Arxiu d'etiquetes: mezzosoprano

L’ària del diumenge: «Près des remparts de Séville» (Béatrice Uria-Monzon)

Més o menys on sóc aquests dies (perdoneu si algun comentari queda sense resposta). Béatrice Uria-Monzon canta la seguidilla de Carmen «Près des remparts de Séville».

(vídeo pujat per myyellowlabfan)

L’ària del diumenge: «L’amour est un oiseau rebelle»

A la primera aparició de Carmen, la famosa cigarrera canta l’ària l’havanera «L’amour est un oiseau rebelle». L’ària del diumenge d’avui és un tast del que escoltarem els propers dies al Liceu: Béatrice Uria-Monzon.


(vídeo pujat per Foly90)

L’ària del diumenge: «Voi che sapete» (Teresa Berganza)

Teresa Berganza no és una cantant que acostumi a fer aparèixer per aquí; de fílies i fòbies n’hi ha a cabassos i, per alguna raó, no he estat mai gairere aficionat a la mezzo madrilenya. En la seva segona visita a ca l’Un que passava, ens porta dues interpretacions de l’ària amb què dono la tabarra aquests dies, «Voi che sapete», una en un concert i l’altra en una representació operística. Aquí us les deixo.

(vídeo pujat per medicitv)

http://www.youtube.com/watch?v=JgfX4m5A9bg

(vídeo pujat per coloraturafan)

L’ària del diumenge: «Voi che sapete» (Cecilia Bartoli)

Cecilia ataca de nou. Després del «Voi che sapete» mig còmic de Joyce DiDonato, un altre de la més còmica Cecilia Bartoli, tot i que aquí no fa gala de tot el repertori de ganyotes que és capaç de fer mentre canta:

http://www.youtube.com/watch?v=rJtr0xq1uI0

(vídeo pujat per smoothiw)

L’ària del diumenge: «Voi che sapete» (Joyce DiDonato)

(Nits d’Òpera, 67)

Aquesta va ser la primera torna que va oferir-nos la mezzosoprano Joyce DiDonato al seu recital del 24 de gener passat al Gran Teatre del Liceu, acompanyada al piano per David Zobel. L’angle no deixa veure del tot la immensa vis còmica de la cantant, tot i que es pot deduir de les seves paraules inicials, mentre s’està posant la corbata de llaç i diu que és una mica difícil cantar aquesta cançó vestida d’aquella manera: l’ària «Voi che sapete» de Le nozze di Figaro la canta Cherubino, personage masculí habitualment representat per mezzos. Aquí us deixo l’enregistrament de thecelticspirit:

L’ària del diumenge: «Casta diva» (Cecilia Bartoli & Montserrat Caballé)

Cecilia Bartoli enregistrà un disc fa uns anys d’homenatge a la soprano María Malibrán, amb un conjunt d’àries i cançons que havien fet famosa Malibrán i alguna que haviat compost; i malgrat no ser soprano es va atrevir amb una de les àries més famoses per a soprano: «Casta diva», de l’òpera Norma de Vincenzo Bellini. És el primer vídeo (no n’he trobat cap de prou qualitat on surti ella cantant). El segon, és Montserrat Caballé una altra vegada, en l’enregistrament d’aquesta òpera al Théâtre Antique d’Orange el juliol de 1974: si teniu la possibilitat de veure l’enregistrament sencer, no us el perdeu; la guerra dels cantants contra el vent és èpica.

http://www.youtube.com/watch?v=jndSU3r6TeM

(vídeo pujat per dvedas)

(vídeo pujat per Onegin65)

L’ària del diumenge: Cecilia Bartoli a Semele

Sí, sí, ja sé que havia dit que menys Händel… però no puc evitar-ho. I menys si qui canta és Cecilia Bartoli fent… «ceciliades», que és el que millor sap fer després de cantar. Aquí en el rol principal de l’òpera Semele de Georg Friedrich Händel: primer, «My self I shall adore» i després «No no, I’ll take no less».

(vídeo pujat per olaig100)

(vídeo pujat per dolcioy)

L’ària del diumenge: «Caro… Bella…» (Hong & Larmore; Kožená & Mijanovic)

L’ària del diumenge de la setmana passada era el duet final de Giulio Cesare interpretat per una soprano i un contratenor, però aquesta no és l’única combinació de veus que podem trobar que cantin aquest duet. Les d’avui son una soprano (Hei-Kyung Hong) i una mezzosoprano (Jennifer Larmore) en primer lloc, i una mezzosoprano (Magdalena Kožená) i una contralto (Marjana Mijanovic) en segon. No sabria amb quina de les tres quedar-me…

(vídeo pujat per napat14)

http://www.youtube.com/watch?v=-CpqhSC3yfQ

(vídeo pujat per Crindoro)

Actualització 01.04.2010: el segon vídeo ja no està disponible.

L’ària del diumenge: «Che farò senza Euridice» (Andreas Scholl & Jennifer Larmore)

L’ària «Che farò senza Euridice» de l’Orfeo ed Euridice de Gluck ja ha aparegut altres vegades per aquí: no fa gaire cantada per Janet Baker i la setmana passada en la versió etilicohumorística de Wenarto. Per evitar que a algú li pogués quedar gravada la versió vinatera, avui us la torno a portar, per partida doble: la primera, cantada per un altre habitual d’aquests verals, el contratenor Andreas Scholl; la segona, cantada per la mezzosoprano Jennifer Larmore al Liceu la temporada 2002-2003 (aquest blog encara no existia, si no us hauria parlat d’ella, de l’Euridice de Leontina Vaduva i de l’àngel embarassat de la María José Moreno).

En fi, prou batalletes i al gra:

http://www.youtube.com/watch?v=Zhda-E4l7ck

(vídeo pujat per LoRau)

(vídeo pujat per BearcubRom)