Arxiu d'etiquetes: Luciano Pavarotti

Che gelida manina…

«Quina maneta més freda, deixi’m que li escalfi». L’òpera és sovint inversemblant, i ningú que no tingui una mica d’imaginació podria creure que aquella cantant tan rodanxona és a punt de morir de gana a l’últim acte; o que el tenor immens que l’acompanya és un bohemi mort de gana. Però la passió fa que tot sembli, que tot sigui, real sobre un escenari. Aquesta ària de La Bohème em va fer veure Luciano Pavarotti d’una altra manera. Pavarotti va ser per mi durant molt de temps un gall en un sole mio, i encara que mai acabés d’agradar-me del tot, aquesta ària i altres que li vaig sentir van fer que me’l mirés amb més bons ulls. D’altres en glossaran la figura amb més encert o menys, jo no en sabria. Se n’han dit moltes coses en vida i se’n diran moltes més ara que ha mort; jo espero que almenys li reconeguin un mèrit: haver tret l’òpera de les massa sovint estretes sales dels teatres d’òpera i haver-la portat a tothom. L’emoció, me la guardo per mi.

 

Technorati Tags: