javier Leiva, que ha fet una crònica de la concentració d’ahir a la Biblioteca Nacional, a Madrid, en defensa del préstec públic gratuït de llibres. I té sants i tot!

També han escrit sobre el dia del llibre altres il·lustres bibliotecosos, com la Catuxa de Deakialli («Manifestaciones, protestas y celebraciones: 23 de Abril Día del Libro»); l’Álvaro Roldán de BiDo, que fa el seu «Homenaje en el día del libro»; y en Barbol, que publica uns apunts sobre el dia del llibre a Vease además («Día del libro, apuntes»); i ja que estic fent-los propaganda gratuïta acabar amb fotoBiD, un fotobloc dedicat a recollir imatges relacionades amb el món del llibre i les biblioteques.

Potser crèieu que no parlaria de Sant Jordi?