Arxiu d'etiquetes: humor

Sala de lectura, 133: Pura anarquia, de Woody Allen

No sé què n’esperava, d’aquest llibre, el dia que el vaig comprar: potser uns altres contes Sense plomes, qui sap. El cas és que no hi he trobat res: potser tan sols alguna espurna d’ironia en alguna línia perduda en alguna de les divuit històries que formen el recull. Són les històries les que fallen o sóc jo, que ja no hi trobo la gràcia? El pitjor de tot és que començo a dubtar del record i potser aquells altres contes no em van agradar tan com creia recordar. En fi, deixem passar el temps: potser una relectura en un altre moment farà que els vegi amb uns altres ulls…

(I ara deixeu que em posi pedantot: entenc que el traductor posi notes a peu de pàgina per aclarir alguns detalls dels textos, fins i tot que hi doni la traducció dels noms i cognoms dels personatges —si és per fer-los més hilarants, ha fallat—, però que expliqui qui és Toshiro Mifune… home, em sembla que els lectors de Woody Allen sabran qui és!)

El llibre:

  • Woody Allen. Pura anarquia. Tr. de Joan Solé. Barcelona: Columna, 2007. 158 p. ISBN 978-84-664-0852-3.

Bibliotecaris de paper

[Apunt publicat gairebé simultàniament i amb el to adient al costat obscur: «Bibliotecaris de paper»]

L’Eli fa temps que ens obsequia des del seu blog Des del meu punt de vista amb dibuixos que posen un toc humorístic a les coses que li passen. Molt sovint, aquestes il·lustracions ens tenen com a protagonistes a nosaltres, els bibliotecaris, col·lectiu al qual també pertany. La mirada, plena d’humor, és tot i això una mirada amable, tendra, potser com l’Eli mateixa. No contenta, però, amb oferir-nos les vinyetes al seu blog de tant en tant, ara ens anuncia que ens les oferirà recollides en un fulletó (que publica mitjançant la plataforma Issuu)  que ha titulat Bibliotecaris de paper.

Espero que no se’n cansi i que trobi inspiració per oferir-nos-en una bona col·lecció!

Book

Jo en vull un, immediatament, ja! Com pot ser que fins ara no hagi tingut a les meves mans un invent revolucionari com aquest? Us imagineu biblioteques plenes d’artefactes com aquest? Això és el futur, i no les mandangues que ens volen vendre els gurus de les TIC…

[vist a Addenda & Corrigenda i publicat simultàniament en un to més adient al costat fosc: «El futuro ya está aquí» a can Frikitecaris]

El vici de llegir

[Apunt publicat simultàniament al blog Frikitecaris]

Sempre ho em dit: llegir és un vici i és un perill per a la integritat del nostre jovent. I els bibliotecaris… quines perles! Amb el seu aire de mosqueta morta, les caretes de no haver trencat mai un plat, les seves rebequetes i jerseiets, les camises cordades fins al botó de dalt i les ulleres fent equilibri a la punta del nas… són el pitjor que es pugui trobar sobre la Terra. I si no us ho creieu, pregunteu-li al Jonan de Baraka, el cosí germà basc del Neng de Castefa, que estigué a punt de perdre amics i estil de vida per culpa d’un bibliotecari i els llibres que li deixava. Que no us ho creieu? Doncs veniu i mireu el vídeo…

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=J9BQktC2kyU]

(De Vaya semanita, programa d’humor d’Euskal Telebista).

L’ària del diumenge: recital Wenarto & Friends

En Wenarto és un xicot que viu a Seattle i a qui li agrada molt l’òpera… la música, en general. Tant que ha decidit dedicar la seva vida virtual (si més no la youtubiana) al cant. Ha costat molt triar entre les excel·lents interpretacions del senyor Wenarto i els seus amics, però finalment hem aconseguit establir el programa pel recital d’avui. Una advertència: en Wenarto s’atreveix amb tot, i quan dic tot, vull dir tot…

«Che farò senza il mio vino»

«Parigi o cara» (La Traviata)

«Canzonetta sull’aria» (Le nozze di Figaro)

Escenes del casament i de la bogeria (Lucia di Lammermoor)

«The lonely goatherd» (The sound of music)

I molt més al seu canal de Youtube: Wenarto.

Teràpia de palles

Havent vist que, pel que sembla, alguns lectors esperaven darrerament que parlés de sexe i tenint en compte que perquè un blog tingui èxit cal saber què volen els nostres lectors potencials per atraure’ls i fidelitzar-los, he decidit parlar de sexe. De palles, concretament. De teràpia de palles, per ser més exactes. I com que no tinc gaire do de paraula, he decidit il·lustrar l’apunt amb un vídeo. Aquest:

[dailymotion id=x86pm6]

«Terapia de pajas» és el títol del sisè capítol d’una sèrie titulada Con pelos en la lengua que presenta les aventures i desventures sexuals de tres nois: un noi i una noia heterosexuals que volen perdre la virginitat i un noi homosexual que vol tenir un període d’abstinència. Són vint-i-set episodis curts (uns tres minuts), nou per cadascun d’ells, alguns dels quals són francament divertits, no només per les històries de cada personatge sinó també pels comentaris dels personatges secundaris.

La sèrie, d’altra banda, ha apostat fort pel web: els vídeos estan a Dailymotion, a Youtube i a Vimeo, i els personatges principals tenen perfils propis a Facebook, Fotolog i Tuenti. Als extres en parlen i destaquen el paper dels fans en aquestes xarxes socials per a l’èxit de la sèrie.

De moment només hi ha la primera temporada, però sembla que n’hi haurà una segona. Ja veurem si és tan divertida com la primera.

Dec el descobriment a l’Ivan, que en parlava dimarts a Lo blocCon pelos en la lengua»).

Carmen, de Bizet… en Lego

El món de l’òpera sempre ha tingut i sembla que no es podrà treure mai de sobre una imatge d’elitisme i cosa seriosa (i per a molts avorrida) que, sovint, no té res a veure amb la realitat. D’entrada, és un gènere que ha donat lloc a força acudits, a l’òpera buffa i que no tots els aficionats es prenen com a res sagrat. Un exemple d’acostament desacomplexat i força desvergonyit a vegades és el de La Cieca al seu blog, parterre box, on, a més de crítiques de funcions d’òpera vistes a teatre nord-americans, hi ha una aproximació força… friqui al gènere: fotografies de sensuals barihunks a anècdotes sobre els divos i les dives que han poblat els escenaris operístiques, passant per curiositats com la que avui he decidit a portar al blog: versions d’òperes famoses interpretades per figuretes de Lego creades per un tal BarkingBartok. Us deixo el primer acte de Carmen i l’enllaç al canal de Youtube de Barkingbartok, on trobareu la resta d’actes de l’òpera a més de les versions de Tosca i Il Tovatore.

[youtube=http://youtube.com/watch?v=5p9lzLLT4A8]

[Per via de: «legotiste», al blog de La Cieca]