Arxiu d'etiquetes: història de les biblioteques

Sala de lectura, lxxxiii: Historia de las bibliotecas, d’Hipólito Escolar

Imatge de Historia de las bibliotecasEscriure la història de les biblioteques no ha de ser una tasca fàcil, sobretot si tenim en compte que els arxius i les biblioteques van néixer fa cinc mil anys: primer els arxius, ja que els primers documents escrits eren documents comptables i les obres de creació literària i pensament trigaren força a ser fixades per escrit (p. 15). Però aquesta és la tasca que va emprendre Hipólito Escolar Sobrino, director de la Biblioteca Nacional entre 1975 i 1984, i que tingué com a resultat aquest llibre: Historia de las bibliotecas, publicat el 1985.

És una obra ambiciosa, ja que no només pretén fer la història de les biblioteques (així, en general), sinó també la història de les biblioteques a Espanya. Per fer-ho, es basà en la nombrosa bibliografia publicada fins als anys vuitanta del segle passat (unes 390 referències), si bé moltes són força anteriors (segurament pel fet que els estudis sobre biblioteques són relativament moderns). L’obra consta de vint capítols, corresponents a diferents èpoques històriques i llocs; comença amb el Pròxim Orient i fins al Renaixement són capítols de contingut global, on la situació a la península Ibèrica és un apartat més. A partir del 10è , però, els capítols es desdoblen: una primera part centrada en la història general i exemples concrets de països europeus, asiàtics i americans, i una segona part centrada específicament en Espanya. El darrer, té tres parts: la general, una dedicada a l’Espanya del segle XX fins a la Guerra Civil, i una altra dedicada als quaranta anys anteriors a la publicació del llibre (hi ha una edició posterior, ampliada, on aquest període és de cinquanta anys).

Com que la història de les biblioteques no és independent de la història del llibre i de l’escriptura, al llarg de tot el llibre també hi trobem descrits els diversos canvis que ha sofert una i altre al llarg de la història.

El llibre no està mal escrit, si bé de tant en tant sembla caure en l’error de citar literalment fragments d’obres més antigues sense marcar-les com a citació, i els arcaismes d’aquestes citacions fan estranyar una mica el lector. D’altra banda, s’ha de tenir en compte que és una obra de fa 23 anys: no només la majoria de xifres que dóna ja no són vàlides (sobretot pel que fa a nombre de biblioteques als diversos països i continguts d’aquestes), sinó que també hi ha hagut canvis en la situació geopolítica que ben segur han afectat la situació dels sistemes bibliotecaris dels països implicats (sobretot pel que fa a l’antiga URSS, una realitat encara en el moment de publicar-se aquesta edició). Suposo que això es devia revisar a l’edició de 1990.

És un llibre interessant si hom s’interessa per la història de les biblioteques, tot i que no és tan amè com obres del mateix tema d’Alberto Manguel, per exemple. Tanmateix, la informació sobre les biblioteques i llur evolució, continguts, reglaments i dotacions és extensa, però també hi ha lloc per les curiositats i anècdotes relacionades amb les biblioteques, com per exemple què demanava al segle XV el duc d’Urbino als candidats a bibliotecari de la seva biblioteca:

[e]l bibliotecario debe ser docto, de buen aspecto, de buen natural, educado y de palabra buena y fácil [p. 205]

o la normativa que regulava l’accés a la Biblioteca Nacional al segle XVIII:

Un cuerpo de guardia, que vigilava permanentemente en el zaguán del edificio, registraba a los que salían de la Biblioteca cuando había sospecha de posibles sustracciones, e impedía la entrada a gente «con gorro, cofia, pelo atado, embozo u otro traje indecente o sospechoso», así como a las mujeres en días y horas de estudio, pues para ver la Biblioteca podrían ir los días feriados con permiso del bibliotecario mayor. [p. 342]

Al llarg dels cinc-mil anys d’història de les biblioteques veiem com llurs funcions i el paper dels bibliotecaris han anat canviant d’acord amb la situació política o les idees culturals de cada època; des del poder que tingueren els primers bibliotecaris, que sovint ocuparen alts càrrecs polítics, a èpoques en què els bibliotecaris no tenien ni aquest nom i només es dedicaven a emmagatzemar els llibres sense cap mena de control, a la creació d’escoles de biblioteconomia en èpoques més recents. Moltes de les preocupacions actuals dels bibliotecaris sobre el nostre paper en la societat i la funció de les biblioteques, no són noves, s’han viscut en altres èpoques històriques; igual que haver-nos d’enfrontar a nous suports i formats d’informació —el pas del rotlle al còdex, com abans el de la tauleta de fang, fusta o vori al rotlle, van provocar també canvis en l’estructura de les biblioteques i en les tècniques d’emmagatzematge, descripció i identificació dels documents, per exemple.

El llibre inclou també nombrosos exemples de les idees sobre el paper de la lectura en la societat, idees que es traduïen en projectes interessants de creació de biblioteques (principalment els darrers dos-cents anys), sovint condemnades al fracàs per la manca d’inversió dels governs.

Per acabar, destacar que el llibre inclou en els darrers dos capítols apartats específics al desenvolupament de les institucions bibliotecàries de Catalunya a començaments del segle XX, de les quals en destaca el caràcter innovador en el context de l’Estat:

Complemento de la Biblioteca de Catalunya fueron la Red de Bibliotecas Populares y la Escuela de Bibliotecarias (Escola de Bibliotecàries), cuyos proyectos datan de 1915. Ambas instituciones constituyeron una novedad en España, pues fueron las primeras muestras de un sistema bibliotecario y de un centro de formación biblioteconómica. [p. 466-467]

El llibre:

  • Hipòlito Escolar. Historia de las bibliotecas. Madrid: Fundación Germán Sánchez Ruipérez; Pirámide, 1985. 566 p. ISBN 84-86168-12-0.

El temps i les biblioteques

De la BibliotecaArt. 80

Constituyen la biblioteca de la Facultad: 1.º las obras hoy existentes; 2.º las que se remitan por el Gobierno, Corporaciones oficiales ó particulares; y 3.º las que adquiera la Facultad.

Art. 81

El Bibliotecario tiene la obligación de:

1.º Formar un doble catálogo de todo lo que exista y se vaya adquiriendo. Dichos catálogos se llevarán por orden alfabético, presentando un ejemplar firmado al Decano y conservando el otro, según el modelo que éste designe.

2.º Redactar otro catálogo por materias que comprenderá los siguientes grupos: 1.º Ciencias auxiliares; 2.º Ciencias farmacéuticas; 3.º Anatomía y Fisiología; 4.º Patología; 5.º Terapéutica; 6.º Higiene; 7.º Medicina legal; 8.º Obstetricia; 9.º Operaciones; 10. Historia de la Medicina y Bibliografía; 11. Variedades; 12. De difícil clasificación. Si hubiese alguna obra que correspondiese á dos ó más grupos, se incluirá en ellos.

3.º Permanecer en la Biblioteca, todos los días laborables durante cuatro horas para facilitar las obras que pida el público. Además acudir á dicho local, los dias y horas que le señalen los Presidentes de los Tribunales de oposición para entregar los libros que se necesitaren.

4.º No permitir la salida de obra alguna del Salón-biblioteca. Se exceptúan de esta medida aquellos casos en que un Catedrático de la Facultad pida por escrito una obra, la que obtendrá mediante el recibo correspondiente. Si transcurrido un mes no la devolviere, el Bibliotecario cuidará de que se renueve el recibo y de poner el hecho en conocimiento del Decano.

5.º Proponer á la Facultad la adquisición de las obras que crea más oportunas para la enseñanza.

6.º Ordenar la limpieza de la dependencia, armarios, libros, etc., que deberá hacer un mozo bajo su vigilancia y á las horas en que esté la Biblioteca cerrada para el público.

Barcelona, 1.º de Enero de 1884

El Rector*

Fullejant el Reglamento Interior de la Facultat de Medicina, aprovat el 1884, que ens havien enviat a la biblioteca, la cap ha trobat els articles que fan referència a la biblioteca de la Facultat. L’anava a posar només com a exemple de com canvien els temps, però no em puc estar de fer alguns comentaris que se m’han acudit.

Sorprèn (almenys fins a cert punt) la subordinació de la biblioteca i del bibliotecari al deganat de la Facultat, que no només ha de rebre un exemplar del catàleg, sinó que ha d’aprovar l’adquisició de llibres.

Els grups temàtics són, si més no, curiosos. Si bé la majoria es poden extrapolar a grups temàtics existents avui dia, altres reben noms diferents (Cirurgia en lloc d’Operaciones) i alguns són grups diferents (la Bibliografia no va amb la Història de la Medicina), n’hi ha dos que no tenen extrapolació i que no crec que trobem a cap biblioteca actualment, i menys en una acadèmica o científica: Variedades (i no crec que es refereixin als espectacles de l’Apolo) i De difícil clasificación.

L’horari d’obertura de la biblioteca, avui seria un escàndol, tenint en compte que la tendència és d’obrir més hores i més dies, sobretot en època d’exàmens. Els horaris lectius ben segur que serien diferents i no estarien tan plens com ara, si no no crec que els estudiants tinguessin temps d’anar a la biblioteca.

I l’article 4t, que és el que m’ha arribat al cor: els llibres no poden sortir de la biblioteca sota cap concepte, excepte si els demana per escrit un catedràtic. I si aquest no torna l’obra al cap d’un mes, se li renovarà el préstec. Avui, les coses han canviat una mica, i tots els usuaris són, en principi, iguals. Dic que en principi perquè les polítiques de préstec poden ser diferents segons el tipus d’usuari, però tots han de complir de la mateixa manera amb els terminis de préstec i fer front a les sancions si no els acompleixen; que després en alguns casos s’apliquin o no aquestes sancions, moltes vegades no depèn de la persona que s’encarrega del préstec, però aquesta és una altra història. Aquest article sembla que reflecteixi una certa concepció del llibre com a objecte de luxe, de pocs privilegiats i que ha de ser custodiat convenientment. També pot reflectir una altra realitat: que no es fessin edicions tan nombroses dels llibres i que aquests fossin més cars.

Segur que la bibliotecària de Paradise Flats hi estaria completament d’acord…

* Universitat de Barcelona. Facultat de Medicina. Reglamento interior. Barcelona: Impr. de Jaime Jepús, 1884.