Arxiu d'etiquetes: Eixample

Ai, Remei

Ai, Remei, que no acabaràs pas la feina, avui. I encara has de baixar a llençar les escombraries i anar a comprar una mica de peix… al mercat o a la Juani? Mira primer a ca la Juani i si no t’agrada el que té, pots arribar-te al mercat. I de pas passar per ca l’herbolari, que se t’estan acabant les herbes per dormir. I la feina que no s’acaba: la pols, la bugada, la planxa… I la pila, recorda’t de comprar la pila pel rellotge. I quin dia tan lleig que fa, sembla que no hagi sortit encara el sol. A mig matí pots baixar i anar a comprar, que a la tarda ja no els queda mai res de bo… I ara aquest botó… potser caldria que repassés tota la roba: la vora de la faldilla està descosida del darrere, podria girar el coll de la brusa grisa i sargir aquells mitjons…

Ai, Remei, que ja no tens els ulls d’abans. Cinc minuts cosint amb aquesta llum i ja no t’hi veus, i abans t’hi podies passar el dia. Recordes a ca la senyora Rosa, quan vas començar d’aprenenta? Cosies i cosies hores i hores i no hi havia res que et distragués, i la vista no se’t cansava. Fer-te vella per això, per no veure-hi ni per enfilar una agulla. Quina hora deu ser? Sense el rellotge et perds, potser t’hi has estat més de cinc minuts i per això ja no t’hi veus. O potser és aquest dia tan gris, que sembla mentida que encara estiguem a l’estiu i hagis hagut de treure la rebeca de l’armari. Au, Remei, agafa la bossa de les escombraries i ves a llençar-les, o se’t farà tard.

Ai, Remei, quin dia més estrany. Tan fosc i tan poca gent pel carrer, i aquests asseguts ja al restaurant… però si encara és hora d’acabar d’esmorzar i aquests són a les postres i el cafè. Vigila quan travessis el carrer, que aquesta cantonada la giren com volen i sense mirar, i algun dia s’enduran algú per endavant. I tan fosc que és… no sembla que sigui mig matí, encara. I tu sense saber l’hora. Ai, Remei, vols dir que no t’haurà passat l’hora de dinar i ni te n’has adonat? Potser aquell jove que s’espera davant del supermercat et podria dir l’hora…

—Perdoni, jove; puc fer-li una pregunta? És que és una pregunta mica rara?

—I és clar que sí, digui’m.

—Em podria dir quina hora és?

—Dona i tant! Això no és una pregunta rara! Són dos quarts i cinc de cinc.

—I el dia?

—Dissabte, avui és dissabte quatre de setembre.

—Sí, si això ja ho sé… però del matí o de la tarda?

— … De la tarda, senyora.

—De la tarda? Em sembla que estic una mica desorientada. Gràcies, jove, no es faci gran.

Ai, Remei, que haurà pensat aquest jove? La vella xaruga que no sap en quin dia viu, segur. I què t’ha dit de les festes de divendres a la nit? Ja t’agradaria  tornar a tenir el cos per festes. Però ja no se’n fan de festes com les d’abans, a l’envelat el dia de la festa major… Si algú et llegís el pensament diria que repapieges, i potser sí que ho fas una mica. Torna a casa, Remei, deixa estar el peix. I ja compraràs la pila dilluns. Mi-te’l, encara riu el jove. Deu pensar que estàs ben grillada.

—Adéu siau, jove.

—Passi-ho bé, senyora.