Arxiu d'etiquetes: jocs literaris

Petita fantasia noctura

La profunda passejada els portà bosc endins, lluny de les acollidores planes de la vora del riu. La nit humida i freda es colava entre les branques dels arbres, els queia damunt com un fi plugim i se’ls filtrava entre la roba fins amarar-los els ossos. Entendrit per la tremolor de la guia, l’estranger es tragué la inútil jaqueta robada, i la hi posà sobre les espatlles. El petó amb què ella li agraí el gest, metàl·lic i inquietant, el deixà sense alè. La lluna sobre les copes dels arbres els observava amatent.

«143è joc literari» d’en Jesús M. Tibau a Tens un racó dalt del món.

121è joc literari

121è joc literariNi la barana on m’esmolava les urpes, ni la mestressa que em posava el menjar sempre que tornava d’errar pel poble acaçant pardals i de fer el brètol, ni el minyó que m’estirava les orelles quan menys m’ho esperava. Tot ha desaparegut. Només el sol que escalfa els murs que abans eren a dins, la pluja que mulla els carrers i la lluna que, coqueta, amaga el rostre en la foscor de la nit. Sóc lliure, ara? O sempre ho he estat excepte en la imaginació dels que deien ser els «meus amos»? I, si ho sóc, per què sempre torno a aquest racó? Per què no puc anar-me’n carrers enllà i no tornar enrere? Són els records? Que bé que s’hi està, aquí dalt…

(Participació al «121è joc literari» de Jesús M. Tibau al blog Tens un racó dalt del món).

La solució al 100è joc literari

Ahir acabava el termini per participar en els jocs literaris del mes de març que fa en Jesús M. Tibau al seu blog, Tens un racó dalt del món. Aquest mes hi havia hagut, a més, un joc especial: el que feia 100, i el Jesús va convidar els blogaires que volguessin a participar-hi. Com? Posant el començament del llibre que volguéssim al nostre blog el dia del «centenari» i  convidant tothom a intentar endevinar de quin llibre es tractava i a participar en el joc. Al final ens hi vam afegir 68 blogaires: una bona oportunitat de conèixer nous blogs i de donar-nos a conèixer a nous lectors.

A més, també podíem participar-hi, com si no n’hi hagués prou amb les visites que vam rebre aquell dia. No vaig ser capaç de reconèixer els seixanta-vuit fragments, però sí seixanta-un… o almenys això creia, ja que sembla que els correctes només foren cinquanta-set. Però déu-n’hi-do quin munt d’encerts! Molts dels llibres no els he llegit, però amb les pistes o amb el text mateix i una mica de gúguel se’n podien descobrir uns quants.

En Jesús ens convidava més tard a publicar, avui, l’origen del fragment que vam triar per al concurs. He de confessar que el que vaig posar em semblava tan evident que vaig estar a punt de canviar-lo a darrera hora, però he rebut prou peticions de pistes com per sospitar que no ho era tant. I això que només posant la primera frase a gúguel es podia trobar l’autor i el títol… Però deixem-nos de paraules, i anem per feina: el fragment que vaig posar és del començament de la novel·la Mort de dama, de Llorenç Vilallonga.

Per què aquesta novel·la i no una altra? Si us he de ser franc, perquè la tenia a mà. I perquè l’apunt que vaig dedicar a la versió teatral que hem pogut veure al TNC no s’ha mogut del quadradet dels cinc apunts més llegits des que el vaig publicar.

I ara ja ho sabeu. Espero que l’hàgiu encertat tots i, ja que hi som, que llegiu la novel·la.