Arxiu d'etiquetes: El que mou els fils

Or i ginalitat

No t’hi entestis; per molt que intentis justificar-ho, d’original no n’ets gens. No és tan fàcil, ser original; no ho som ni en el moment de nèixer! I si a sobre copies, menys encara. La vida no és original: ens la passem repetint el mateix que fa tothom, el mateix que ha fet tothom i que repetiran els que vinguin després. No ser-ho és potser la millor manera de ser-ho… Saps perfectament que això que acabes de dir és una collonada sense sentit disfressada de transcendentalisme d’anar per casa: reconeix que no n’ets, d’original, tampoc no és tan dolent… D’acord, d’acord, no cal que et posis així: no sóc original. I no només no ho sóc, sinó que vull copiar. Ja està dit. A més, m’han animat a fer-hoPerò potser en fas un gra massa, no? Avorriràs el personal… Són gent intel·ligent, veuran el joc d’intertextualitat que… Estàs pedantejant… Avui et trobo una mica perepunyetes, veueta. No haver-me demanat què en pensava. Era una pregunta retòrica… però és clar, no recordava aquesta mania teva de ficar-hi sempre cullerada… Tan se val, ni intertextualitat ni punyetes. Vols experimentar segons el model donat? Tu mateix, tu sabràs on et fiques. Només és un joc… i prometo no fer-lo durar gaire… tres o quatre dies només. T’has begut l’enteniment, ho saps, oi? No seria millor dir que no saps què escriure i reposar una mica? No vull fer-ho, que això és com el gimnàs: si un dia no hi vas, ja no hi tornes… Si, home, com el gimnàs… no serà per l’exercici que fas mentre escrius… Déu-n’hi-do l’energia que hi gasto: entre pensar, escriure i barallar-me amb veuetes impertinents… Ep, no comencem a faltar al respecte, jove. A pastar fang, home!

Ei? Hola? Uf, ja era hora. És que quan la veueta agafa aquests aires no hi ha qui l’aguanti. I tot perquè volia experimentar uns dies amb el bloc… com? Jugant amb les paraules i els sentits, a veure què en surt. I si voleu culpar algú, culpeu l’Allau, que té idees de bomber, o el llibreter, que déu-n’hi-do… no, a mi no: jo no tinc personalitat, només faig el que el que mou els fils m’ordena que faci.

Què, no em direu que no està per tancar-lo, no?

Que callis d’una vegada…