Arxiu d'etiquetes: Librarything

Article sobre LibraryThing a la revista BiD

Ja fa una mica més de dos anys que em vaig donar d’alta a LibraryThing, per provar aquest servei web de catalogació de biblioteques personals que permet també compartir el catàleg a la xarxa. Si bé al començament no m’hi vaig dedicar gaire, perquè estava donat d’alta en un portal semblant, Anobii, vaig acabar per tornar-hi perquè aquest darrer em semblava més limitat. De mica en mica he anat catalogant els meus llibres (hi són gairebé tots), he ajudat a traduir la interfície, he afegit dades sobre les obres i sobre els autors, i he participat, encara que poc, a les converses dels usuaris catalans de LibraryThing.

Al blog no és la primera que en parlo (vegeu l’etiqueta «Librarything» si voleu llegir els apunts anteriors), però no en profunditat, de manera que potser algú pot haver-se quedat amb el dubte de per què serveix LibraryThing exactament. Doncs bé, els responsables de la revista BiD. Textos universitaris de biblioteconomia i documentació em van demanar d’escriure una ressenya sobre el portal, que s’ha convertit en un petit tutorial sobre el seu ús. Si us interessa el tema o teniu curiositat per saber què coi és això del LibraryThing amb què l’unquepassava us dóna la pallissa cada dos per tres, aquí teniu la referència i l’enllaç a l’article:

Moreno Lanza, Ferran (2009). «LibraryThing : la catalogació a l’abast de tothom». BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, juny, núm. 22. <http://www.ub.edu/bid/22/moreno.htm> [Consulta: 03-07-2009].

«Del prestatge de casa a la lleixa virtual: la biblioteca personal a la xarxa»

Aquest és el títol de la xerrada que aquesta nit ha fet la Núria Gallart a les Nits a l’Àtic, organitzades per Atictes, i que ja us havia anunciat a l’apunt anterior. La xerrada de la Núria s’ha centrat en dues de les nombroses plataformes que hi ha a Internet que ens permeten catalogar les nostres biblioteques personals i compartir-les amb la resta d’usuaris d’aquestes plataformes, LibraryThing i aNobii. Per què fer-ho, què ens aporta tant als lectors com a les biblioteques, quins avantatges tenen les aquestes plataformes per a autors, editors i llibreries, són alguns dels interrogants a què ha donat resposta a més d’explicar el funcionament d’aquestes dues plataformes. La Núria ha acabat la seva intervenció parlant de Què llegeixes, el portal que va posar en marxa la Generalitat destinat a lectors de totes les edats que vulguin compartir opinions sobre les seves lectures.

A continuació, després del torn de preguntes, hi ha hagut una taula rodona en què han participat Núria Gallart, Joana Serret, Rafael Santiago i Jesús M. Tibau. La taula rodona ha començat parlant sobre els clubs de lectura i les tecnologies de la informació, i de seguida ha començat un debat interessantíssim sobre l’aplicació de les eines d’Internet als clubs de lectura i al foment de la lectura i, també, a sobre l’aparició de l’ebook i els canvis que això pot provocar en la lectura.

Les Nits a l’Àtic es poden seguir en directe al seu lloc web per vídeo i s’hi pot participar per mitjà del xat que posen  a disposició dels internautes, i també pel canal de Twitter d’Atictes i pels canals dels seguidors, que se’n fan ressò. Si voleu saber què n’hem dit, podeu utilitzar Twitter Search i cercar-hi l’expressió #nitsatic (feu clic a l’enllaç, que ja teniu la cerca feta!), que és l’etiqueta que s’utilitza per descriure les piulades sobre les Nits a l’Àtic. Al xat també hi ha hagut una discussió animada i interessant, amb postures contraposades pel que fa a la lectura de llibres i d’ebooks.

I mentre no pengen el vídeo de la xerrada, us deixo enllaçada aquí la presentació de la Núria, que és una bona introducció al tema de les biblioteques personals a Internet i a Librarything i aNobii:

Del prestatge de casa a la lleixa virtual: la biblioteca personal a la xarxa[gigya width=”425″ height=”355″ src=”http://static.slidesharecdn.com/swf/ssplayer2.swf?doc=ngallart-nit-lectures-090413190727-phpapp01&stripped_title=del-prestatge-de-casa-a-la-lleixa-virtual-la-biblioteca-personal-a-la-xarxa” quality=”high” wmode=”tranparent” ]

View more presentations from ngallart.

Afegit el 19 d’abril de 2009: Podeu veure el vídeo de la xerrada a AtictesTV: Del prestatge de casa a la lleixa virtual – Web TV – make.tv

Les biblioteques heretades de Librarything

Hi ha en marxa a Librarything un projecte curiós anomenat Legacy libraries: es tracta de donar d’alta com a usuari un personatge famós de la història i catalogar la seva biblioteca a Librarything a partir d’inventaris, catàlegs, descripcions, etc., dels llibres que va tenir realment. En aquests moments hi ha unes vuitanta biblioteques heretades, trenta-cinc de les quals es consideren completes.

Quina finalitat té això? La principal, conèixer quins llibres tenien personatges claus de la història, de l’art, de la música, etc. Però n’hi ha una altra, més anecdòtica, d’interès més personal: Librarything és una eina social de catalogació, totes les manifestacions d’una mateixa obra es combinen i, d’aquesta manera, hom pot saber quants membres de Librarything tenen la mateixa obra que hom té (un interès anecdòtic i personal, esclar): no només membres vius i anònims, però, també membres morts i famosos. Tot, a la pàgina de les estadístiques corresponents a les Biblioteques heretades.

Així puc saber, per exemple, que tinc tretze obres que també tenia Kafka i tretze que tenia Sylvia Plath; en comparteixo una amb Puixkin; dues les tenien també el compositor Aaron Copland, els escriptors Hermann Melville i William Faulkner, i l’actriu Marilyn Monroe; James Joyce tenia a la seva biblioteca tres obres que també tinc;  i en tinc deu que també tenia T. H. Lawrence, unes trenta que tenia Karen Blixen, i vuit que tenia Maria Antonieta… sí, Maria Antonieta, i una d’aquestes no l’hauria imaginada mai: Histoire du vaillant chevalier Tiran le Blanc, de Joanot Martorell, «traduite [et adaptée] de l’espagnol [par A.C. comte de Caylus…».

No hi ha, que hagi pogut veure, cap biblioteca heretada de personatges catalans. Potser el grup català de Librarything podríem posar-nos-hi…

PD. Els enllaços, segurament, segueixen sense funcionar. Però jo no desisteixo: sóc optimista i sé que algun dia es podran tornar a clicar normalment. Descobert el problema dels enllaços: no es poden fer cat.librarything.com (la versió en català del portal), sinó que s’han de fer www.librarything.com.

Doing the Librarything

De fa uns dies la Gamoia ens està obsequiant amb unes entrades força interessants en què fa una descripció de diversos serveis web per compartir lectures i catalogar biblioteques (particulars, principalment, encara que algunes biblioteques públiques han començat a utilitzar-los), força interessants no només per als bibliotecaris sinó també per tots els malalts de llibres que ens dediquem amb passió a acumular a les nostres llars quantitats ingents i creixents de llibres. Podeu llegir aquests textos al seu blog, a la secció «Usuaris» (els ha etiquetat amb l’etiqueta «compartir_lectures»).

Gràcies a aquests textos de la Gamoia vaig descobrir que no m’havia donat de baixa de Librarything com creia i així he recuperat el meu compte i m’he enganxat a anar-hi afegint els llibres que tinc catalogats a l’ordinador de casa. Si us vaga i voleu tafanejar-hi una mica, trobareu la meva biblioteca en aques enllaç: Biblioteca. Possiblement, quan tingui més avançada la feina i més endreçada la biblioteca posaré en algun lloc del blog un widget que vagi mostrant títols a l’atzar o quins títols nous he afegit. També em podeu trobar a Anobii, una aplicació semblant tot i que més orientada, al meu parer, al control de les lectures que hom fa que no pas a la catalogació de biblioteques.

A Librarything hi ha diversos grups de gent amb interessos comuns que plantegen reptes de lectura o projectes tan originals com Legacy Libraries, que consisteix a crear el registre d’usuari d’algun personatge rellevant i anar afegint a la seva biblioteca els títols que van formar part de la biblioteca real del personatge. El grup que gestiona el projecte es diu «I see dead people’s books».

Librarything té una petita comunitat d’usuaris catalans (164 membres d’un total de 478.222) i la versió catalana del portal està traduïda gairebé del tot (un 82,2 %, segons la pàgina de traducció). Per sort, des de fa poc s’hi ha afegit com a font d’importació de dades el Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya, amb la qual cosa la presència d’obres catalanes pot ampliar-se fàcilment.