Arxiu d'etiquetes: imatge social dels bibliotecaris

El vici de llegir

[Apunt publicat simultàniament al blog Frikitecaris]

Sempre ho em dit: llegir és un vici i és un perill per a la integritat del nostre jovent. I els bibliotecaris… quines perles! Amb el seu aire de mosqueta morta, les caretes de no haver trencat mai un plat, les seves rebequetes i jerseiets, les camises cordades fins al botó de dalt i les ulleres fent equilibri a la punta del nas… són el pitjor que es pugui trobar sobre la Terra. I si no us ho creieu, pregunteu-li al Jonan de Baraka, el cosí germà basc del Neng de Castefa, que estigué a punt de perdre amics i estil de vida per culpa d’un bibliotecari i els llibres que li deixava. Que no us ho creieu? Doncs veniu i mireu el vídeo…

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=J9BQktC2kyU]

(De Vaya semanita, programa d’humor d’Euskal Telebista).

De coves i dracs guardians

No, no parlaré del mite de Sant Jordi. El tí­tol és potser una mica excessiu, però és la idea que m’ha vingut al cap en llegir la columna d’avui de la Laura Freixas a La Vanguardia, que tracta d’un tòpic bastant habitual: les biblioteques (nacionals, en aquest cas) i el personal que hi treballa. Coves i dracs?

Biblioteques, bibliotecaris i estereotipus

Algernon, a La Cosa Húmeda, ha escrit sobre les biblioteques i els bibliotecaris fent una magnífica tasca de recollida de tòpics i llocs comuns que no pel fet de ser-ho deixen de ser reals en molts, massa casos. Es titula Etología del Bibliotecario i he de reconèixer que m’ha tocat la fibra sensible. Us en recomano la lectura, perquè és un excel·lent exercici d’ironia i bon humor (qui no disposi d’aquestes dues qualitats en el seu bagatge humà, que se n’abstingui). De fet, està prou ben escrit com per fer-me sospitar que Algernon té més gens bibliotecaris dels que reconeix…