Arxiu d'etiquetes: jornades

12es Jornades Catalanes d’Informació i Documentació: segona jornada (1)

Programa de les 12es Jornades

El segon dia de les jornades prometia molt i no ha defraudat gens. Dimecres m’havia dedicat a seguir l’eix temàtic dedicat a Espais i usos, i dijous li vaig fer el salt i me’n vaig anar a Continguts i sistemes.

Al matí vaig fer cap a la taula de debat «Preservació digital: estratègies de futur», que moderava Eugènia Serra, responsable de coordinació general de la Biblioteca Nacional de Catalunya. Els participants eren Bárbara Muñoz de Solano (Biblioteca Nacional de España), Enric Cobo (cap del Servei de Coordinació General d’Arxius de la Generalitat), David Iglesias (Centre de Recerca i Difusió de la Imatge de l’Ajuntament de Girona) i Miquel Tèrmens (coordinador del Màster de Continguts Digitals de la Universitat de Barcelona). El propòsit de la taula de debat era presentar diversos aspectes relacionats amb la preservació digital, activitat necessària ja que els nous formats digitals requereixen de noves formes de preservació. Mitjançant rondes de preguntes dirigides a cadascun dels participants, es posaren sobre la taula temes com ara: què és la preservació digital, quins àmbits abasta, quins materials i qui n’ha de ser el responsable; quins aspectes cal tenir en compte a l’hora de digitalitzar amb vista a preservar els fitxers generats; què cal tenir en compte quan es decideix emprendre un projecte de preservació; què hi ha a l’entorn del món digital (productors del document original, etc.); què és el model OAIS; si la preservació es consolidara com altres processos tradicionals a les biblioteques; si l’experiència en preservació actual ens és útil en enfrontar-nos a la preservació digital; si el mercat està donant resposta a les necessitats de la preservació; i quins nivells de cooperació hi ha i qui se n’ha de responsabilitzar.

A grans trets, les conclusions foren que la preservació digital és un repte i ho serà encara més a curt termini, quan hàgim acabat la digitalització dels documents «analògics» i ens hàgim d’enfrontar a la preservació dels objectes creats directament en l’entorn digital. Cal tenir molta cura a l’hora de decidir què es vol preservar, com i a on, ja que els costos són alts; cal tenir en compte les característiques tècniques de l’objecte, cal fer una bona gestió de les metadades i cal garantir l’accés al resultat. La preservació es consolidarà i podem aprofitar l’experiència en preservació d’altres tipus de documents, però cal tenir en compte que és un procés d’actualització continuada, ja que els formats i els programaris van esdevenint obsolets. Caldrà destinar personal i pressupostos a la tasca, i haurien de ser les grans institucions amb patrimoni les que comencessin els projectes de preservació i en fossin capdavanteres (biblioteques nacionals, biblioteques universitàries, consorcis), i, sobretot, veure què fan les institucions del nostre entorn punteres en preservació digital. Quant al model OAIS, ofereix un marc conceptual de com ha de ser un repositori digital, però no ofereix les solucions pràctiques, tecnològiques, que han d’implementar el model. Moltes institucions han optat per crear les aplicacions que necessitaven, i algunes empreses han seguit l’exemple, però no han resolt els requeriments de tot el model, ja que s’han centrat en aquell aspecte en què eren expertes.

El torn de preguntes s’allargà una mica i quan vam sortir per fer la pausa-cafè, un exèrcit de bibliotecaris afamats havia arrasat la sala i havia esgotat les existències de teca. Afortunadament, els amatents cambrers tornaren a treure safates de minidonuts i minimagdalenes perquè els ressagats poguéssim treure el ventre de penes i assistir a la següent activitat amb una mica d’energia al cos.

Jo vaig seguir l’eix de Continguts i sistemes amb el diàleg entre Carlos Sánchez Almeida, advocat especialitzat en dret d’autor i propietat intel·lectual, i Dídac Martínez, vicegerent de Serveis Universitaris de la UPC, titulat «Propietat intel·lectual i dret d’accés a la informació». Amb aquest diàleg es pretenia obrir un debat sobre l’actualitat d’aquest tema que és motiu de notícies diàries als mitjans de comunicació i motiu de preocupació en l’àmbit bibliotecari. Començà Dídac Martínez fent un repàs del «Manifest de la UNESCO de la Biblioteca Pública» per posar en relleu quines són les funcions de la biblioteca pública en sentit ampli segons el manifest, de manera que quedés més clar quines són les amenaces a què ens haurem d’enfrontar. Carlos Sánchez Almeida se centrà en l’aspecte legal i en la descripció de com l’ofensiva governamental i de les entitats privades de gestió de drets d’autor estan posant en perill drets fonamentals com la llibertat d’expressió, l’accés lliure a la cultura o el dret a la intimitat dels ciutadans. I sempre des de la defensa del dret d’autor, reconegut com a dret fonamental a la Declaració Universal de Drets Humans al costat del dret d’accés a la cultura. Aquestes entitats de gestió s’han convertit, segons Sánchez Almeida, en recaptadors de diners sense tenir en compte si amb les seves activitats perjudiquen els autors, perquè només els importa recaptar més i més diners. Ens demanà com a bibliotecaris i documentalistes que protegim el patrimoni cultural encara que sigui recorrent a «activitats subversives» (l’expressió és meva) dintre de la llei.

De tots els diàlegs i taules de debat als que havia assistit, aquest fou dels més interessants i dels més divertits, també. Dídac Martínez té una vis còmica molt marcada i fa que les seves intervencions siguin sempre divertides, i Carlos Sánchez Almeida va estar a l’alçada del to. El missatge, però, no podia ser més punyent: la cultura i la llibertat d’expressió estan en perill per culpa, precisament, dels qui diuen que la volen defensar… a còpia d’omplir-se les butxaques. Una de les anècdotes del diàleg fou la confessió que s’havia convidat un representant d’una d’aquestes societats de gestió de drets d’autor i que no havia pogut o no havia volgut venir. Que estan al cas, però, és evident: la reproducció a Twitter del comentari de Dídac Martínez sobre l’import que paguen anualment de CEDRO per poder tenir fotocopiadores ha tingut resposta aquest matí mateix (podeu veure-ho fent clic als enllaços).

Podeu veure totes les piulades a Twitter sobre les Jornades clicant el hashtag: #12JCD.

11es Jornades d’Informació i Documentació: 2n dia

Fotografia de la sala 111 de l'edifici de congressosDivendres al matí tornàvem a ser a les Jornades i mentre esperàvem que comencés la primera activitat ens vam decidir a provar la connexió wi-fi amb el mòbil i a fer unes fotos amb el mateix dispositiu. Encara ens preguntem perquè vam utilitzar el mòbil per fer fotos: portàvem la càmera a la bossa. Com que l’Eli estava per allà, amb l’Aina, l’Anna i altres voluntaris, ens vam presentar. En aquests actes hom s’adona de quin és el seu «capital social», quina xarxa social ha establert a vegades sense ser-ne gaire conscient.

Per divendres havia decidit assistir a la taula rodona sobre fractura digital i al debat sobre transversalitat i especialització que tenia lloc després. La primera, titulada «Fractura digital i capacitació en informació», va ser moderada per Xavier Mora, de la Federació pro Persones amb Retard Mental, i comptava com a ponents amb Marta Continente (directora general d’Atenció Ciutadana de la Generalitat de Catalunya), Marta Selva (directora de l’Institut de les Dones), Onno Seroo (coordinador de projectes del Centre UNESCO de Catalunya) i Alfons Rubio (gerent del COEIC). Cadascun d’ells va fer referència a diversos tipus de fractura digital i de les accions que emprenien des dels seus respectius camps per evitar-la: així Alfons Rubio parlà de la fractura digital «geogràfica» o dificultat d’accés a Internet a les zones rurals; de la que afectava les PIME, que feien poc ús de les tecnologies de la informació (tan ús extensiu com ús qualitatiu), i de la fractura entre «nadius digitals» (els ciutadans que ja han nascut en un entorn en què les tecnologies són presents diàriament en tots els àmbits) i els «immigrants digitals» (els ciutadans que han hagut d’aprendre a utilitzar les tecnologies ja de grans. També va esmentar els programes d’inclusió de col·lectius en risc d’exclusió digital que estan preparant, la manca de d’informàtics i el paper de les biblioteques en la gestió de la informació. Onno Seroo ens parlà de les accions que la UNESCO ha emprès per intentar reduir la fractura digital, en les quals les biblioteques tenen un paper essencial. Una fractura que no és estàtica, que es desenvolupa i creix i que sovint està condicionada per factors econòmics, socials, polítics, etc. Va afirmar que tenim les eines per garantir l’accés universal a la informació, però que aquest accés és obstaculitzat sovint per factors polítics, econòmics, educatius, etc. Marta Continente va fer èmfasi en la fractura digital generacional, que ella posa al voltant dels cinquanta anys, i parlà del compromís de l’administració de fer accessible la informació als ciutadans. Marta Selva, que se centrà en la fractura de gènere, insistí molt en el fet que aquesta no es deu a la manca de capacitats de les dones per utilitzar les noves tecnologies, sinó que és fruit d’altres exclusions a què estan sotmeses les dones històricament. La conclusió bàsica de la taula rodona va ser que hi ha d’haver el màxim d’informació a disposició dels ciutadans i que s’ha de fer el possible perquè els ciutadans puguins accedir-hi. El paper de les biblioteques en aquest procés és fonamentalment, tant pel que fa a la capacitació informacional dels ciutadans, com pel que fa a la selecció de la informació rellevant i de qualitat.

Després, i amb un retard considerable a causa d’un imprevist, hi hagué el diàleg a tres bandes titulat «Especialització o transversalitat: quins són els límits?» amb la participació de Montserrat Bailac, documentalista de Televisió de Catalunya; Dídac Martínez, director del Servei de Biblioteques i Documentació de la Universitat Politècnica de Catalunya; i moderat per Agnès Ponsati, cap de les biblioteques del CSIC. Dídac Martínez se centrà en les conseqüències de la implantació de l’EEES en els ensenyaments universitaris, que s’hauran de basar en competències, entre les quals hi ha competències genèriques transversals, i insistí molt en el fet que cal que els nous titulats coneguin les tecnologies. Montserrat Bailac digué que no creu que els dos termes siguin antitètics, sinó que són complementaris; a més digué que l’especialització no té perquè ser restricció ni la transversalitat, superficialitat. Agnès Ponsati acabà dient que potser si ens plantegem aquestes temes és perquè encara no tenim gaire clar cap a on va la nostra professió, problema «d’identitat» que ens hauríem de treure de sobre. Les intervencions del públic van seguir totes aquesta línia de conjugar especialitatzació i transversalitat: en paraules de Constança Espelt, especialització en el nostre camp i transversalitat per saber-nos adaptar a noves oportunitats de feina.

Com que dels actes de la tarda només teníem previst acudir a la presentació de la nova etapa de la revista Ítem, vam poder allargar la pausa del dinar una mica més i dedicar-la a la conversa amb vells amics i nous coneguts.

PóstersLa presentació del nou Ítem la van fer Maite Comalat, vicepresidenta del COBDC; Jesús Gascón i Roser Lozano, coordinadors respectivament de la darrera etapa de la revista i de la nova etapa. Jesús Gascón va fer una mica d’història de l’Ítem i de tot el que s’havia aconseguit en els últims, a més d’agrair la participació de totes les persones que d’una manera o altra han fet possible l’aparició de la revista (autors d’articles, coordinadors, dissenyadors, correctors, etc.). Roser Lozano va centrar la seva intervenció a presentar els objectius de la nova etapa i a descriure quines seran les seccions que tindrà la revista a partir d’ara. Tots els assistents vam rebre un exemplar del nou ítem i la presentació acabà amb la sessió fotogràfica que van protagonitzar membres honoraris i nou consell de redacció.

A la cloenda només quedàvem quatre gats, però vam ser testimonis d’una cloenda inesperada i divertida. Després del discurs de cloenda de la presidenta del COBDC, Eulàlia Espinàs, i del lliurament del premi COBDC, i hagués les Clownclusions… sí, les clownclusions. Una clown anomenada Pausa ens va oferir un bon resum dels dos dies de diàlegs, taules rodones i debats, sobre la base de les notes que havia anat prenent i barrejant els termes i els conceptes que havien anat sortint fisn a convertir-los en un discurs irònic, divertit i hilarant. Bé, alguns els vam trobat hilarant i vam riure de valent; d’altres, i no assenyalaré ningú, no el van trobar tan divertit.

Hi ha hagut moltes altres taules rodones i debats, a més de les ponències i comunicacions, les Jornades de Documentació Audiovisual i la Jornada Nascut per Llegir. Però de tots aquests altres actes algú altre n’haurà de fer la crònica, perquè encara que hom hagi assolit la capacitat de la multitasca, encara no ha aconseguit al de l’omnipresència.

I fins a les 12es!

Altres reaccions:

11es Jornades Catalanes d’Informació i Documentació: 1er dia

Logo de les 11es JornadesEnguany les Jornades, centrades en l’experiència i la innovació, estaven organitzades en quatre itineraris que intenten donar resposta a les inquietuds i els reptes a què s’enfronten els professionals de la informació i la documentació: desenvolupament professional i formació, informació i tecnologies, gestió i planificació, i usuaris i serveis. I les activitats que s’hi feien tenien quatre formats: taules de debat, diàlegs, comunicacions i tallers. Tenint en compte que les activitats són simultànies, el primer problema amb què hom s’enfronta és decidir a què assistirà i a què no: en el meu cas he de reconèixer que vaig fer la tria sense tenir en compte els itineraris, guiant-me només per l’interès personal en els diversos temes que s’hi han tractat â??s’ha de dir, però, que la majoria pertanyen a l’itinerari d’informació i tecnologies.

Les Jornades han començat amb la inauguració oficial i benvinguda a càrrec d’Eulàlia Espinàs, presidenta del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, seguida de la conferència del conseller de Cultura i Mijtans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, i de la conferència inaugural a càrrec d’Aaron Schmidt, director de la North Plains Public Library d’Oregon (EUA). Si he de destacar alguna cosa de la intervenció del conseller és que no es mossega la llengua: la seva crítica gens velada a la fragmentació del sistema bibliotecari català en diverses xarxes i als personalismes que fan que tot sovint els projectes no arribin a bon port (o hi arribin després de superar molts obstacles), l’ha entesa tothom. Ha valorat molt el paper dels bibliotecaris en el desenvolupament d’una ciutadania crítica i, és clar, també ha fet la part de campanya que tot polític ha de fer.

Més interessant ha estat la conferència d’Aaron Schmidt sobre la biblioteca 2.0, en la qual ha presentat algunes idees i projectes en marxa actualment per aconseguir apropar les biblioteques als usuaris i portar usuaris a les biblioteques mitjançant la tecnologia. Ha començat amb una crítica als sistemes bibliotecaris pensats des del punt de vista dels bibliotecaris i no dels usuaris, que hauríem de tenir present que, avui, aquests volent trobar als OPAC de les biblioteques eines de cerca com les de Google. No s’ha quedat en això, també ha presentat eines i aplicacions que avui són corrents però que no s’associen habitualment a les biblioteques i com podríem adaptar-los per aconseguir l’objectiu d’apropar els usuaris a la biblioteca i apropar-nos als usuaris. No només ha estat interessant, també ha estat divertida i ha demostrat que, com havia afirmat Eulàlia Espinàs en presentar-lo, no era una persona gens solemne.

Després del cafè, començaven les diverses activitats i era el moment en què aquest cronista, que no és un narrador omniscient evidentment, perdia contacte amb les activitats en què no participava. M’havia decantat pel diàleg a tres bandes entre Glòria Pérez-Salmerón, Dolors Lamarca i Jordi Graells titulat «L’ou o la gallina?: la tecnologia o els serveis?», pregunta de la qual tots teníem molt clara la resposta: la tecnologia i els serveis. S’ha començat parlant d’innovació i tot i que ha estat força interessant, en algun moment el diàleg s’ha centrat més en l’ús de les tecnologies per afavorir el treball col·laboratiu en el si de les institucions i s’ha deixat una mica de banda els serveis.

Finalment, a la tarda, després de dinar, un taller un taller a càrrec de Domingo Abad Planas (OpsNeo) sobre gestió del temps.

Cal dir que a més del vessant professional aquestes jornades tenen un vessant social força important, no només perquè et permeten retrobar col·legues de professió coneguts pels canals més diversos que us pugueu imaginar (antics companys de classe, antics professors, blogaires, etc.), sinó perquè també permet l’intercanvi d’experiències i pràctiques d’una manera més informal, prenent un cafè, dinant o mentre esperes el començament d’una activitat. I amb alguns comparteixes aquestes activitats, cosa que encara les fa més interessants. Per no fer una llarga llista d’amics, coneguts i saludats que he tingut l’oportunitat de veure aquest al llarg del dia em limitaré als que també tenen la seva quota de protagonisme en aquest entorn virtual: la Gamoia (Gamoia), la Sfer (Librosfera), en Pau Blackonion (The Daily Black Cebolleta), la Dietrich (Kabaret) i segur que me’n deixo algun al teclat. També hi era l’Eli d’El Blog del Dijous, encara que no ens coneixem personalment… em sembla!

I per cloure aquesta primera crònica, un vídeo vist a la conferència d’Aaron Schmidt i que em sembla que és el que la Sfer em reptava a compartir primer que ella («No time»): Library Dominoes.

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=cwihz7iZlx0&hl=es&border=1]

Enllaços relacionats: