Arxiu d'etiquetes: Il barbiere di Siviglia

L’ària del diumenge: «Una voce poco fa» (Cecilia Bartoli i Ewa Podłes)

Per acabar aquesta serie dedicada a «Una voce poco fa» d’Il barbiere di Siviglia, he buscat les interpretacions de dues cantants que m’agraden força: la mezzosoprano italiana Cecilia Bartoli i la contralto polonesa Ewa Pod?es, amb qui tanco aquest primer cicle rossinià. D’aquesta manera, també, haurem pogut veure com sona el paper en tres veus femenines diferents. Doncs bé, prou xerrameca i més música:


La primera pujada a Youtube per checholalo i la segona per trrill. I jo les vaig recollint a unquepassava.

Actualitzat l’1 d’abril de 2010.

L’ària del diumenge: «Una voce poco fa» (Conxita Supervía i Teresa Berganza)

El lliurament d’avui té molta relació amb el comentari d’en Ferran de la primera ària del diumenge, i introdueix un petit canvi en l’estructura de l’entrada: un parell de vídeos per poder apreciar millor el contrast.

El paper de Rosina no va ser escrit per a soprano, sinó per a mezzosoprano (o per contralto de colorattura, ja que va ser una contralto qui el va cantar per primera vegada). Malgrat això, nombroses sopranos el van afegir al seu repertori ja que el mateix Rossini n’havia escrit transposicions per a soprano.* La diferència és força evident: allà on la soprano sembla més frívola o més ingènua, la mezzo apareix com a més múrria i madura. Al segle XX, després d’una època d’oblit de les obres de Rossini, algunes cantants començaren a recuperar-les i una d’elles fou la mezzosoprano barcelonina Conxita Supervía. És amb ella que us deixo avui, i amb la torna, com es deia abans: Teresa Berganza cantant la mateixa ària.


* Les fonts no són altres que la Historia de la ópera de Roger Alier, concretament les pàgines dedicades a Rossini (142-170) i els articles de les diverses edicions de la Wikipedia corresponents a «Rossini» i «Il barbiere di Siviglia». Els vídeos els han pujat a Youtube  Onegin65 el primer i BravaBerganza1 el segon.

L’ària del diumenge: «Una voce poco fa» (Victòria dels Àngels)

Segueixo amb Rossini, Il barbiere… i «Una voce poco fa», però aquesta vegada cantada per Victòria dels Àngels. La primera vegada que vaig sentir aquesta ària, va ser en un enregistrament de la soprano catalana. Vaig començar per casualitat amb una soprano i he continuat amb una altra soprano, però aquest paper no era, originalment, per a soprano… però aquesta és una altra història i en parlarem la propera setmana. Avui, Victòria dels Àngels:

Vídeo recollit per Onegin65.

L’ària del diumenge: «Una voce poco fa» (Beverly Sills)

Enceto una nova secció al blog: «L’ària del diumenge». En realitat, no serà sempre una ària; però segurament és un terme que de seguida tots associem a òpera, que és del que es tracta: d’òpera, de fragments d’òperes —àries, duets, cors, etc.—, triats tenint en compte tres criteris gens objectius: que m’agradin, que tinguin alguna cosa a veure amb el de diumenge anterior i que m’hagin sorprès per alguna cosa. No és res original, és clar, hi ha molts altres blogaires que ho fan (com ara la Mei o en Joaquim). És, simplement, un divertiment i un repte que em poso.

I posats a començar, ho faré per l’entrada que em va donar la idea: Pigoletto. Tot començava amb un duet de Le nozze di Figaro i acabava amb la soprano nord-americana Beverly Sills, morta l’any 2007. Començaré amb ella i amb una ària d’una òpera que té molta relació amb Le nozze…: «Una voce poco fa» d’Il barbiere di Siviglia de Rossini. La interpretació és curiosa; si més no, no l’havia sentit mai cantada com la canta Sills. Aquí us ho deixo:

Continuarem el proper diumenge.

Trobareu tots els vídeos d’aquesta secció i més al canal d’Un que passava a Youtube.