Arxiu d'etiquetes: Frikitecaris

Els Frikitecaris ens desitgen feliç any nou

Perquè sí, perquè ells són així (nosaltres som així) i, procrastinadors de mena perfeccionistes de mena, fins ara no havien enllestit el calendari 2012. Però ja el tenen, finalment, i avui mateix el posen a disposició dels seus fans, que són molts més dels que ho reconeixen públicament. I com el podem obtenir? Doncs fent clic a la imatge de sota:

Calendari Frikitecaris 2012

Calendari Frikitecaris 2012

MARC Fields & Bad Data

(Apunt publicat simultàniament al costat fosc: «MARC Fields & Bad Data»)

Tot professional que es tingui per tal hauria d’estar subscrit a tantes llistes de distribució professional com li sigui possible seguir, encara que el contingut d’alguns missatges el faci sortir de polleguera de tant en tant. Tot i això, les llistes, a vegades, tenen el seu punt divertit —i mira que ens fa falta diversió, en aquesta professió tan seriosa i creguda— com això que he trobat a la llista NGC4Lib: els MARC Fields & Bad Data.

Copio la descripció que fan d’ells mateixos i us convido a llegir la resta del missatge a l’enllaç anterior.:

Marc Fields & Bad Data is a “floating members” ensemble of librarian musicians who perform in an eclectic array of styles from folk & bluegrass to blues, straight ahead jazz, & old time & original rock.

Sembla ser que, en aquests moments i encara que per les imatges no ho sembli, els manquen membres i han enviat el missatge a aquella lista per donar-se a conèixer i per veure si, de pas, pesquen algun babau que es deixi enredar. I, de moment, ningú a la llista sembla haver-se escandalitzat pel missatge.

Ah, i per si no en tinguéssim prou, enllacen tres de les seves actuacions. Els títols de les cançons no tenen preu: «VuFind Blues», «Paper Jam» i «245 (MARC Tags Rule)».

Espero que en gaudiu (o no, que potser gaudir-ne és poc professional).

Les idees brillants dels polítics que ens governen

Sembla ser que els polítics que ens governen continuen entestats a sorprendre’ns amb pocasoltades com més grans millor. Com si a la nostra professió no tinguéssim prou problemes, entre retallades i haver d’aguantar les campanyes de publicistes pretesament graciosos que ens consideren mers vigilants de sales plenes de llibres, ara ens toca bregar amb les idees brillants d’alguns polítics il·luminats.

Tenim una megabiblioteca per inaugurar però no tenim personal amb què dotar-la? Què fem, doncs? Convoquem oposicions perquè els titulats que no tenen feina puguin començar a treballar en la professió que han escollit? Cobrim les places interinament fins que puguem convocar oposicions? Cerquem patrocini privat per contractar professionals qualificats?

Qualsevol persona amb dos dits de front i una mica de sentit comú hauria optat per qualsevol d’aquestes tres opcions (i sóc conscient que una d’elles provocarà urticària a més d’un). Però, ah no, amics, que no parlem de gent amb sentit comú, parlem de polítics. I quina se’ls ha acudit?

Doncs això: cobrir places les places vacants amb veïns voluntaris. Això sí, «personas cualificadas» que seran supervisades i tutelades pels funcionaris… que, pel que sembla, no tindran tanta feina a partir d’ara.

Res de redistribuir plantilles (segur que hi ha alguna biblioteca amb personal de més que es podria destinar a una altra biblioteca) ni de contractar professionals qualificats, no. Triem l’opció més barata.

Això sí, per «mantener “una cultura de calidad”». Una cosa que, pel que sembla, els bibliotecaris no podem oferir ni mantenir.

Com va dir un dels seus, «manda huevos».

(I entre que vaig escriure l’esborrany original a Frikitecaris, on l’apunt es publica simultàniament, i el vaig publicar, algú va patir un atac de seny i va rectificar, segons ens explicaven al blog del Colegio Oficial de Archiveros, Bibliotecarios y Documentalistas de Madrid. Tot i que em temo que hagi estat més per l’enrenou que va provocar la notícia i que tothom hagi posat la idea a parir que no pas pel convenciment dels il·lustres pròcers que aquest no era el camí correcte…).

Publicat simultàniament a Frikitecaris: «Esos políticos y sus locas ideas».

Librarian vintage

Diuen les males llengües que el sentit de l’humor no és el més habitual entre el gremi bibliotecari, com es pot comprovar cada vegada que algú fa un acudit a La Llista o parla de «cuentacositas», i això malgrat que molts llegeixin en silenci els disbarats dels Frikitecaris.

Avui, però, portem la prova definitiva que en algun moment de la història els bibliotecaris havien tingut sentit de l’humor, i tot gràcies a l’aportació desinteressada d’aquest sac de sentit de l’humor que és el Jordi Serrano. Larry T. Knix, bibliotecari jubilat autor del  bloc Library history buff blog, col·lecciona postals relacionades amb les biblioteques, i en compartia una no fa gaire amb dos «acudits»:

Humor al taulell de préstec

La usuària que s’acosta al taulell i pregunta si tenen el llibre Batalles en què he estat, i el bibliotecari diu que no, però que li pot deixar les Memòries d’un home casat.

El segon «acudit» és més subtil i de plena actualitat. El cartell que hi ha sobre el taulell no indica que allò és el taulell de préstec, sinó que demana contribucions per la biblioteca; una cosa, que tal com està el panorama probablement haurem de començar a fer: treure el platet i passar-lo entre els usuaris que ens visitin, a veure si així compensem les retallades que ja estem començant a patir.

(Apunt publicat simultàniament al costat fosc: Frikitecaris)

Frikitecaris 2011

Fa molt i molt de temps, en una galàxia molt llunyana… bé, ni fa tant de temps ni la galàxia és tan llunyana: diguem que la galàxia és Internet i el temps no passa d’alguns anys. Sabeu que l’autor d’aquest bloc de tant en tant escriu en un altre lloc, al costat fosc; doncs vet aquí que allà al costat fosc des de fa uns anys es proposa un projecte que semblava que mai no arribaria a fer-se realitat… fins fa quatre dies. Quin és aquest projecte? Un calendari, el calendari: el calendari Frikitecaris 2011.

Què hi trobareu, al calendari? Doncs, evidentment, mesos, setmanes i dies… però també fotografies. Unes fotografies suggerents, picants, divertides, fetes amb molta il·lusió, molta feina (tot s’ha de dir) i moltes ganes de divertir-se; de fet, la trobada per fer les fotografies va ser una de les més divertides que hem tingut.

I ja que hi insistiu tant, us explicaré com el podeu obtenir, que és ben fàcil: aneu a can Frikitecaris i llegiu l’entrada que ha escrit la nostra estimadíssima «frikitejefa», titulada «Felices fiestas con Frikitecaris». O feu clic a la imatge, com més us estimeu.

Frikitecaris 2011, el calendari

Veieu com no costava tant?

Frikitecaniversari

Al costat obscur estem d’aniversari: avui fa quatre anys que els Frikitecaris intentem aconseguir portar a terme vam posar en marxa la Dominació Mundial Frikitecaria. Sembla que no tinguem gaire èxit, però no us refieu de les aparences: sabem qui sou i on us amagueu, només estem esperant el moment oportú per manifestar el nostre poder. I ja que hi érem, hem canviat la façana. Tot i més a «Apio verde», al bloc dels Frikitecaris.

Segon aniversari del blog Frikitecaris

El maig de fa dos anys naixia a la blogosfera una cosa anomenada Frikitecaris que, ves per on:

  • parlava de biblioteques,
  • en parlava des d’un vessant ludicofestiu, i
  • s’encomanava com la grip.

Sí, s’encomanava: perquè un cop començaves a llegir el que escrivien els seus autors, no podies parar; i de sobte t’agafaven ganes de fer-hi comentaris; i abans que no te n’adonessis, zap!, t’havien atrapat i et convertien en un més dels perpretadors del blog bibliotecari més rebel, trapella i friqui de l’anomenada biblioblogosfera (encara que alguns no ho vulguin reconèixer). Un blog que, a més, com a bona folklòrica celebra els anys quan vol, perquè sí, «porque yo lo valgo».

Les celebracions comencen avui amb un meme («Meme a La Famiglia»), continuaran amb les biofrikitegrafies dels perpetradors, un tesaure, un canvi d’imatge i acabaran divendres amb una trobadeta frikitecària de col·laboradors i amics per menjar peix cru amb bastonets i no morir en l’intent, mentre intentem una vegada més posar en marxa un nou ordre mundial, basat en la CDU: l’arxiconeguda Dominació Mundial Frikitecària.