Arxiu d'etiquetes: Juego de tronos

Una de cinema mut: A game of thrones

Sí, «una sincera y honda disculpa» és el mínim que mereixem tots els que dilluns vam anar a la preestrena a Barcelona de la sèrie de televisió A game of thrones que havia organitzat Canal+ —simultàniament es feia a Madrid, també. Jo no tenia pensat anar-hi, més que res perquè per aconseguir una invitació t’havies de registrar a la pàgina de Canal+ i després em sembla que anava per sorteig… i em va fer mandra. A última hora, dilluns mateix, un amic em va oferir una invitació i allà ens vam plantar, amb altres membres de l’univers friki que corre per aquests móns virtuals.

Quan vam arribar, hi havia una bona cua,  però tot i així vam anar a fer una cerveseta per escalfar motors i fer temps per quedar amb la resta del grup. A la cua no sé cuanta estona hi vam estar, però bastant més enllà dels dos quarts de deu en què, segons la convocatòria, començava l’acte. I de cop, la notícia: no hi ha manera de poder accedir a la pista d’àudio de la sèrie. Primer crèiem que era una broma, però després va sortir algú de l’organització a explicar que no podien posar la pista d’àudio i que, per no suspendre l’acte, passarien el vídeo promocional de la sèrie i després el primer capítol… amb subtítols però sense so.

Força get va decidir quedar-s’hi. D’aquests, molts van marxar després del vídeo promocional; d’altres ens vam quedar fins al final —ja que hi havíem anat… Fins i tot semblava que al començament se sentia una mica la versió original… però ara sabem que era d’algú que portava el capítol al mòvil i va posar el so al màxim perquè el poguessin escoltar els seus amics. Podeu creure’m que la conyeta va ser ben bona: gent fent el soroll dels cascs dels cavalls, de les petjades sobre la neu, algú demanant que apugessin el volum, d’altres renyant un espectador a qui li sonava el mòvil perquè no els deixava escoltar els diàlegs… Fins i tot hi va haver qui demanava que, almenys, hi hagués un piano que acompanyés les imatges, com si enlloc de ser a començaments del segle XXI, fóssim a començaments del segle XX. El més curiós de tot, però, va ser el silenci gairebé reverencial amb què els que ens vam quedar seguíem la projecció.

I tot, sembla ser, per l’excés de protecció de la pista de so del vídeo. Per una preocupació extrema per la pirateria i una manca d’habilitats tècniques del personal que organitzava la preestrena. Vergonyós, en resum.

Ara, tothom ha acabat veient el capítol, d’una manera o altra…

I per si voleu anar fent boca, aquí teniu el vídeo promocional d’HBO:

Sala de lectura, lxxiv: Festín de cuervos, de George R. R. Martin

Dies de feina i, sobretot, de lectura. De relectura, més ben dit: relectura delerosa i apressada dels tres primers lliurament de la saga de «Canción de Hielo y Fuego», de George R. R. Martin, escriptor nord-americà autor de nombroses novel·les de fantasia i de ciència-ficció i, a més, guionista: recordeu La bella i la bèstia, una sèrie que van fer fa anys a TV3, als migdies? Els guions d’alguns dels capítols de la sèrie els va escriure ell.

«Canción de Hielo y Fuego» pertany al gènere fantàstic, fins i tot té els seus dracs i la seva dosi de màgia; però difícilment l’inclouríem en aquell subgènere del fantàstic que se sol titllar de «dragonada». És més aviat una fantasia medievalitzant, que ens transporta a unes terres llunyanes farcides de cavallers, torneigs, dames, cavallers, bard, reis i reines ambiciosos, virreis encara més ambiciosos, amb un passat llegendari poblat de dracs i una dinastia caiguda, els Targaryen, el tron dels quals tothom cobeja.

Fins ara s’han publicat quatre volums dels set previstos, cap d’ells de menys de set-centes pàgines, i està a punt de sortir el cinquè. Malgrat l’extensió de cada volum, no es fan gens avorrits: Martin recorre al punt de vista subjectiu de diversos personatges per anar construint una panoràmica tan àmplia com li permet aquest recurs del món on transcorre l’acció i dels fets que hi esdevenen; accions i fets que es descriuen en un estil àgil, gairebé vertiginós. Cada capítol acaba, a més, amb escenes que funcionen com cliffhanger i generen el suspens necessari per atrapar el lector.

Els quatre volums publicats fins ara són Juego de tronos, Choque de reyes, Tormenta de espadas y Festín de cuervos, i està previst que aparegui el cinquè, en anglès, ben aviat (A dance with dragons). De la saga, només s’ha traduït al català el primer volum, amb el títol La mà del Rei. I hi ha edicions en rústica, de butxaca i en tapa dura amb il·lustracions.

El quart volum va sortir a finals de l’any passat, però no el vaig llegir immediatament: vaig preferir rellegir primer la resta de la saga per tornar-me a situar en el laberint de llocs i noms que apareixen a la novel·la. Ho vaig fer amb la recança que no se’m fes pesat tornar a llegir les novel·les, però la recança va desaparèixer de seguida que vaig retrobar els personatges i vaig descobrir que familiars m’eren. Una de les virtuts del retrat dels personatges és que no són personatges plans i tots, en major o menor mesura, evolucionen i ens sorprenen.

És difícil parlar d’aquestes novel·les, ja que qualsvol detall de la trama pot esdevenir un spoiler i espatllar-ne la lectura. Fins i tot intentar resumir els arguments de cada llibre es converteix en un exercici perillós i no ho intentaré: a qui no li faci por saber-ho per endavant, als enllaços que he posat hi ha prou informació perqè se’n faci una idea. Jo ho deixaré aquí, dient encara, per acabar, que he tornat a gaudir com la primera vegada que vaig llegir les tres primeres novel·les i que la quarta no m’ha decebut gens.

Els llibres:

  • George R. R. Martin. Juego de tronos. Tr. Cristina Macía. 1a reimpr. Barcelona: Gigamesh, 2004. 798 p. ISBN 84-932250-4-5.
  • —. Choque de reyes. Tr. Cristina Macía. 2a reimpr. Barcelona: Gigamesh, 2005. 992 p. ISBN 84-932702-2-9.
  • —. Tormenta de espadas. Tr. Cristina Macía. Barcelona: Gigamesh, 2005. 622, 604 p. ISBN 84-96208-08-7 (obra completa).
  • —. Festín de cuervos. Tr. Cristina Macía. Barcelona: Gigamesh, 2007. 863 p. ISBN 978-84-6208-59-9.