Arxiu d'etiquetes: punt de mitja

Sala de lectura, 139: Stitch’n bitch, de Debbie Stoller

Noves aficions, noves lectures. Encara que sigui de passada ja he parlat al bloc de la meva darrera afició: la mitja i el ganxet. I, és clar, essent com sóc home de llibres, he acabat caient en el vici de sempre i he firat uns quants llibres dedicats a la matèria. Tots aquests llibres, o la majoria, tenen un petit defecte, però: no només el fet que estiguin dirigits únicament a un públic femení, sinó que molts tendeixen a la carrincloneria i a l’embafament de diminutius i adjectius. Per això crida l’atenció trobar-ne un que sobre el vessant didàctic que tenen aquests llibres, basteixi una petita obra de referència sobre el punt de mitja des de l’experiència personal, d’una manera àgil, desimbolta, divertida i gens carrinclona, deixant lloc tant a la reflexió com a la facècia. És cert, també, que el llibre també està destinat principalment a un públic femení, però a diferència d’altres reconeix l’existència d’homes que fan punt de mitja, de manera que el llibre s’obre a un públic lector més ampli.

El llibre està pensat per a gent que comença a teixir i va avançant mica en mica en els diferents estils de teixir (anglès i continental), els tipus de llana, com fer els punts bàsics, ampliar i reduir, etc., i també introdueix a cada secció patrons senzills per anar practicant. Al final de llibre hi ha un apartat de referències bibliogràfiques, revistes especialitzades i, evidentment, llocs web (blocs, portals, revistes electròniques, etc.) especialitzats en el punt de mitja. Val a dir, però, que tots aquests recursos són en anglès i pensats per a un públic anglosaxó, però amb una mica de coneixements d’anglès poden ser igualment útils.

No és evidentment un llibre que recomani a tothom, però sí a qui tingui el cuquet d’agafar agulles i llana i posar-se a teixir alguna cosa…

El llibre:
Debbie Stoller. Stitch’n bitch. The knitter’s handbook. New York: Workman, 2003. 248 p. ISBN 978-0-7611-2828-2.

El correcamins de les agulles

Com que no en tenia prou amb dos blocs gairebé abandonats (l’Un que passava i Frikitecaris), ara va i me’n trec un altre de la màniga. A partir d’ara, a part d’aquests dos llocs també em podreu trobar a El correcamins de les agulles, on només parlaré de temes relacionats amb el punt de mitja i el ganxet —on sereu molt benvinguts; però si el tema no us interessa, aquí continuarem com sempre.

PD. Sí, ja s’han acabat les vacances…

WWKIP a AYKL

Sempre va bé sortir de les rutines a què el temps ens va acostumant i fer alguna activitat que no havies fet mai abans o que no t’imaginaves que arribessis a fer. Amb aquest esperit, dissabte vaig agafar l’equip necessari i me’n vaig anar a celebrar el WWKIP day a AYKL; o el que és el mateix, a celebrar el World Wide Knit in Public day a All you knit is love. Perquè cada any els amics d’AYKL organitzen la trobada per celebrar el dia a la seva botiga, on es reuneixen un bon grup de «llanaferits» a fer mitja, ganxet, a xerrar, a filar i a tenyir al carrer, si el temps acompanya.

Des de les onze fins a les dues que vaig marxar, vam ser una trentena de persones, dones i homes, teixint, filant i tenyint al carrer de la Barra de ferro, atraient les mirades encuriosides dels turistes —sortirem a una bona pila d’àlbums de fotos, enguany— i els comentaris burletes d’alguns dels que passaven: des del heavy que ens va dir hippies, a la senyora que ens corregia la posició dels dits, o al senyor que va voler fer-se el graciós a costa meva i se’n va anar amb la cua entre cames —i això que no vaig deixar anar del tot la llengua—, o la turista que va fer fotos als homes de la trobada perquè el seu marit veiés que aquí els homes també teixeixen. També va servir per conèixer en persona alguns dels contactes de Ravelry, la xarxa social d’aficionats a la mitja i al ganxet, i per intercanviar consells i idees.

I tot gràcies a la bona disposició i a l’hospitalitat dels amics d’All you knit is love, la Jennifer, el Miquel i la Danielle, que sempre fan que anar a la botiga es converteixi en una estona ben agradable (i no, no em paguen per fer-los publicitat!).

Entre l’«equip necessari», per cert, hi havia la càmera de fotos, amb la qual vaig fer una mica de reportatge: «World Wide Knit in Public Day 2011» a Flickr.

World Wide Knit in Public Day

World Wide Knit in Public Day

PD. No patiu que recuperarem la programació habitual ben aviat.

Mola coser

«Mola coser». Almenys això diuen la Sfer, la Iris, l’Evitta i la Beatxu, autores del bloc Mola coser i, pel que sembla, els mola i s’ho passen pipa cosint peces de totes menes, ben boniques, per cert. Ara, que ens haurem de refiar d’elles, perquè de cosir, no en sé ni un borrall; bé, si cal cosir un botó ho faré, però d’aquella manera. I ja m’agradaria, de saber-ne una mica, ja…

Quan hom marxa de casa, s’adona que hi ha tot de coses que creia que venien de sèrie i que no, que s’han d’aprendre a fer… perquè les mares tenen el mal costum de respirar alleujades, pensar «menys feina» i deixar que t’espavilis pel teu compte el dia que dius que te’n vas. I apa, posa’t a aprendre a fer coses que mai no havies fet… o que havies fet poc. Com ara planxar. Sé que moltes dones i no pocs homes odien planxar, però de les feines de casa a mi és de les que menys m’empipen. Només cal arribar a una entesa amb la planxa: tu no em cremes ni em cremes la roba, jo no t’estavello contra la paret. I són tan senzilles de fer anar, les planxes: una rodeta, uns puntets i tira milles. Després, si ho volem complicar, hi ha el tema del vapor, que no surt mai quan vols (però aquesta es una altra història). I a fer passades.

De cuinar sí que en sé. I bé, em sembla. Almenys tothom que ha vingut a dinar o sopar a casa ha sobreviscut… bé, gairebé em carrego una amiga, que és com el Shin Chan, amb una mica de pebrot vermell però va ser sense voler (nota perquè no se m’enfadi: té intolerància al pebrot).

La rentadora ja és un altre tema. Amb tants botonets, comandaments, llumetes, temperatures, tipus de roba, color o blanc, roba delicada o sacs de patates, fa una mica de por. Mireu què us dic: em seria més fàcil tripular l’Enterprise. Al cap i a la fi, l’Enterprise és endavant, endarrere, activar escuts, desactivar escuts, carreguin, apuntin, foc i hiperespai. Poca cosa més. I quan la rentadora comença a fer bots, no pots comunicar-te amb l’Scotty i demanar-li que arregli el motor. O la Tardis… tot i que les màquines del temps les carrega el diable, i, quan els dius que vols anar endavant, tant pot ser que et trobis a la fi del temps o com fugint d’una banda de morlocks afamats.

Però cosir… no. Si cal fer alguna puntada, la faig, però no em faig responsable de les conseqüències. Igual que quan cuso un botó: el temps que aguantarà, només del déu dels botonts ho sap. Però vet aquí que servidor, que anà a una escola d’aquelles laiques catalanes on es feien tallers de les coses més diverses com a complement de l’ensenyament reglat, servidor sap fer ganxet. I li ha tornat a agafar el gust després de tr… després d’uns quants anys. I no només això, sinó que també li ha donat per agafar les agulles de fer mitja i començar a teixir. I com que tot s’acaba sabent, aquest bloc xivato el va treure de l’armari dels teixidors amagats a l’armari el dia de l’Orgull friki i les amigues de Mola coser el van pescar de seguida i el van convidar a participar en el seu bloc —invitació que, de moment, ha refusat.

I aquí estem. Amb uns quants jocs d’agulles de fer mitja, una mà de ganxets, una pila de cabdells de llana i un altra de llibres de ganxet i mitja, intentant que els resultats d’aquest hobby siguin més duradors i decents que els quatre botons que he cosit mai.

I, de pas, recuperar el bloc de la Sfer, la Iris, l’Evitta i la Beatxu, que sempre sorprenen amb una troballa interessant relacionada amb l’activitat costurera i teixidora.