Arxiu d'etiquetes: Les relacions perilloses

Sala de lectura, 114: Les relacions perilloses, de Choderlos de Laclos

Acabo la lectura de Les relacions perilloses de Choderlos de Laclos amb sentiments enfrontats. D’una banda, la satisfacció d’haver tornat a gaudir d’una història de la qual, fins al moment, només en coneixia les versions cinematogràfiques —totes dues excel·lents, tot i que per motius diferents. De l’altre, aquell remordiment per gaudir, precisament, d’una història sòrdida protagonitzada per uns personatges amorals, uns altres de beneits, i uns altres massa lligats per les convencions i l’educació. I encara l’enuig en descobrir que el final, aquell final moralitzant i, en certa manera, amable amb alguns dels personatges de les pel·lícules, no ho és gens en la novel·la.

El vescomte de Valmont i la marquesa de Merteuil encara són més menyspreables a la novel·la que a la pel·lícula, Cécile de Volanges igual de beneita o més; l’únic personatge que no mostra gaire diferència és la desgraciada presidenta de Tourvel. Moltes de les frases de les cartes les podem escoltar a la versió de Stephen Frears, i suposo que també en la de Milos Forman —podria equivocar-me, perquè no la recordo tan bé; ja l’he treta del prestatge per tornar a veure-la—; i moltes de les escenes foren reproduïdes a les dues pel·lícules. Menys el final, que no desvetllaré, però que és força diferent i més estricte encara que el que ens mostraren els dos directors, i tot provocat per la lluita entre Merteuil i Valmont, no per demostrar quin dels dos és capaç de fer-la més grossa a l’hora de seduir i manipular la gent que els envolta, sinó per no reconèixer el que els faria més vulnerables a ulls de tothom i d’ells mateixos: que s’estimen i no poden estar l’un sense l’altre.

Malgrat el to de les cartes i el fet de conèixer la història, aquesta lectura no se m’ha fet gens avorrida, i no m’he saltat ni una línia —tot i que, ho confesso, després d’haver llegit una carta trobar-ne les mateixes frases reproduïdes en una altra em feia venir la temptació de fer un saltet. La traducció manté un bon equilibri entre la formalitat de les cartes i un llenguatge que no es fa pesat en cap moment.

El llibre:

  • Choderlos de Laclos. Les relacions perilloses, o, Cartes. Recollides en una societat i publicades per a la instrucció d’algunes altres. Tr.Josep-Anton Fernàndez. Barcelona: Proa, 1988. 351 p. ISBN 84-7739-037-1.