Arxiu d'etiquetes: El senyor dels anells

Lectures que marquen

De tant en tant tots els lectors habituals ens enfrontem a una sèrie de preguntes que no tenen mai una resposta clara (quin és el teu autor preferit? quin llibres (o quins cinc llibres) t’enduries a una illa deserta? quin llibre t’ha marcat més?) o a peticions que van més enllà de la lògica i sovint caldria tenir poder sobrenaturals per poder-les respondre (tu que llegeixes tant, recomana’m un llibre per [elmeumarit-elmeugermà-lamevacunyada-etc.]). Davant d’aquestes peticions, sovint respons el primer que se t’acut d’acord amb la teva memòria o els teus gustos. Si no coneixes el marit-germà-cunyada-etc., poc podràs recomanar-los una lectura sense córrer el risc que no els agradi: recomanes el que t’ha agradat o fuges d’estudi.

Ara, quan et pregunten —personalitzem una mica, que en aquestes qüestions és difícil encertar-la si es generalitza massa: quan em pregunten quina lectura m’ha marcat més, mai sé què respondre. Que m’ha marcat com? Provocant-me malson? Fent que mai més no tornés a llegir res escrit per aquell escriptor? Aconseguint que rellegís àvidament aquella novel·la una vegada i una altra i no em cansés de recomanar-la? Sóc dels que creuen que cada llibres ens marca d’alguna manera, ens deixa alguna cosa, una mena de pòsit que es va acumulant durant els anys i les lectures i només de tant en tant, involuntàriament, gairebé per accident, n’esdevens conscient.

Podria dir per tant que no puc respondre aquesta pregunta. O no podia fins que no he experimentat uns fenòmens preocupants. Com passejar per la riba d’un riu i, en veure un gran salze, pensar immediatament en el riu Tornasauce i el Viejo Hombre Sauce; o fer un bot a la butaca quan llegeixo en una novel·la de Colm Tóibín que un personatge esmenta uns tal «Bolger de Bree»…* Heu experimentat mai una cosa així?

No cal que digui de quin llibre es tracta, oi? Segons el butlletí d’informació «On this day» de la Britannica Online, el 19 de juliol de 1954 es va publicar la primera part d’El Senyor dels Anells de J.R.R. Tolkien,** La Germandat de l’Anell. I encara dóna guerra.

*Tóibín fa referència, és clar, a aquest altre Bree.

**«J.R.R. Tolkien». Encyclopædia Britannica. 2008. Encyclopædia Britannica Online. 19 Jul. 2008 <http://www.britannica.com/EBchecked/topic/598643/J-R-R-Tolkien>.

Anells de poder

Hem arribat al final d’aquesta saga, i hem sobreviscut al Ragnarok.

Són les paraules que clouen, o gairebé, el curs sobre la Tetralogia de L’Anell del Nibelung al que he assistit aquest mes. És curiós que, havent escoltat i vist abans la Tetralogia de Wagner, surti del curs amb la sensació de ser la primera vegada que l’he vista… i això que només n’hem vist i n’hem escoltat alguns fragments escollits. Potser hauria d’haver començat així: coneixent a poc a poc aquestes òperes, aquests drames musicals; els detalls; els arguments i els seus orígens; els motius… Potser així no hauria tingut tant de temps la sensació que, obtús de mi, no entenia res. Ara em sento amb cor d’enfrontar-m’hi una altra vegada, i una altra, sabent que aquí i allà reconeixeré els motius que ens han explicat; que retrobaré els fragments que han fet que m’emocionés.

És clar que, a partir, d’ara no podré tornar a llegir El senyor dels anells ni a mirar les pel·lícules que s’hi han basat sense recordar que una obra i una altra, salvant totes les distàncies possibles, es basen exactament en la mateixa mitologia i reprodueixen els mateixos episodis. No diré aquí tots els episodis semblants que recordo, només un que, en recordar-lo, m’ha fet riure una mica per la brutal diferència: Fafner i Fasolt es barallen per l’anell i un mata l’altre. Exactament com Déagol i Sméagol. Només que els primers són gegants, i els segons hòbbits, pràcticament nans. Deixem-ho aquí, que començo a desbarrar, i potser que donem veu a qui ha cercat aquestes semblances amb més coneixement. Una cerca tan simple com Wagner Tolkien al Google dóna un bon nombre de resultats: entre els primers, un article a The New Yorker sobre la música de les adaptacions cinematogràfiques d’El senyor dels anells i una conferència d’un professor de literatura alemanya i literatura comparada de la Universitat de Cleveland a la Wagner Society of Washington DC. Aquí us les deixo:

Alex Ross. «The ring and the rings. Wagner vs. Tolkien» [en línia]. The New Yorker (december 22, 2003). <http://www.newyorker.com/critics/atlarge/?031222crat_atlarge> [Consulta: 30/10/2007].

Edward R. Haymes. The two rings. Tolkien and Wagner [en línia]. Washington: The Wagner Society of Washington DC, March 18, 2004. <http://www.wagner-dc.org/haymes04_lec.html> [Consulta: 30/10/2007].

 

Technorati Tags: