Arxiu d'etiquetes: escriptores catalanes

Rosa Leveroni, bloc i llibre

Fa una mica més d’una setmana que celebràvem el centenari del naixement de Rosa Leveroni (i no vam ser els únics: la Roser Caño recollí altres homenatges al seu bloc i en Jaume Subirana també s’hi referia al seu) i uns dies més tard descobríem, per via d’en Jaume Subirana (i tanquem per ara la ronda de citacions mútues), que hi ha un nou bloc, dedicat al centenari de la poetessa, a càrrec (si no m’equivoco), d’Abraham Mohino: Rosa Leveroni: cent anys.

En altres ocasions, el bloc havia estat l’eina utilitzada per promocionar un llibre i fer el seguiment dels comentaris que se’n feien (com ara Mercè Rodoreda: Autoretrat), però aquesta vegada sembla que l’objectiu és més ampli i no només se centrarà en la promoció d’un sol llibre. En qualsevol cas, sí que se n’esmenta un que acaba de sortir i que pot ajudar a acabar de perfilar la figura de Rosa Leveroni: Cartes d’exili i de desig, a cura d’Abraham Mohino i Enric Pujol (Barcelona: Viena, 2010).

Rosa Leveroni, 100 anys

Avui fa cent anys que va néixer Rosa Leveroni, bibliotecària i poetessa, i sembla que ningú no ha pensat a fer-li un homenatge. Potser perquè continua essent una poetessa poc coneguda, d’obra petita i, tal vegada, no gaire important dins la nostra literatura —o sí, aneu a saber; sembla, però, que Gabriel Ferrater no li’n concedia gaire, com podíem llegir fa uns dies a cal Pere de Provisionals: «Rosa Laveroni, que escribe bien pero no tiene gran cosa que decir» («Cànons i anticànons, 2»). És una figura, deia, potser no gaire coneguda, amagada a l’ombra dels pesos pesants amb qui va tenir més tracte: Ferran Soldevila, l’historiador, amb qui mantingué una llarga i clandestina relació, i Carles Riba, el poeta, que la guia en el camí de la poesia i qui, sembla, sentí en algun moment alguna cosa més que amistat per la poetessa.

No recordo quina casualitat em féu arribar, a mi, no lector de poesia, fins a Rosa Leveroni, però amb el temps s’ha convertit en una presència força constant en la singladura d’aquest bloc, si més no en els darrers anys: no només en apunts en què parlava d’ella, fossin de llibres sobre la poetessa o anècdotes relacionades amb ella, sinó que també m’ha servit d’excusa en altres homenatges que hem fet a la catosfera. Avui, escriure un apunt dedicat a Rosa Leveroni no m’era gens fàcil, corria el risc de repetir paraules ja escrites. I he optat per la via més fàcil, recopilar els diversos apunts que he escrit en relació amb l’escriptora o en què ella aparegués. Aquí els teniu:

Ara només falta que li faci el millor homenatge que podem fer a qualsevol escriptor: llegir (d’una punyetera vegada) el que va escriure i deixar d’espigolar com he fet fins ara.

Centenari…

Mercè Rodoreda i el seu gos

L’autor (en aquest cas autora)

va néixer com Déu mana el 10 d’octubre del 1909

(encara que molts ho dubtin i pocs s’ho creguin)

a les dotze del matí.

«Nota biogràfica per a Crim», recollida a: Mercè Rodoreda. Autoretrat. Barcelona: Angle Editorial, 2008. 350 p. ISBN 978-84-96970-33-5. El retrat, d’Antoni Bernad, prové de la pàgina Mercè Rodoreda 1908-2008 elaborada per la Biblioteca de Lletres de la Universitat de Lleida.

Estimada Rodoreda, a Catalunya Ràdio

Logo Estimada Rodoreda Tant parlar de la Rodoreda i de l’Any Rodoreda i vet aquí que em més de la meitat de la informació relacionada amb l’esdeveniment. Deu ser per la meva mandra a revisitar pàgines web amb agendes a les quals no et pots subscriure (potser m’equivoco, però al web de l’Any Rodoreda no he trobat la manera de subscriure’m a actualitzacions; el més probable és que estigui tant a la vista que no l’he vist…). Com que tampoc no sóc gaire freqüentador de llocs web de ràdios (ni oient habitual de programes de ràdio), no havia vist aquesta iniciativa de Catalunya Ràdio de l’any 2002 dedicada a Mercè Rodoreda.

És una sèrie de cinquanta-dos enregistraments de fragments d’obres de Mercè Rodoreda i de cartes que va escriure o que va rebre l’escriptora (hi ha força fragments de la correspondència que va mantenir amb l’editor Joan Sales i d’altres personatges relacionats amb ella com ara Anna Murià, Josep Tarradellas, Armand Obiols, etc.). Anna Lizaran posa veu a Mercè Rodoreda, però no hi ha informació sobre la veu masculina (i no l’he reconegut). Aquests enregistraments, d’una durada d’uns deu minuts, es poden escoltar directament al web de Catalunya Ràdio a «Estimada Rodoreda».

I tot just fa una estona en Jesús M. Tibau parla al seu blog d’una auca dedicat a l’escriptora: «Auca de Mercè Rodoreda» a Tens un racó dalt del món i l’enllaç directe a l’auca: «Auca de Mercè Rodoreda 1908-1983» a La paret de les auques.

La Paraula Viva a VilawebTV

Un dels primers descobriments internàutics que he fet en tornar de vacances ha estat la sèrie d’entrevistes «La paraula viva» que es va fer en ocasió de l’exposició «Cultura catalana, singular i universal» l’octubre de 2007 a la Fira de Frankfurt (notícia a Vilaweb sobre l’exposició). Ha estat gràcies a en Jaume Subirana, que cada dia posa al seu blog l’enllaç al vídeo que difon el portal VilawebTV.

El d’avui és l’entrevista que van fer a Imma Monsó i entre els publicats anteriorment hi ha el de l’entrevista a Mercè Ibarz. Per què destaco aquests dos vídeo i no uns altres? Doncs per una casualitat d’aquelles que de tant en tant es donen: Mercè Ibarz és l’autora de la biografia de Mercè Rodoreda que vam comentar fa uns dies, biografia que havia traduït la Tina Vallès, i a la presentació de la qual va participar Imma Monsó. Podria tancar el cercle amb un enllaç al comentari d’Un home de paraula, una novel·la més que recomanable… però no vaig escriure’n cap.

Aquí us ho deixo: