Arxiu d'etiquetes: Georg Friedrich Händel

Nits d’òpera, 75: Philippe Jaroussky

Philippe Jaroussky

Philippe Jaroussky

Ahir va debutar a Barcelona, al Gran Teatre del Liceu, el contratenor francès Philippe Jaroussky i ho va fer amb una actuació d’aquelles que passen a la història. He de confessar que, jo, sóc de Scholl… però després de la nit d’ahir ja no tornaré a dir més que Jaroussky no m’agrada, ho prometo. El repertori era l’ideal perquè em seduís des d’abans d’escoltar-lo (Händel per un tub) i, a més, va cloure el concert amb dues de les àries d’òperes de Händel que més m’agraden —aquesta afirmació és completament absurda, sobretot si tenim en compte que no n’hi ha cap que no m’agradi… crec—: «Venti turbini», de l’òpera Rinaldo, i una petita joia titulada «Ombra mai fu», de l’òpera Serse. El primer bis va ser una cançó de Porpora, de la qual no en sé el nom.*

Jaroussky anava acompanyat de la Freiburger Barockorchester, a la qual no només se li nota la familiaritat amb el repertori, sinó també l’entusiasme: només calia veure com es movien i gesticulaven al tocar, principalment la concertino, un belluguet de dona que semblava que anés a perdre l’arquet en qualsevol moment. De tècnica de Jaroussky ja en parlaran els que en saben, però n’ha de tenir molta i moltes hores d’assaig per poder cantar com ho fa, amb unes coloratures que no tenen res a envejar a les de la Cecilia Bartoli o l’Edita Gruberova —esmento aquestes com en podia esmentar d’altres, però són els dos noms que em van estar ballant pel cap tota la nit mentre escoltava cantar el contratenor.

Va ser un concert espectacular, em podeu ben creure, i ben eficaç per fer fora els prejudicis que jo tenia contra aquest cantant. Ara, jo, sóc de Scholl.

Fauna liceista

El col·lega que aplaudeix compulsivament i llança bravos a tort i a dret vingui a tomb o no (batejat per en Joaquim, magistralment, com a Bravo-Bravo), hi era ahir, evidentment. I va aconseguir captar l’atenció del nombrós públic jarousskià que hi havia ahir. Un públic, tot s’ha de dir, que m’ensumo que el Liceu no el trepitja gaire i que només hi va anar perquè hi cantava en Jaroussky. I ja que hi som, senyors i senyores modernets hipermegafashionsdelamuerte que correu pel món: mireu-vos al mirall de tant en tant. Us ho dic de debò, de tot cor, per ser modern i fashion no cal anar fent el ridícul pel món.

L’escena tendra: la senyora d’abric de pells que intentava donar una propina a l’acomodadora i li va caure la moneda a terra. Recordi, la segona vegada que vagi al Liceu: els acomodadors del Gran Teatre no accepten propines.

*Llegeixo al bloc d’en Joaquim, In fenem land, que era l’ària «Alto Giove», de Polifemo.

L’ària de diumenge: «Benchè mi sprezzi» (Max Emanuel Cencic)

El final de la temporada 2010-2011 porta una sorpresa i un descobriment: el contratenor Max Emanuel Cencic, que va oferir un (per mi) magnífic Andronico al Tamerlano de Händel que s’ha programat enguany al Liceu. Com sempre, un tast de mostra: l’ària «Benché mi sprezzi».

http://www.youtube.com/watch?v=y0TQEyJB8ZI

(vídeo pujat per ilcodega)

L’ària del diumenge: Cecilia Bartoli a Semele

Sí, sí, ja sé que havia dit que menys Händel… però no puc evitar-ho. I menys si qui canta és Cecilia Bartoli fent… «ceciliades», que és el que millor sap fer després de cantar. Aquí en el rol principal de l’òpera Semele de Georg Friedrich Händel: primer, «My self I shall adore» i després «No no, I’ll take no less».

(vídeo pujat per olaig100)

(vídeo pujat per dolcioy)

L’ària del diumenge: «Ombra mai fu» (Ildebrando d’Arcangelo)

Havia escoltat nombroses vegades aquesta ària de l’òpera Serse de Händel, sobretot cantada per Andreas Scholl, i n’estava ben enamorat. Després d’escoltar-la cantada per Ildebrando d’Arcangelo, l’enamorament ha esdevingut passió, i tot per dos minuts de música i un missatge tan senzill: «Mai no fou l’ombra de cap arbre tan grata, tan amable ni tan suau». Bé, sí, aquests versets els dedica a un arbre, però ja se sap, ningú no és perfecte…

(vídeo pujat per operalover9001)

En trobareu més versions, inclosa la de Scholl, a la selecció de peces «Ombra mai fu».

L’ària del diumenge: «Bel contento» (Derek Lee Ragin & Andreas Scholl)

Per l’ària d’avui buscava alguna peça que no fos de Händel o interpretada per Andreas Scholl, però finalment m’he deixat endur pels més foscos instints i he tornat a recaure: Scholl una altra vegada amb una altra ària d’una òpera de Händel un altre cop. Per a la propera setmana prometo canviar de veu, època i compositor… Tanmateix no deixaré Scholl solet: l’acompanya Derek Lee Ragin, el contratenor nord-americà amb què vaig descobrir aquesta veu. El millor hauria estat aconseguir algun fragment d’Orfeo ed Euridice, que és l’òpera on el vaig descobrir, però no hi ha hagut manera i em fa mandra «piratejar» el CD. Aquí us els deixo els dos amb la mateixa ària, «Bel contento», de l’òpera Flavio, re de’ Langobardi, de Georg Friedrich Händel (Derek Lee Ragin el primer, Andreas Scholl el segon).

(vídeos pujats per civileso)

L’ària del diumenge: «Caro… Bella…» (Hong & Larmore; Kožená & Mijanovic)

L’ària del diumenge de la setmana passada era el duet final de Giulio Cesare interpretat per una soprano i un contratenor, però aquesta no és l’única combinació de veus que podem trobar que cantin aquest duet. Les d’avui son una soprano (Hei-Kyung Hong) i una mezzosoprano (Jennifer Larmore) en primer lloc, i una mezzosoprano (Magdalena Kožená) i una contralto (Marjana Mijanovic) en segon. No sabria amb quina de les tres quedar-me…

(vídeo pujat per napat14)

http://www.youtube.com/watch?v=-CpqhSC3yfQ

(vídeo pujat per Crindoro)

Actualització 01.04.2010: el segon vídeo ja no està disponible.

L’ària del diumenge: «Caro… Bella…» (Inger Dam-Jensen & Andreas Scholl)

Malgrat que el Summertime encara no ha acabat, tornem una mica a la normalitat amb dues de les meves debilitats amb què us dono la pallissa habitualment: Händel i Andreas Scholl. Avui, el contratenor acompanyat de la soprano Inger Dam-Jensen en el duet final de l’òpera Giulio Cesare, «Caro… Bella…».

(Vídeo pujat per palcika1).

L’ària del diumenge: «Quel torrente che cade dal monte» (Janet Baker)

La primera vegada que vaig escolta Händel en anglès per un moment no sabia què passava: encara desconeixia la tradició de traduir les òperes a l’italià encara que no fossin italianes, i menys encara que Händel hagués viscut a Anglaterra i hi hagués creat moltes de les seves obres, a més de traduir algunes de les que ja havia escrit. Ara, que en sé una mica més, ja no m’estranya tant. Curiosament, la primera òpera de Händel en DVD que vaig comprar va ser un Giulio Cesare cantat en anglès per Janet Baker, que és la protagonista de l’ària d’avui:«Quel torrente che cade dal monte», de Giulio Cesare, en anglès.

(pujat per palcika1)

I de torna, ja que difícilment la podrem sentir en directe com li agradaria a algunes persones, la Baker mateixa cantant «Che farò senza Euridice?» de l’Orfeo ed Euridice de Gluck.

http://www.youtube.com/watch?v=brGYq97Of6w

(pujat per lochness11)

Tots els vídeos a unquepassava.