Arxiu d'etiquetes: Maria Cristina Kiehr

L’ària del diumenge: Il duello amoroso (Maria Cristina Kiehr i Andreas Scholl)

Per l’ària dominical d’avui hem cercat una miqueta de Händel, una miqueta de Scholl i una miqueta de Kiehr i hem trobat, gràcies a la col·lecció d’OedipusColoneus aquesta cantata de Georg Friderich Händel titulada Il duello amoroso, interpretada per Andreas Scholl i Maria Cristina Kiehr, amb l’Ensemble Il Teatro Armonico, dirigits per Alessandro de Marchi. El vídeo és del final de la cantata: el recitatiu «Or su, giacché ostinato» i el duet amb ritornello «Sì, sì, lasciami, ingrata … Su, su, restati in pace»:

http://www.youtube.com/watch?v=44_dVs90_iI

Si la voleu escoltar sencera, ho podeu fer a Il duello amoroso, chez unquepassava.

Concerto Soave al Caixaforum

Si El Llibreter no hagués esmentat la soprano Maria Cristina Kiehr fa uns dies en un comentari en aquest blog, és molt possible que hagués deixat passar l’oportunitat d’anar a escoltar en directe Concerto Soave, el grup que la soprano formà amb el clavecinista Jean-Marc Aymes i que es dedica, principalment, a la interpretació de música italiana del segle XVII. Actuaren ahir al vespre al Caixaforum i ara que els he conegut, no tinc cap dubte que els inclouré d’una manera o altra a la música que escolto habitualment.

El concert d’ahir es titulava «Lamentazioni per la Settimana Santa» i consistia en motets i lliçons de tenebres que s’interpretaven durant la Setmana Santa a la Itàlia del XVII (programa en PDF casolà). El grup, format per la soprano Maria Cristina Kiehr, Jean-Marc Aymes (orgue, clavecí i direcció), Sylvie Moquet (viola de gamba) i Matthias Spaeter (arxillaüt), interpretaren diverses peces de Giacomo Carissimi, Girolamo Frescobaldi, Giovani Pierluigi da Plaestrina, Michelangelo Rossi, Giovanni Francesco Marcorelli i un parell d’anònimes que incloïen diverses lliçons de l’ofici de tenrebres, les lamentacions de Jeremies, intercalades amb peces instrumentals. La posada en escena incloïa un canelobre amb cinc espelmes que Maria Cristina Kiehr anava apagant després de cada lliçó. Potser gràcies a les dimensions de l’auditori, ha estat més senzill poder gaudir de la veu de la soprano argentina, una veu plena, de greus vellutats i aguts brillants, i així com de les peces instrumentals intercalades —una per cadascun dels instruments, excepte l’orgue. El concert ha acabat amb un bis, «Quis dabit capiti meo acquam», de Giovani Paolo Caprioli.

Aquí us deixo «Per si fervidi accenti» del Pianto della Maddalena de Luigi Rossi interpretat per Maria Cristina Kierh. No té massa a veure amb el concert d’ahir, però us en podreu fer una idea:

http://www.youtube.com/watch?v=rNpI1BnEHt0