Arxiu d'etiquetes: Librarything

Sala de lectura, 136: L’any del diluvi, de Margaret Atwood

Encara ara no em sembla sobrer començar a parlar d’una novel·la de ciència-ficció fent un aclariment; un aclariment, però, en paraules de Miquel Barceló, algú que coneix força bé el gènere:

Amb tota seguretat convé considerar a ciència-ficció com una «narrativa d’idees», una narrativa formada per històries en què l’element determinant és l’especulació imaginativa. […] les narracions de ciència-ficció intenten en realitat contestar la pregunta «Què passaria si…?» i abordar una anàlisi de les conseqüències d’una hipòtesi considerada no habitual o massa prematura perquè pugui ser factible en el món real.*

Aquesta especulació és sobre la ciència, al començament, però cap als anys seixanta del s. XX comencen a incloure’s altres temes: la sociologia, l’antropologia, el medi ambient, etc. Les escriptores de ciència-ficció, a més, sovint inclouen també la perspectiva de gènere en aquesta especulació, que pot situar-se en el nostre món o en un món imaginari, en un futur proper o en un futur llunyà.

Podem dir sense por a equivocar-nos que L’any del diluvi se situa en aquestes coordenadres: especulació imaginativa que intenta respondre a una pregunta concreta (o més d’una) de tema medioambiental i amb perspectiva de gènere. I és que el gènere i tot el relacionat amb el medi ambient són dos dels temes a què s’ha dedicat l’escriptora canadenca Margaret Atwood, l’autora d’aquesta novel·la.

A L’any del diluvi ens trobem en un futur no gaire llunyà, en algun lloc dels Estats Units. Les protagonistes, Toby i Ren, han sobreviscut a un cataclisme (el diluvi sec de què es parlarà al llarg de tota la novel·la), i des dels seus refugis respectius recorden la seva vida. Les dues s’havien conegut mentre eren membres d’una secta pseudoreligionsa mediambientalista, els Jardiners de Déu, que esperen l’arribada del diluvi sec que eliminarà de la terra l’home i tota la destrucció que hi ha provocat, deixant que la natura torni a agafar-ne el control. En aquest món futur, l’home ha eliminat totes les espècies animals de la terra (o gairebé totes) i les ha substituït per animals creats mitjançant enginyeria genètica.

La novel·la té una estructura circular que comença i acaba en els dies posteriors al diluvi, i entremig se situen els capítols pels quals coneixem la història de les dues dones i, també, la dels Jardiners de Déu. Cada bloc de capítols dedicats a una de les dones comença anb un parlament d’Adam U, el líder dels Jardiners, sobre el sant del dia i un càntic relacionat. La darrera part se situa plenament en el present postapocalíptic i ofereix respostes a alguns dels interrogants que s’han anat plantejant al llarg de la novel·la.

Malgrat el to apocalíptic, no es pot dir que el final no tingui un punt d’esperança, tot i que el més destacable és el retrat de les dues dones, dones fortes, amb iniciativa, que saben agafar la vida per les regnes i guiar-la cap a on volen, malgrat els obstacles que puguin trobar pel camí.

* Miquel Barceló. La ciència-ficció. Barcelona: UOC, 2006.  p. 8-9.

El llibre:

  • Margaret Atwood. L’any del diluvi. Tr. Marta Pera Cucurell. Alzira: Bromera, 2010. 434 p. ISBN 978-84-9824-704-6

LibraryThing i la beta perpètua

Una de les característiques de l’anomenat web 2.0 és que gairebé ja no hi ha aplicacions definitives: tots els programes, totes les aplicacions estan en procés de millora i canvi continuats, de manera que no es pot considerar que arribats a un cert punt de desenvolupament estiguin acabats, perquè sempre s’hi pot fer alguna correcció o afegir alguna funció nova. Una de les conseqüències d’aquest tret del web 2.0 és que no parem mai de «reciclar-nos» i l’aprenentatge de l’ús de les eines és continuat. Una altra, és que el que sabíem ben aviat queda obsolet: la presentació sobre LibraryThing que vaig fer el dia 11 de gener, per exemple, avui ja no està actualitzada, ja que en pocs dies de diferència el seu creador, en Tim Spalding, ha anunciat dos canvis força importants: un afecta el coneixement comú; l’altre, a un dels punts dèbils d’LT des d’un punt de vista bibliotecari: la desambiguació d’autors.

Llengües a Coneixement comú

El Coneixement comú és l’àrea de les pàgines d’obres i de pàgines d’autors dedicades a recollir dades que poden ser interessants i que no tenen un camp assignat en l’estructura dels registres d’LT. És, a més, una àrea que construïda mitjançant les aportacions de tots els membres d’LT, que hi van afegint la informació que coneixen o que es molesten a buscar (des del títol original de l’obra a personatges destacats; quant als autors, dates de naixement i mort, càrrecs, premis, per esmentar només algunes de les dades que s’hi poden recollir).

Fins ara només s’hi veien les dades corresponents a la llengua del portal d’accés: si accedíem pel portal català, només vèiem les dades en català. Amb el canvi que s’ha introduït, es veuen per defecte les dades en la llengua del portal, però es pot seleccionar les altres llengües per veure’n la informació. I si no hi ha dades en una llengua determinada, es mostren les de la llengua en què hi hagi més dades, amb la possibilitat de copiar les que puguin ser comunes.

Language in common knowledge: Visibility

Languages in common knowledge: borrowing data

En trobareu més informació als fils corresponents a les Converses d’LT (d’on provenen les dues imatges, per cert): «Languages in Common knowldge: 1# Visibility» i «Languages in Common knowldge: 2# “Borrowing” data between languages» (missatges de Tim Spalding a LT).

Desambiguació d’autor

Fins ara, un dels punts febles d’LT era la separació d’autors del mateix nom. Només es creava una pàgina d’autor i encara que hi poguéssim marcar quines obres eren d’un autor i quines d’un altre, no es creaven pàgines noves per cada autor —i no es podien afegir dades a Coneixement comú, perquè no es podia dir a quin autor corresponien.

Amb el canvi que s’hi ha introduït, la pàgina d’autor que hi havia fins ara es converteix en una pàgina de desambiguació des d’on es pot anar a les (ara sí) pàgines individuals de cada autor. D’aquesta manera serà molt més fàcil separar autors homònims i assignar-los les obres i les dades de Coneixement comú que els corresponen.

Author division

Més informació a: «Author division. Introduced» (missatge de Tim Spalding a LT).

LibraryThing i tal i tal

Avui era el dia. El segon dia, exactament, que «pateixo» les conseqüències de no haver sabut dir que no aquell dia que l’Ernest Abadal em va demanar d’escriure un article sobre LibraryThing. Tampoc no vaig saber dir que no més endavant, quan en Dídac Margaix em demanà de participar en un curs d’Els Juliols de la UB… parlant de LibraryThing. I, com se sol dir, d’aquella pols, vénes aquests fangs, i quan encara no havíem acabat de pair el curs dels Juliols, en Javier Guallar ja m’estava proposant de fer una xerrada a la seva assignatura del Grau d’Informació i Documentació, Recursos i serveis de referència, que imparteix juntament amb en Lluís Agustí a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació.

A mesura que passa el temps cada vegada passo menys nervis durant les xerrades, però no hi ha manera de treure’m els nervis d’abans: no pas mentre preparo el material, sinó els vint minuts abans de començar. Però un cop supero el començament —i ara no sé perquè em ve al cap la frase de Duna amb què inaugurava el bloc: «És a l’hora del començament que cal vigilar molt particularment que els equilibris siguin perfectes», potser perquè el començament sempre em costa: em perdo entre guió i diapositives, fins que m’adono que el guió només em cal per tenir un punt de referència per orientar-me si em perdo.

I així, de mica en mica, es va desgranant l’explicació i quan me n’adono tinc davant un grup de gent que aplaudeix: fos per cortesia o no, l’ego ho agraeix i s’infla una miqueta… sort que ni li fa falta una veueta que li reciti el memento mori per tornar a tocar de peus a terra.

I aquí la presentació: sobre la base de la que vaig preparar per als Juliols, amb la informació actualitzada i ampliada.

«Un libro quiere ser tu amigo»

Afegir a aquest títol el subtítol «y un periodista tu enemigo» m’havia semblat una manera de reblar la idea que voldria transmetre, tot i que no era exactament això: no, el periodista no és enemic meu, ni de ningú, però falla i falla molt. El títol de l’apunt és el de l’article, a doble pàgina, de  Xavi Ayén a la secció de Cultura de La Vanguardia d’ahir diumenge, en el qual parla de la presència de lectors i editorials en xarxes socials i blocs. Passant per alt la barreja de plataformes i serveis que cita, hi ha dos detalls que m’han fet saltar les alarmes i pensar que no anàvem bé: o el periodista no ha fet bé la feina i no ha cercat prou, o no sap de què parla, o vés a saber què.

D’entrada m’ha sobtat i molt que en la columna on esmenta diversos serveis destinats als lectors —i on hi cap des de l’aplicació de catalogació de biblioteques personals de què ja he parlat manta vegada, LibraryThing, a webs d’editorials, i webs on compartir lectures— no hi ha Què llegeixes, el portal en català més important i més actiu pel que fa al comentari i a la recomanació de lectures. Em sorprèn que s’ignori aquest portal en un diari publicat a Catalunya i que en canvi s’esmenti Goodreads i Shelfari on la presència catalana és menor.

L’altre detall que m’ha cridat l’atenció i que és un error dels grossos, té a veure amb LibraryThing. La descripció és prou acurada, però quan diu que enllaça amb Amazon i la Biblioteca del Congrés dels Estats Units, també podria dir que enllaça amb el Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC) i amb Aladí, el Catàleg de la Xarxa de Biblioteques Municipals. Però la cirereta del pastís és la darrera part de la descripció: «En inglés». Ai. No senyor: LibraryThing està traduït o en procés de ser traduït a una cinquantena de llengües, entre elles el català. A dia d’avui, el portal català és el setè amb més contingut traduït (un 90,9 % el diumenge 24 d’octubre) i es pot accedir a la versió que t’interessi directament, sense haver de passar per l’anglesa. La comunitat de lectors catalans a LibraryThing potser no és gaire gran, però amb 1361 membres és la catorzena comunitat (o la quinzena, si separem la portuguesa en dos com apareix al portal).

Encara hi ha més: aquesta petita comunitat de lectors catalans han aconseguit que dues editorials que publiquen en català, Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili i Bromera, s’hagin afegit al programa Crítics matiners de LibraryThing i estiguin oferint als lectors de tot el món les novetats que publiquen, a canvi només que n’escriguin un comentari.

No em direu que això no té res a veure amb el tema de l’article en qüestió, però sigui com sigui s’ha obviat o s’ignorava. I així anem fent…

L’article:

  • Xavi Ayén. «Un libro quiere ser tu amigo». La Vanguardia, 24 d’octubre de 2010, p. 46-47.

Bromera i els Crítics matiners de LibraryThing

Fa una mica més d’un any la bibliotecària Gamoia començava una campanya per aconseguir interessar alguna editorial catalana (en el sentit més ampli d’editorial que publiqui en català) en el programa Crítics matiners de LibraryThing. Un any després, dues editorials s’hi han mostrat interessades i han començat a participar-hi: les Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili i Bromera. La primera ha patit algun contratemps, ja que no tot el que oferia era novetat (requisit del programa) i ha hagut de limitar la seva participació (l’oficial, per entendre’ns; l’extraoficial continua endavant). Bromera va trigar a arrencar, però finalment ha començat a oferir algunes de les seves novetats als Crítics matiners… i servidor ja n’ha rebut quatre: primer, L’home és un gran faisà en el món, d’Herta Mülller; i aquest dimarts vaig rebre la segona tongada: Tot el que tinc, ho duc al damunt, d’Herta Müller; Desviació a Santiago, de Cees Nooteboom; i L’any del diluvi, de Margaret Atwood.

Ara només falta que comenci a complir la meva part: llegir tots aquests llibres i comentar-los.

Curs a Rubí: Biblioteca 2.0, web Social i altres innovacions

Pausa dins de la pausa per una mica de publicitat o autobombo, com preferiu.

Caldria canviar aquella dita dels camins del senyor pels camins d’Internet: hom comença un dia a escriure un bloc sense saber ben bé perquè ni com serà, i es troba un dia, anys més tard, parlant d’aplicacions socials com LibraryThing, en un article a BiD i en un curs. On? En un curs dels Juliols de la UB on sóc, pel cartell de què formo part, un nan entre gegants.

De què tracta el curs? Doncs de biblioteques, de web social i d’altres innovacions que han fet que el treball de bibliotecaris i documentalistes hagi canviat força en els darrers anys, i que ens han obligat a reciclar-nos contínuament per estar al dia i per poder fer ús d’aquestes eines en les nostres tasques diàries. Jo hi tinc reservada una estoneta per parlar d’aplicacions web de catalogació i, sobretot, de LibraryThing.

El curs es titula «Biblioteca 2.0, web social i altres innovacions» i es farà a la Biblioteca Mestre Martí Tauler de Rubí del 5 al 9 de juliol. El coordina Dídac Margaix-Arnal, que n’ha parlat també al seu bloc, amb qui podeu posar-vos en contacte si voleu resoldre algun dubte que tingueu.

Els Juliols de la UB

Els Juliols de la UB

Bibliotecari de dia, bibliotecari de nit

O com continuar treballant després d’haver sortit de la feina.

Sembla que no sóc l’únic que continua exercint de bibliotecari fora d’hores: mentre anava rumiant com descriure la curiosa experiència que vaig viure la setmana passada, en Lluís Anglada s’avançava i n’explicava una de molt semblant («Fer de bibliotecari fora d’hores laborals»).

Tot va començar amb un missatge de correu electrònic el passat dimarts 25 de maig, en què algú que no conec em demanava ajuda per trobar la resposta correcta d’una pregunta d’un joc que feien a Badalona. Al joc els preguntaven quin era el nom del personatge que mor d’accident laboral a la novel·la El metall impur, de Julià de Jòdar. Hores més tard em feien la mateixa pregunta als comentaris d’un apunt del bloc.

La meva primera reacció fou de sorpresa (qui sou i per què em feu preguntes sobre una novel·la que no he llegit), la segona de curiositat (com sabeu que tinc aquesta novel·la i quin deu ser el personatge que mor), i la tercera fou «som-hi, a veure què trobem». La resposta a la pregunta la vaig trobar invocant el diable… perdoneu, amb una cerca ben senzilla a Google, ja que en aquell moment no tenia el llibre a mà. Les altres respostes les vaig trobar gràcies al comentari al bloc: els participants al joc, cercant a Internet o directament a LibraryThing, havien vist que tenia el llibre i havien deduït que l’havia llegit, i per això m’adreçaven la pregunta per dos canals diferent.*

Evidentment els vaig enviar la resposta que em semblava correcta, amb la indicació d’on i com l’havia trobada.

A l’endemà em va arribar una altra pregunta del mateix joc, però d’aquesta no en vaig poder donar la resposta: només vaig poder adreça la persona a les fonts on creia que podrien trobar-la.

Ras i curt: em vaig dedicar a fer informació bibliogràfica fora d’hores. En aquests anys de blocaire he rebut força preguntes, però sempre relacionades amb el funcionament del bloc o d’alguna aplicació d’Internet de què hagués parlat: aquesta ha estat la primera vegada que rebo una pregunta pròpia de bibliotecari referencista.

* Potser era un avís que és hora que comenci a llegir d’una vegada la trilogia «L’atzar i les ombres»…

Posa cara al teu perfil

Els membres de LibraryThing no ens dediquem només a catalogar els nostres llibres i ensenyar-los al món, sinó que també ens dediquem a omplir les pàgines d’autor, sobretot dels nostres autors, amb tantes dades com sabem i trobem. Només hem trobat una limitació: per aquelles coses de les lleis de propietat intel·lectual, no podem posar imatges dels autors que no siguin nostres. I com que entre els membres catalans de LibraryThing hi ha gent amb bones idees i bones iniciatives —un canal de Twitter, un bloc i una pàgina de Facebook són les darreres pensades de la bibliotecària Gamoia i de Jacme el del Basar—, s’ha posat en marxa una campanya anomenada Posa cara al teu perfil.

Posa cara al teu perfil es dirigeix sobretot als autors catalans que puguin llegir-nos, i els anima a donar-se d’alta a LT i a omplir, ampliar o corregir les dades que consten a les pàgines d’autor respectives i, sobretot, els convida a pujar una imatge a la pàgina, perquè tots poguem conèixer-los. Podeu llegir la descripció de la campanya al bloc LibraryThing en català, a l’apunt que comença així:

Ets un autor? Has escrit algun llibre, sigui de la temàtica que sigui? Doncs et convidem a posar cara al teu perfil!

A LibraryThing convergeixen les biblioteques personals de milions de persones. És un lloc de trobada per a lectors de tota mena de gustos. I, com tu ja saps, als lectors ens agrada conèixer una mica de la vida dels autors, veure’ls la cara i saber-ne les principals fites biogràfiques. Res que no s’expliqui a les solapes dels llibres impresos.

Podeu llegir la resta de l’apunt aquí: «Posa cara al teu perfil».

Bromera a LibraryThing

Quan l’any passat la Gamoia va proposar de fer una crida a les editorials que publiquen en català perquè s’afegissin al programa de Crítics Matiners de LibraryThing, no sé si pensàvem que arribaríem a tenir èxit. L’amic i animador internàutic Jaume Llambrich respongué de seguida i ben aviat tinguérem al programa les Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili repartint llibres en català a tot el món —literalment, en alguna ocasió tots els llibres oferts han viatjat més enllà de les nostres fronteres. Tot i això, la resta d’editorials consultades, fins i tot les més interessades, semblaven haver perdut l’interès: era una falsa alarma, afortunadament, i després d’uns intercanvis de correus electrònics, ja tenim una segona editorial apuntada al projecte. En el lot de febrer de Crítics Matiners apareix el primer llibre ofert per Edicions Bromera. Moltes gràcies a la gent de Bromera per adherir-se a la iniciativa; ara toca aconseguir que més editorials s’animin a fer-ho…

Logotip Edicions Bromera

Crítics Matiners a LibraryThing

Diuen que qui demana rep. I a casa sempre s’ha dit que per demanar no es perd res, que el no ja el tens. A vegades, però, fa falta algú que es posi al capdavant i que prengui la iniciativa: aquest algú, en el cas que ens ocupa, ha estat la Gamoia. I si ens en sortim, li haurem d’estar agraïts.

Crítics Matiners és la traducció més o menys consensuada del títol del programa Early Reviewers de LibraryThing. Aquest programa consisteix en què determinats editors proporcionen gratuïtament un nombre d’exemplars de les novetats que publiquen perquè LibraryThing les reparteixi entre el membres de la plataforma que s’han apuntat al programa, amb la condició que llegeixin el títol que han demanat i n’escriguin una ressenya, que publicaran a LibraryThing i allà on vulguin. Podeu llegir com funciona a la pàgina del programa i seguir la conversa del grup impulsor a «LibrarytThing in Catalan: Crítics matiners?».

De moment, hi ha dues editorials que han respost afirmativament, URV (gràcies, Jacme) i Edicions 62; unes quantes que encara no han respost a la nostra petició, i a LibraryThing s’han mostrat encantats amb la idea. Ara només falta veure si s’hi afegeixen més editorials perquè ben aviat puguem tenir el primer lot de llibres a disposició dels Crítics Matiners de la comunitat catalana de LibraryThing.