Arxiu d'etiquetes: Forastero en tierra extraña

De llibres, vii (Sala de lectura): Forastero en tierra extraña

Una bertranada: els llibres amaguen sorpreses. Això és un descobriment, i no el d’Amèrica. Però no és pas menys cert, tot i que quan es fa una afirmació com aquesta es té la tendència a pensar que els llibres amaguen tresors de saviesa, de reflexió, de passió, d’humor, d’aventura… i jo no volia parlar d’aquest tipus de sorpresa.

La sorpresa a què em referia té a veure amb la nostra relació amb els llibres. En la manera com un llibre que sembla que no t’aportarà res acaba convertir-se en llibre de capçalera, en un d’aquells llibres llegits i rellegits del dret i del revés, a trossos, a salts o en diagonal. En la manera com un llibre que t’ha enganxat des de la primera pàgina de cop i volta perd tot l’interès sense que hagi canviat l’estil, o l’argument…

Perquè això m’ha passat amb una de les últimes lectures. De cop i volta, superades ben bé tres quartes parts del llibre, en començar un nou capítol ja no sentia cap mena d’interès per saber com continuava, els personatges se m’han fet antipàtics, he començat a trobar massa semblant l’argument del llibre amb el d’una altra novel·la del mateix autor i, fins i tot, força ximple.

El llibre, Forastero en tierra extraña.1 L’autor, Robert A. Heinlein, de qui vaig parlar no fa gaire. L’argument: el resultat d’una aparentment fallida missió a Mart és el descobriment d’un homo sapiens criat com un marcià pels nadius del planeta. Es tracta de Michael Valentine Smith, que serà retornat a la Terra, on haurà d’aprendre a ser un homo sapiens. No només això, sinó que per una sèrie de circumstàncies és hereu d’una fortuna i pot reclamar drets sobre Mart… Aquest personatge estarà confinat pel govern en un hospital i una sèrie de personatges l’ajudaran a escapar-ne i a entendre el món en què li toca viure. I fins aquí puc llegir, que diria l’amiga Mayra; o, millor dit, fins aquí puc explicar, perquè just quan el personatge abandona el refugi que li han proporcionat aquests personatges, jo l’he abandonat a ell.

La novel·la va tenir un fort impacte quan es va publicar. Va esdevenir una mena de bíblia per a alguns grups hippies i Charles Manson la va tenir de llibre de capçalera. Però tot i que reconec que m’havia enganxat, que la ideologia més aviat conservadora i molt masclista que s’hi amaga (Heinlein és també l’autor de Tropas del espacio,2 en què es va basar la controvertida pel·lícula de Paul Verhoeven) no em feia nosa, ha arribat un moment en què ha deixat d’interessar-me.

I ja no he aconseguit tirar endavant per molt que em repetís que faltava molt poc per acabar la lectura. Potser més endavant ho torni a intentar. Potser.

1. Robert A. Heinlein. Forastero en tierra extraña. Barcelona: Destino, 1991. 720 p. ISBN 84-233-2065-0.

2. Traduïda al català per Eduard Castanyo per a Edicions Pleniluni, que va publicar una col·lecció de literatura de ciència ficció amb els títols més importants del gènere i que, malauradament, avui és força difícil de trobar. Robert A Heinlein. Tropes de l’espai. Barcelona: Edicions Pleniluni, 1988. 256 p. ISBN 84-85752-45-7).