Arxiu d'etiquetes: Le villi

Nits d’Òpera, XVI : Le villi i Edgar

O, Buscant en Manu

Bé, no tant. Però com que ja era la segona vegada que anava al Liceu des que en Manu va dir que preguntés per ell, dijous ho vaig fer… però no hi era, o això em van dir. De tota manera, havia arribat justet i no crec que haguéssim tingut gaire temps de fer-la petar, i més tenint en compte que ell hauria estat treballant.

El post també es podria haver titulat «Dos pel preu d’una», ja que la funció de dijous va ser programa doble i, a més, estrena absoluta al Liceu: dues òperes de Puccini, de les primeres que va escriure, Le villi i Edgar, amb l’Orquestra de València dirigida amb molta energia per Miguel Ángel Gómez Martínez, el Cor de la Generalitat Valenciana i l’Escolanía de Nuestra Señora de los Desamparados.

La primera és una òpera ballet, però en representar-la en versió concert no hi va haver cap ballet (i això que la dansa hi té una part important); no obstant això, pels que l’any passat vam tenir la mala sort de sentir la soprano Ana María Sánchez esgargamellant-se i destrossant les millors àries de Norma, va ser tota una satisfacció recuperar aquesta soprano de bella veu en un bon moment, per poder-ne gaudir i sentir de què és capaç (encara que l’òpera no donés per gaire). Pel que fa a l’argument, està basat en la llegenda de les villi, criatures sobrenaturals, mortes per culpa de l’abandó, que habiten els boscos i que, segons la llegenda eslava que recollí Heinrich Heine, les nits de lluna persegueixen els enamorats culpables i els obliguen a ballar una dansa extenuadora que els porta a la mort. Roberto (Gustavo Porta), després de casar-se amb Anna (Ana María Sánchez), l’abandona i s’amistança amb una altra dona. Quan, penedit, torna amb Anna, troba que la noia és morta i, a la nit, les villi el persegueixen.

La segona és una òpera d’argument bastant rocambolesc, però amb unes melodies molt belles i que, en alguns moments, recorden melodies d’òperes posteriors de Puccini. Fidelia està enamorada d’Edgar qui, després de cremar casa seva, fuig amb Tigrana, un noia que havia sigut abandonada al poble i que havia crescut fora de les convencions socials. Temps després, ell, avorrit, s’allista a l’exèrcit (on retroba Frank, germà de Fidelia i que havia estat enamorat de Tigrana). Passa el temps i retrobem Frank al seu poble amb Fidelia, vetllant les despulles d’Edgar: però el frare que els acompanya vol impedir que s’enterri Edgar en terra sagrat i convenç Tigrana de fer un fals testimoni. Quan el fa, però, el frare es dóna a conèixer com a Edgar, que s’havia disfressat i havia fingit la seva mort per comprovar la fidelitat de Frank i Fidelia, i Tigrana és expulsada del poble, però abans apunyala Fidelia. Deixant això de banda, vam gaudir de les veus excel·lents de la soprano Marussa Xyni (Fidelia), del tenor Emilio Ivanov (Edgar), de la mezzo Leandra Overmann (Tigrana) i del baríton Mique Ramón (Frank), si bé van haver de lluitar contra una orquestra de so molt potent i uns cors que de tant en tant els tapaven.

Teniu més informació al web del Liceu: Le villi i Edgar. I si voleu més informació sobre Puccini, aquí teniu per on començar: Pucciniana.