Arxiu d'etiquetes: llibres electrònics

La citació: «Lastres y mentiras» (Fernando Juárez)

Pel que vaig veient em temo que les biblioteques, pel que fa al llibre electrònic, tornarem a patir la manca de previsió de les editorials. Ja va passar amb les revistes electròniques: durant un temps, editoris i distribuïdors feien i desfeien sense encomanar-se a déu ni al diable, canviant llicències, preus i condicions sense avisar. Amb el llibre electrònic sembla que passarà una cosa semblant: els editors de llibre «universitari» continuen oferint PDF (sense adaptar als diversos dispositius de lectura, és a dir, pensats per llegir-los en pantalla) o HTML només llegible directament al seu portal; continuen venent l’accés al llibre complet tot i que, com va dir Núria Gallart a les 12es Jornades, en l’àmbit universitari moltes vegades només cal tenir accés a un capítol determinat. Els editors, amb poques excepcions, no saben cap a on anar i sembla que no s’acaben de creure que el llibre electrònic no desapareixerà: a la Feria del Libro de Madrid han prohibit la presència d’editorials que només treballen amb llibre electrònic perquè el reglament no ho permet… però el llibre electrònic no ha nascut el 2010, han tingut temps de sobra per canviar… I això denuncia Fernando Juárez a l’apunt que volia citar avui: la cultura i, sobretot, els mitjans de transmissió de la cultura han canviat, però el sector editorial (amb excepcions, insisteixo) no sembla disposat a canviar. Copio el primer paràgraf de l’apunt, titulat «Lastres y mentiras»:

La actual producción editorial no está siendo creada para ser leída sino para ser impresa. Las editoriales, sobre todo las grandes, venden papel  y se encuentran ante un panorama complicado ya que en este momento no es necesario manchar papel para transmitir ideas, sentimientos…

Book

Jo en vull un, immediatament, ja! Com pot ser que fins ara no hagi tingut a les meves mans un invent revolucionari com aquest? Us imagineu biblioteques plenes d’artefactes com aquest? Això és el futur, i no les mandangues que ens volen vendre els gurus de les TIC…

[vist a Addenda & Corrigenda i publicat simultàniament en un to més adient al costat fosc: «El futuro ya está aquí» a can Frikitecaris]

La citació: Juanma Santiago sobre els llibres electrònics

¿Y los libros electrónicos? Se ha hablado hasta la saciedad de hasta qué punto hundirían el negocio, cuando lo cierto es que pueden ser, precisamente, su tabla de salvación. El escollo principal que frenaba su puesta a la venta, la comercialización de lectores a precios competitivos y con calidades de reproducción indistinguibles (o casi) de la que ofrece el papel, está muy cerca de solucionarse. Tanto el Sony eReader como el Kindle de Amazon y (tal vez) el Papyre parecen unos instrumentos solventes que harán que la lectura del libro electrónico deje de ser el suplicio que la lectura en pantalla es en la actualidad. Cierto es que el fetichismo a favor del objeto libro pesa mucho, y que los libros nunca dejarán de comprarse y leerse, pero la dicotomía libro de paper versus libro electrónico nos parece totalmente absurda: se trata de soportes diferentes del mismo producto, en la misma medida en que un libro de bolsillo es exactamente lo mismo que un ejemplar del mismo libro pero, pongamos por caso, encuadernado en tapa dura, con ilustraciones a todo color y en una edición de lujo. Se trata de formatos diferentes para un mismo producto. El futuro de la edición no pasa por la lucha entre libros electrónicos y libros de papel, sino por las diferentes maneras en que se consiga gestionar la propiedad intelectual, pues al fin y al cabo lo que define al libro de ayer, hoy y mañana es el concepto de autoría. Se trata de un debate artificial, engañoso y, nos tememos, interesado.

Ante este panorama, los libros electrónicos deben ser el enésimo soporte que ayude a vender los productos que ya venden, pero también pueden convertirse en esa tabla de salvación de la que hablábamos, el cauce que permita dar salida a productos que, con el mercado editorial de hoy en día, resultan anticomerciales e impublicables.

Juanma Santiago. «Editorial». Artifex Cuarta Época, núm. 4-5 (novembre 2009), p. 10.

Aventures i desventures d’un lector d’ebooks

Tot començà ja fa uns quants anys, la primera vegada que vaig veure un lector de llibres electrònics. Com a lector empedreït i com a bibliotecari, aquella visió no em va deixar indiferent; i això que aquell lector, del qual no recordo la marca, era un objecte més aviat poc usable. Però anà passant el temps, els llibres electrònics eren cada vegada més una realitat i no una utopia, i fa una mica més d’un any, ell va entrar a la meva vida: el PRS-700 de Sony.

Que fos aquest, i no el que jo hauria triat en primer lloc, fou un accident, un malentès entre els reis d’Orient i un servidor. El PRS-700, tanmateix, era la segona opció, i no ha estat un mal regal, tot i els problemes amb què vaig ensopegar de seguida. No eren —són, encara— problemes de l’aparell, sinó d’aquest món absurd en què vivim que permet que algú que està de viatge en un altre país hi compri un aparell, que arribat al país de destinació es converteix en un desterrat: com que en aquest país nostre no es comercialitza —encara, fa temps que es diu que el 2010 el Sony arribaran aquí—, no el podia registrar al web de l’empresa fabricant; però tampoc no el podia registrar a la del país d’origen, perquè demanen tenir adreça postal allí. El mateix problema el vaig tenir a l’hora de firar llibres a la llibreria en línia del fabricant: si no hi ha adreça del país d’origen, no hi ha compra-venda. L’absurd encara creixeria una mica més: no hi va haver cap problema per descarregar els 100 títols gratuïts amb què t’obsequiaven. Un altre problema, tampoc provocat per l’aparell ni pel fabricant, era la manca de continguts en la nostra llengua: els editors, aquí, han trigat una mica a posar-se en marxa; i els primers que ho van fer no la van encertar: el format dels llibres electrònics només era compatible amb un altre lector (em ve al cap la iniciativa de l’agent literària Carmen Balcells amb e-leer.es, que començaren oferint llibres en un únic format, mobipocket, que no tots els lectors poden llegir).

En un any, però, les coses han canviat molt. Ara ja tenim unes quantes iniciatives que ofereixen llibres en català i en diversos formats, entre els quals s’està implantant amb força un format nascut amb vocació d’esdevenir estàndard, l’epub. D’una banda, podem esmentar edi.cat, iniciativa impulsada per les editorials Angle, Bromera i Cossetània; leqtor.com, la llibreria en línia de la distribuïdora 36L Books SL, que té darrere Abacus, Vicens Vives, Ara Llibres i ha subscrit un pacte amb el Grup 62; de l’altra, iniciatives petites però no menys lloables com la de Jaume Llambrich i la seva Editorial Petrópolis. Tanmateix, és l’anglès la llengua que sembla que, de moment, va guanyant la partida: no només amb nombroses llibreries en línia, sinó també amb nombrosos llocs web d’on es poden descarregar gratuïtament versions electròniques de llibres que, suposadament, estan lliures de drets: en aquests, però, a part del poc nombre d’obres en català que hi acostuma a haver, les conversions no ha estat fetes amb massa cura i el resultat final sovint és decebedor (podeu trobar un recull de cercadors de llibres electrònics al Bloc de la Biblioteca de Farmàcia: «Cercadors de llibres electrònics (ebooks)».

Quant a la lectura, té avantatges i té inconvenients. Superada la recança inicial a portar un lector de llibres electrònics al damunt i utilitzar-lo en públic, i superat el llast romàntic que tots arrosseguem de tants anys de llegir llibres en paper, l’experiència és positiva. D’entrada, hi ha una qüestió de comoditat: un llibre de 500 pàgines de paper té un pes, el mateix llibre en format electrònic té el pes de l’aparell. I 500 llibres tenen el mateix pes. És una obvietat, ho sé, però s’agraeix no haver d’anar sempre carregant pes. Això també fa que sigui molt més senzill i còmode utilitzar-lo amb una mà, una bona característica per als lectors de transport públic: pots anar agafat a la barra i continuar passant pàgines sense haver-te de deixar anar. Pel que fa a la pantalla, és veritat, no cansa la vista; en contrapartida, com que no està retroil·luminat necessites una font de llum, sigui externa, sigui la que porta incorporada (encara que en el cas del Sony, els leds estan situats als laterals de la pantalla, i deixen una zona una mica fosca al centre de la pàgina). Té inconvenients, és cert: has d’anar amb compte amb la bateria; el PRS-700 no permet prendre notes (només subratllar i marcar pàgines); i segons com hi incideix la llum, no es llegeix bé.

En molts aspectes, la lectura en un llibre electrònic i la lectura en paper és igual. Crec que les diferències, fora de les indicades, són més fruit del costum i de totes les connotacions que té associades el llibre en paper en la nostra cultura, que no en criteris objectius. A vegades, quan s’argumenta que es trobarà a faltar l’olor del paper, recordo uns llibrets que tenía, impresos en paper setinat i a tot color, que pudien com una mala cosa.

Vol dir tot això que abandono el paper? Que crec que el paper desapareixerà d’un dia per l’altre? No. Es llegeixen moltes coses a la premsa i a Internet, i la majoria em semblen exageracions. El llibre en paper coexistirà encara amb l’electrònic; quant de temps no ho sé, a mi la bola de vidre no em funciona tan bé com als gurus. Però el llibre electrònic és aquí, i per quedar-se entre nosaltres. Com evolucionarà, no ho sé; ja ho veurem.

La citació: Enric Faura sobre el llibre electrònic

I al lector, què li aporta aquest canvi? Què passarà amb els llibres de paper? Pot millorar la seva experiència lectora? Cal recordar que el llibre és un invent tecnològic formidable, amb més de 500 anys de vida. A més a més el llibre té un força simbòlica, una càrrega cultural i un contingut totèmic evident; per tant, no hem de pensar que aviat veurem la desaparició del paper. Hi ha paper per molts anys, encara. Però és evident que el paper ha arribat al seu sostre i a poc a poc anirà minvant. Anirem cap a un entorn híbrid, on conviuran el paper amb el llibre digital, com ja passa amb les enciclopèdies, els mapes o molts llibres tècnics, professionals o de text. A poc a poc s’anirà imposant el llibre digital per les seves millores funcionals. Moltes de les crítiques que es fan al llibre digital parteixen de la repetició de tòpics. El fet de no ocupar espai, l’extraordinària facilitat de transport i trasllat, i la comoditat en la compra aniran fent créixer de manera significativa els e-books. A mes a més, per als lectors els llibres digitals aporten una disminució de preus que els fan molt atractius.

  • Enric Faura. «Llibre digital. L’hora de la veritat». Cultura Avui (7 gener 2006), p. 10