Arxiu d'etiquetes: Miah Persson

L’ària del diumenge: «Lascia ch’io pianga» (Miah Persson)

Volia continuar aquesta sèrie dominical amb una de les àries més belles de Händel (en té alguna que no ho sigui?), que és alhora una de les més conegudes: «Lascia ch’io pianga». Ara hauria de dir que és de l’òpera Rinaldo, però amb Händel mai no se sap què pertany a què, pel costum que tenia de reaprofitar parts de la seva obra per a altres obres: aquesta ària va ser primer una sarabanda a Almira,¹ la convertí en ària a Il trionfo del tempo e del disenganno («Lascia la spina») i la reconvertí a «Lascia ch’io pianga» per a l’òpera Rinaldo. L’he trobada cantada per unes quantes sopranos i mezzos diferents, i la idea inicial era posar les dues versions cantades per Cecilia Bartoli, però llavors he trobat la de Miah Persson (la Poppea d’aquests dies al Liceu), i he decidit posar la seva, i deixar les dues versions de la Bartoli per la propera setmana.

Escolteu amb atenció la darrera part de l’ària; no l’havia escoltada mai amb uns ornaments com els que hi posa Persson.²

http://www.youtube.com/watch?v=A4AnHNczryI

Vídeo pujat per OedipusColoneus a Youtube. I a unquepassava en teniu unes quantes versions més en forma de playlist.

1. Font: James C. Taylor. «The Triumph of Time, Truth and Ann Hallenberg». Andante Magazine (febr. 2003). <http://www.andante.com/article/article.cfm?id=19962>.
2. Corregiu-me si no són ornaments!

Nits d’Òpera, 58: L’incoronazione di Poppea, de Claudio Monteverdi

Llarga i lenta. Si mai em convidessin a una coronació, cosa que no crec que passi, espero que no sigui tan llarga i tan lenta com aquesta incoronazione di Poppea monteverdiana. A més, com més hi penso, menys moments —musicals— destacables en recordo, malgrat que en general tots els intèrprets van cantar molt bé: el duel de Fortuna (Marisa Martins) i Virtut (Judith van Wanroij) al començament; força intervencions de Poppea (Miah Persson) i de Drusilla (Ruth Rosique); alguna d’Ottavia (Maite Beaumont), sobretot l’adéu a Roma del darrer acte; a part de les Sèneca (Franz-Josef Selig), les de Valetto (William Berger) i, sobretot, les dels personatges que interpretava Dominique Visse (Arnalta, la dida d’Ottavia i un dels familiars de Sèneca). Pel que fa a Sarah Connolly (Nerone), fora del tercer acte no em va cridar l’atenció en cap moment i Jordi Domènech (Ottone) em va semblar molt monòton, cantant igual quan expressava el seu amor per Poppea que quan enganyava Drusilla. Tot i això va valer la pena aguantar fins al final i poder escoltar el duet final de Poppea i Nerone, Pur ti miro, pur ti godo, un dels duets més bells que he sentit i que Connolly i Persson van cantar amb una subtilesa i una delicadesa que semblava gairebé impròpia dels dos personatges que representaven.

Fora d’això, una escenografia sense gaire interès, a la que només donaven una mica de color les aparicions de Dominique Visse, que no només feia el que volia a l’escenari, sinó també amb la seva veu; a més d’unes deïtats que semblaven drag queens en decadència (la Virtut embarassada, a més, tenia un punt irònic), amb un toc xaró força notable, i alguna pseudobieitada en alguna escena que només provocava el lleuger avorriment del dejà vu repetit massa vegades.

Potser sí que, com va dir-me en Ferran en acabar la funció, no estem acostumats a aquesta mena d’òperes; però potser també es podrien plantejar, amb títols amb què pot costar atraure el públic (era la tercera funció i només hi havia la meitat del teatre ocupat, més o menys), optar per muntatges una mica més vistosos. La lectura irònica i fins i tot grotesca del text, podria haver-se exagerat una mica més, no limitant-la només a un Visse transvestit i a unes deïtats amb sabates de plataforma.

Almenys no em vaig avorrir, que ja és molt.

Don Giovanni, per internet

Ens ho deia la Mei al seu blog fa uns dies: la Royal Opera House posava a disposició de tothom al seu web a partir del 5 d’octubre un Don Giovanni protagonitzat per Simon Keenlyside, Kyle Ketelsen, Marina Poplavskaya, Joyce DiDonato, Ramón Vargas, Eric Halfvarson, Miah Persson i Robert Gleadow. És la funció del dia 8 de setembre d’enguany, amb direcció escènica de Francesca Zambello i la Royal Opera Orchestra digirida per Charles Mackerras.

Els vídeos estan subtitulats en anglès i els acompanya força material per conèixer una mica millor aquesta òpera. Aquí us deixo el tràiler de l’òpera, on hi parlen la directora i dos famosos Don Giovanni (Keenlyside i Bryn Terfel), i a sota l’enllaç a l’òpera.

[brightcove vid=1753815247&exp=1485861831&lbu=http://www.roh.org.uk/video/index.html?bcpid=1733261711%26bclid=1740131613%26bctid=1753815247&w=486&h=412]

L’enllaç: «Watch Don Giovanni free online».