Arxiu d'etiquetes: primavera

De la primavera

En aquesta època de poques certeses i realitats canviants, només hi ha dos senyals segurs que anuncien sense marge d’error que s’acosta la primavera: la campanya publicitària d’aquests grans magatzems que tots coneixem, i l’arribada a les nostres cases de l’estol de papers que ens serviran per preparar la declaració de renda.

I ara que algú s’atreveixi a parlar-me del romanticisme i la primavera.

Primaveres

Ens recordava Gamoia fa uns dies en una conversa a LibraryThing, que avui és el Dia Mundial de la Poesia, dia que se celebra amb tot d’actes arreu d’això que ara en diuen territori i que sempre s’havia anomenat país, o Catalunya. Aquí, que també ens considerem territori, encara que virtual, també ho celebrem a la nostra manera: i a manca d’una ària dominical adient (que no era cosa de repetir la de diumenge passat), hem optat per dues poesies primaverenques que ens serveixen per: 1) celebrar el dia mundial; 2) celebrar que ahir començà la primavera; i 3) començar a celebrar. Què? El públic lector d’aquest bloc segur que ho endevinarà quan llegeixi les poesies i els noms dels seus autors.

Continua llegint

L’ària del diumenge: La dansa de la primavera (Maria del Mar Bonet)

Sí, ja ho sé: tot sembla igual, oi? Doncs, no! Tot és diferent. No diré que és una nova aventura —perquè és la mateixa que fins ara— però sí un nou repte superat. Si no torno a esborrar el que no toca, és clar, i tot desapareix, com passà ahir. En fi, benvinguts a la nova casa d’Un que passava. Pot ser que encara hi hagi més canvis, he pensat de pintar les parets i canviar els mobles de lloc, però no immediatament.

Canvis, a dins i a fora. D’aquí pocs dies tindrem aquí la primavera i malgrat que m’agradin el fred i l’hivern, jo també tinc ganes que arribi. Mentrestant, podem anar ballant aquesta dansa de la primavera que tan magistralment canta la Maria del Mar Bonet —dels millors records que tinc, els concerts de la cantant mallorquina a la plaça del Rei a l’estiu, amb aquella «humitat que mos desconcerta ets instruments», les gavines grallant sobre els nostres caps i les bombetes de la torre del palau petant de tant en tant—, aquí al Palau de la Música (el vídeo per gentilesa de Picap, discogràfica de la que he de tornar a parlar, igual que del nou disc de Maria del Mar Bonet). Aquí teniu el vídeo:

Primavera

El cel és clar i el sol brilla, i malgrat la fredor de l’aire, es nota la primavera que s’acosta. Dins de la biblioteca hi fa calor, el sol hi dóna de ple i encara hi ha la calefacció posada. A estones alço el cap cap a la claraboia: el cel blau, el cap d’una palmera, un fanal antic amb un globus de vidre que el vent fa trontollar i, de tant en tant, l’imperial d’un bus turístic ple de badocs, cofats amb gorres de visera i barrets tous, que passa veloç cap a la parada següent.

Vet aquí un exemple del pervers efecte de la primavera sobre el blogaire sensibler, escrit quan s’acostava la primavera i publicat quan la primavera ja és aquí.