Arxiu d'etiquetes: L’hort urbà

Sala de lectura, 128: L’hort urbà, de Josep M. Vallès

Per poc que t’hi fixis, quan passeges per la ciutat no és estrany veure sobresortir de la barana d’un balcó o una terrassa una planta o un arbre que, de bell antuvi, no hauries pensat veure-hi: un llimoner, una olivera, blat de moro o una tomaquera. Cada vegada més sembla que la gent ha perdut la por a cultivar plantes útils a casa (útils en el sentit més prosaic del terme, que les decoratives també ho són, d’útils), però moltes vegades manquen els coneixements per fer-ho. El libre de Josep M. Vallès ajuda a omplir aquesta llacuna.

L’hort urbà és un manual per ajudar a convertir una terrassa o un balcó en un petit hort. En un estil clar i directe, molt didàctic i basat en l’experiència de l’autor, explica tot allò que cal saber sobre les plantes i el seu cultiu: què és un hort urbà, com funcionen les plantes, com instal·lar l’hort, com cultivar, com planificar l’hort, com podem fer compost i quines hortalisses podem plantar i quines plagues i malalaties les amenacen i com prevenir-les o curar-les. Les explicacions estan il·lustrades i conté també algunes taules molt útils sobre cultius compatibles, èpoques de sembra i collita de les diverses hortalises, etc. A l’apartat de les hortalisses explica les característiques de cada planta, com cultivar-la, amb quines altres plantes es pot cultivar en el mateix recipient i les malalties que pot tenir. Al final del llibre ofereix una llista de llocs web on es pot consultar molta més informació sobre horts urbans, horticultura, compostatge, etc.

Durant molts anys vaig tenir la sort de poder viure en primera persona el que significa tenir un hort. Tot gràcies a l’avi, que fos per afició o per mantenir els lligams amb el seu origen, cultivava un petit hort d’on obteníem mongetes, pèsols, enciams, tomàquets, pebrots, cogombres, albergínies, faves… Era una producció petita, és clar, per al nostre consum: petita, sí, però prou abundosa com perquè cada estiu tinguéssim uns dies les mans envermellides i la pell estovada de fer conserva de tomàquet. Allò es va acabar fa temps, i la vida a ciutat no era, precisament, la millor per mantenir el costum… i menys si es viu en un pis que no té ni un trist balcó. Però la vida dóna moltes voltes i, ara, es presenta l’oportunitat de recuperar aquesta activitat. No obstant això, els urbanites amb prou feines si sabríem com enfrontar-nos-hi si no hi haguessin llibres com aquest (amb tots els però a les generalitzacions, és clar. Que alguns encara som capaços de distingir una planta d’una altra…).

  • El llibre:
    • Josep M. Vallès. L’hort urbà. Manual de cultiu ecològic als balcons i terrats. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2009. 240p. ISBN 978-84-7628-570-1.

PS. Aquest cap de setmana, els horts urbans són un dels temes del suplement Es de La Vanguardia i l’autor del llibre hi surt retratat.