Arxiu d'etiquetes: Robert A. Heinlein

De llibres, vii (Sala de lectura): Forastero en tierra extraña

Una bertranada: els llibres amaguen sorpreses. Això és un descobriment, i no el d’Amèrica. Però no és pas menys cert, tot i que quan es fa una afirmació com aquesta es té la tendència a pensar que els llibres amaguen tresors de saviesa, de reflexió, de passió, d’humor, d’aventura… i jo no volia parlar d’aquest tipus de sorpresa.

La sorpresa a què em referia té a veure amb la nostra relació amb els llibres. En la manera com un llibre que sembla que no t’aportarà res acaba convertir-se en llibre de capçalera, en un d’aquells llibres llegits i rellegits del dret i del revés, a trossos, a salts o en diagonal. En la manera com un llibre que t’ha enganxat des de la primera pàgina de cop i volta perd tot l’interès sense que hagi canviat l’estil, o l’argument…

Perquè això m’ha passat amb una de les últimes lectures. De cop i volta, superades ben bé tres quartes parts del llibre, en començar un nou capítol ja no sentia cap mena d’interès per saber com continuava, els personatges se m’han fet antipàtics, he començat a trobar massa semblant l’argument del llibre amb el d’una altra novel·la del mateix autor i, fins i tot, força ximple.

El llibre, Forastero en tierra extraña.1 L’autor, Robert A. Heinlein, de qui vaig parlar no fa gaire. L’argument: el resultat d’una aparentment fallida missió a Mart és el descobriment d’un homo sapiens criat com un marcià pels nadius del planeta. Es tracta de Michael Valentine Smith, que serà retornat a la Terra, on haurà d’aprendre a ser un homo sapiens. No només això, sinó que per una sèrie de circumstàncies és hereu d’una fortuna i pot reclamar drets sobre Mart… Aquest personatge estarà confinat pel govern en un hospital i una sèrie de personatges l’ajudaran a escapar-ne i a entendre el món en què li toca viure. I fins aquí puc llegir, que diria l’amiga Mayra; o, millor dit, fins aquí puc explicar, perquè just quan el personatge abandona el refugi que li han proporcionat aquests personatges, jo l’he abandonat a ell.

La novel·la va tenir un fort impacte quan es va publicar. Va esdevenir una mena de bíblia per a alguns grups hippies i Charles Manson la va tenir de llibre de capçalera. Però tot i que reconec que m’havia enganxat, que la ideologia més aviat conservadora i molt masclista que s’hi amaga (Heinlein és també l’autor de Tropas del espacio,2 en què es va basar la controvertida pel·lícula de Paul Verhoeven) no em feia nosa, ha arribat un moment en què ha deixat d’interessar-me.

I ja no he aconseguit tirar endavant per molt que em repetís que faltava molt poc per acabar la lectura. Potser més endavant ho torni a intentar. Potser.

1. Robert A. Heinlein. Forastero en tierra extraña. Barcelona: Destino, 1991. 720 p. ISBN 84-233-2065-0.

2. Traduïda al català per Eduard Castanyo per a Edicions Pleniluni, que va publicar una col·lecció de literatura de ciència ficció amb els títols més importants del gènere i que, malauradament, avui és força difícil de trobar. Robert A Heinlein. Tropes de l’espai. Barcelona: Edicions Pleniluni, 1988. 256 p. ISBN 84-85752-45-7).

De llibres, v (Sala de lectura)

Feia dies que no parlava de llibres, tot i que els que passeu per aquí habitualment haureu comprovat que la llista de lectura ha anat canviant (amb bastanta rapidesa en algun moment). Us en faig cinc cèntims, per allò d’anar omplint el bloc amb alguna cosa…

El nom d’Armand de Fluvià és possible que us soni com a heraldista (fou una de les parts, en tant que president de la Societat Catalana de Genealogia, del polèmic procés de canvi de l’escut de la ciutat de Barcelona), però més enllà d’aquesta ocupació, Armand de Fluvià és un personatge històric dins del moviment homosexual a Catalunya i a Espanya, ja que és el fundador de la primera associació gai del país, el Movimiento Español de Liberación Homosexual, que més endavant esdevingué el Front d’Alliberament Gai de Catalunya. Aquesta experiència l’acaba de posar per escrit en un llibre, El moviment gai a la clandestinitat del franquisme (1970-1975), publicat per Laertes, en què ens explica aquests primers anys del moviment homosexual tal com ell els va viure.

És una lectura que complementa el llibre d’Arturo Arnalte que comentava fa uns dies, encara que tan l’estil com l’estructura són completament diferents: el llibre d’Arnalte, tot i la seva longitud, és més fàcil de llegir que el de Fluvià, principalment perquè la primera part d’aquest és una panoràmica de la situació de l’homosexualitat en la societat de l’època, amb llistes de llibres, de pel·lícules, de sentències judicials, lleis, etc., que en tracten. La segona i la tercera parts són més fàcils de llegir, i constitueixen el testimoni de l’època: en primera persona el que va viure i protagonitzar l’autor a la segona part, i mitjançant una sèries d’entrevistes a altres persones que van viure aquella època de canvi. Al número 49 de la revista Lambda hi trobareu una entrevista amb l’autor (p. 23-24).

L’anterior era una d’aquelles lectures que podríem qualificar com a oligades. Una altra font de lectures és la recomanació, i en aquest sentit jo tinc un recomanador oficial que, fins al moment, no m’ha donat motius perquè li retiri el títol, i que no és altre que la Ceba Negra… o el Blackonion que escriu The Daily Black Cebolleta. És directament responsable que hagi llegit els llibres que comentaré a continuació.

El primera és La pell freda, d’Albert Sánchez Piñol. Una sopresa força agradable sobre la condició humana i com l’home reacciona davant situacions adverses, amb un argument de novel·la fantàstica que ens porta a una illa deshabitada a l’Atlàntic sud, prop de l’Antàrtida, on el protagonista s’haurà d’enfrontar al seu únic veí, un faroner anomenat Batis Caffó, i a uns estranys natius. L’aïllament, la por, la voluntat de viure faran que estableixi una estranya aliança amb Batís i que s’enfronti no només al seu brutal veí, sinó també a les seves pors i contradiccions. És una d’aquelles novel·les que t’enganxa des de la primera línia i que no pots deixar de llegir fins que arribes al final, i després et deixa aquella sensació de pena perquè ja s’ha acabat.

La segona és Ciudadano de la galaxia, de Robert A. Heinlein. És una de les novel·les juvenils que va escriure Heinlein i que s’han convertit en clàssics de la literatura de ciència ficció. Thorby és un esclau que és comprat per un captaire que resultarà ser alguna cosa més, i que educarà l’esclau i el llançarà a la recerca de la seva veritable identitat després d’alliberar-lo. Ens podríem arriscar a dir que és una novel·la d’aprenentatge, en la qual el protagonista, completament ignorant al començament, anirà desenvolupant-se com a persona a mesura que va canviant de companys de viatge, fins a arribar al coneixement de qui és i decidir què vol fer amb la seva vida. És, també, una reflexió sobre la llibertat individual, amb la presència constant del tema de l’esclavatge. La novel·la no costa gaire de llegir, gràcies a un estil senzill i àgil que aconsegueix captar l’atenció del lector.

I ja per acabar, que aquest text comença a ser massa llarg, Middlesex, de Jeffrey Eugenides. La història de Calliope Stephanides i la seva família, una família grega emigrada als Estats Units d’Amèrica que guarda un secret que marcarà la vida de tots els seus membres, sobretot la de Calliope, que s’haurà d’enfrontar, a la seva adolescència, al descobriment que no és la nena que tots creien que era, sinó el nen que la seva àvia havia predit abans de néixer que seria. La història d’una família, sí, però també la història d’Europa i dels Estats Units durant el segle XX i la història de les dificultats de l’emigració i de l’adaptació a noves societats, estructurada en flaixbacs que ens van introduint en la història dels Stephanides i en el desenvolupament de Calliope/Cal.


Armand de Fluvià. El moviment gai a la clandestinitat del franquisme (1970-1975). Barcelona: Laertes, 2003. 278 p. ISBN 84-7584-513-4.
Albert Sánchez Piñol. La pell freda. 11a ed. Barcelona: La Campana, 2003. 307 p. ISBN 84-95616-25-4 [en castellà: La piel fría. Barcelona: Edhasa, 2003. 288 p. ISBN 84-350-0892-4]
Robert A. Heinlein. Ciudadano de la galaxia. Barcelona: Ediciones B, 1989. 389 p. ISBN 84-406-0897-7.
Jeffrey Eugenides. Middlesex. Barcelona: Empúries, 2003. 590 p. ISBN 84-9787-000-X [en castellà: Middlesex. Barcelona: Anagrama, 2003. 580 p. ISBN 84-339-7010-0].