Arxiu d'etiquetes: ós de peluix

Fauna liceista

Després d’uns quants anys d’anar al Liceu, creia que havia vist de tot: abrics de pells passejant per teatre malgrat l’escalforeta que hi fa a l’hivern; indumentàries insòlites; criatures torturades amb americana i corbata; senyors ensenyorats fent el berenar sense moure’s de la butaca; gent que el primer que fa quan arriba al teatre és fotografiar-se; i podríem continuar fent una llista dels diferents tipus humans que es poden entre el públic: les desembolicadores compulsives de caramels, les que acompanyen la percussió fent sonar tota la quincalla que porten al damunt, els que mai no recorden que han d’apagar el mòbil, els tísics —no us podeu ni imaginar la quantitat de tísics aficionats a l’òpera que hi ha!—, etc. Jo mateix dec formar part de la llista de tipus humans d’algú altre, segur.

Però el que no pensava que hi veuria mai, és un ós. Sí, sí; un ós. Un ós vestit d’etiqueta, a més a més, amb la seva armilla i la corbata de llaç. Jo ja seia a la meva localitat, i llegia tranquil·lament el programa de mà  d’aquella nit quan, de sobte, veig de cua d’ull que una senyora s’asseu a la barana i posa un osset de peluix al seu costat. I davant, un home fent fotografies. Després van asseure l’osset en una butaca, i més fotografies. I més fotografies. I jo fent cara d’estar acostumat a veure ossets de peluix al Liceu. D’ossets i ossos n’hi ha uns quants, és cert, però no de peluix. La veritat és que la curiositat se m’estava menjant de viu en viu, però no em vaig atrevir a preguntar; per sort, la parella de l’ós seia just darrere meu, i vaig escoltar la conversa que tenien amb un matrimoni que els acompanyava —sí, ho reconec: vaig escoltar la seva conversa. Parlaven d’un ós viatger que la gent s’enviava d’una punta a l’altra del planeta, el fotografiaven i després penjaven les fotografies a Internet. Vaig estar a punt dues vegades de girar-me per demanar-los l’adreça, però no em vaig atrevir.

Un cop a casa, vaig anar directe a l’ordinador a invocar el dimoni per interrogar-lo. Vaig trobar una pàgina web com la que havien descrit, però les fotografies no hi eren. La vaig encertar, tanmateix: les fotografies, finalment, han estat publicades. L’osset l’anomenen Frimpong, the travelling bear. Aquí el teniu al Liceu, i si feu clic a la imatge podreu veure tota la galeria de fotografies de l’ós a Barcelona:

Frimpong, osset de peluix, al Liceu

Frimpong al Saló dels Miralls (fotografia de Marina Alemany)