Arxiu d'etiquetes: Máscaras de matar

Biblioteques a la ficció

Fa dies que dono voltes a una idea i com que no trobava la manera de portar-la a terme, em sembla que tiraré pel dret. Quan vaig parlar de Traduciendo el cielo, vaig copiar un fragment de la novel·la en què es descriu la biblioteca on la protagonista passa força hores; més endavant, mentre llegia Máscaras de matar vaig trobar una altra descripció d’una biblioteca i se’m va acudir que podia anar reunint aquestes descripcions. Primer vaig pensar d’anar-les posant al bloc, després vaig pensar que podria obrir un nou bloc dedicat només a aquests fragments de llibres, però finalment he decidit tirar pel dret i anar-les copiant aquí mateix: d’una banda, perquè no sé si seria capaç de gestionar un bloc més; de l’altra, perquè aquestes descripcions apareixeran molt de tant en tant, a mesura que les vagi trobant, de manera que no entorpiran la fluència d’aquest bloc.

Començo, doncs, amb la descripció de la biblioteca de Resegra, ciutat sagrada dels armas, tal com la imagina i descriu León Arsenal a Máscaras de matar:

No es una ciudad muy grande, ni muy populosa, pero sí imponente, puesto que contiene multitud de templos y edificios públicos, como la Casa de Ciencias o la Biblioteca, de la que tan orgullosos nos sentimos los armas. […]Cierta tarde, harto de hojear libros de ingeniería con la cada vez más lejana esperanza de encontrar una pista, abandonó la Biblioteca antes de la hora habitual. Era éste un edificio monumental, un rectángulo de enormes sillares adosado a la ladera, con salas orientadas al sur para la lectura y el copiado, y kilómetros de galerías y cámaras subterráneas donde se almacenaban decenas de miles de tomos, escritos en un centenar de alfabetos. Aunque había oído hablar de esa biblioteca, el maestro se había quedado anonadado ante su magnitud. Sin embargo, en todos aquellos libros, no había una sola línea que pudiera ayudarle. (p. 114-115)

He estat a punt de no publicar aquest post perquè he descobert, gràcies a aquest post de la Catuxa de Deakialli, un bloc on fan una cosa semblant: Bibliotecosas. Però bé, ja el tenia escrit i no volia llençar-lo a la paperera.

Sala de lectura: Máscaras de matar

De llibres, x

No conec gaire la literatura fantàstica ni la de ciència ficció feta per autors espanyols o llatinoamericans, per això m’és molt difícil dir quin lloc ocupa aquesta novel·la dins del gènere fantàstic. Tot i això, Máscaras de matar és una novel·la sorprenent, sorprenent d’una banda per la violència que hi regna, i de l’altra pel món que León Arsenal, l’autor, ha construït per desenvolupar-hi l’argument. És un món complex, amb una gran diversitat de pobles l’únic element en comú dels quals sembla que és l’antic costum d’amagar-se, o evidenciar-se, mitjançant la utilització de màscares. Màscares que diuen qui ets, a quin clan, família o tribu pertanys, quines intencions tens o quin és el teu ofici. Algunes d’aquestes màscares les han dotades d’un gran poder, un poder intemporal que pot arribar a anul·lar la voluntat i els pensaments de les persones que les porten, fins que no se sap ben bé si s’és un mateix o si s’és la màscara que porta.

I la persecució de dues màscares de gran poder és el fil argumental al voltant del qual està bastida tota la novel·la, dues màscares, la Màscara Reial i el Cufa Sabut, que poden subvertir l’ordre (o més aviat desordre) que hi ha a les terres anomenades Los Seis Dedos. Un caçador de caps, Corocota, rebrà  l’encàrrec de matar una bruixa mestissa, Tuga Tursa, que ha estat acusada de destruir un santuari i assassinar-ne els habitants. Però ben aviat veurem que els actes de Tuga Tursa estan relacionats amb la reaparició d’aquesta antiga màscara, la Reial, que ja havia causat problemes molts anys abans. I coneixerem una sèrie de personatges les vides dels quals es lligaran a la persecució de la Màscara Reial i a les guerres que els seus seguidors estan provocant.

«Sang i mort. Per a tots per igual», diu un dels personatges de la novel·la. I sang i mort, per a tots per igual, és el que més trobem en aquesta novel·la, amagant com una màscara algunes reflexions de fons: si som realment nosaltres mateixos, o som la màscara que portem; si les idees poden arribar a ser tan importants que prenen el lloc de les màscares, que serà  ocupat pels homes que les escampen i les defensen.

1 :: 2 :: 3 :: 4

León Arsenal. Máscaras de matar. Barcelona: Minotauro, 2004. 285 p. ISBN 84-450-7500-4.

De fons: la veu sensual de Leonor Watling, a Marlango.