Arxiu d'etiquetes: documentació

Quatre apunts sobre les 12es Jornades

Les 12es Jornades han estat les terceres a les que he assistit, i les primeres a les que he anat carregat d’ordinador i amb ganes d’utilitzar al màxim les eines que Internet ens posa a l’abast. Feta la crònica, o el resum si voleu, de les activitats a les que vaig assistir queda fer quatre apunts sobre algunes idees que m’han anat passant pel cap al llarg d’aquests dies. Possiblement aquells que teniu més experiència en jornades, congressos, seminaris, et al., trobareu que són força òbvies, però a mi em faltava perspectiva i experiència per fer aquest exercici.

Sorpresa

Per la poca presència de professionals d’alguna institució. Desencís, manca d’incentius, desinterès per unes jornades que han de ser, per necessitat, generalistes? Però potser també que ens movem en compartiments estancs i som bastant incapaços d’interessar-nos per allò que no porti la nostra etiqueta, «biblioteca universitària», «biblioteca pública», «servei de documentació», etc. I considero que aquesta actitud és absurda i equivocada, ja que el contacte amb professionals d’altres àmbits ens pot aportar idees que es poden aplicar en el nostre, o, simplement, sentir-nos acompanyats i confortats per professionals que tenen els mateixos problemes que nosaltres. Quan he sentit la Carme Fenoll explicar que les biblioteques (públiques) s’han convertit en sales d’estudi en determinades èpoques o que hi ha usuaris que es queixen perquè les biblioteques ja no són espais de silenci absolut, sento les paraules de molts companys de les biblioteques universitàries, queixant-se del mateix. I quan s’ha parlat de la difícil relació entre bibliotecaris i arquitectes, no ens afecta també? No ens interessen els nou models d’accés a la informació amb totes les conseqüències que té? Ens afecta i ens interessa, o hauria d’interessar-nos si ens agrada la nostra professió. Que ningú interpreti aquestes paraules com un intent d’alliçonar ningú; són només l’expressió d’una convicció personal que, segurament, molta gent no comparteix.

«Pasilleo»

També hi ha una altra activitat, no oficial, que considero molt útil: allò que alguns anomenen el «pasilleo», fer passadís. Trobar-nos i retrobar-nos, d’una manera informal, amb col·legues d’altres àmbits amb qui compartir reflexions i experiències cafè en mà, i establir lligams que permeten sentir-nos «col·lectiu» més enllà de l’etiqueta de bibliotecari o documentalista que cadascú de nosaltres porti penjada. Conèixer personalment els col·legues que només coneixes virtualment, posar veu a les seves paraules i expressió als seus rostres. Fer passadís no només físic, sinó també virtual. El contacte informal s’ha mantingut fins i tot durant les diverses activitats, gràcies a les aplicacions d’Internet.

Continguts

Les jornades són generalistes i bienals, dos trets que en deteminen algunes característiques. D’entrada, que potser no totes les activitats i projectes que s’hi presenten siguin realment innovadors i desconeguts. També, que hi hagi massa temes diferents, malgrat els eixos temàtics, i ens costi fer-nos un calendari una mica cohesionat. També hi ha el fet que les activitats siguin paral·leles, cosa que ens obliga a donar prioritat a uns temes sobre uns altres que també ens podrien interessar.

Ha estat una llàstima no tenir, com en altres ocasions, els textos de les comunicacions des del primer dia. Potser caldria tenir-ho present de cara a les 13es.

Tecnologies

Molt bolígraf i molta llibreta. Pot ser que per causa de (o gràcies a) la relació que tinc amb les TIC i el web social, em continua semblant curiós el desinterès de molts professionals per aquestes eines. I em continua sorprenent que a les Jornades es vegin tan pocs dispositius mòbils i, en canvi, tanta gent prenent notes sobre paper. Les infraestructures no sempre ajuden —enguany hem trobat a faltar endolls a les sales pels moment crítics (sobretot un servidor) i el wi-fi ha fallat en algun moment—, però els afectat hem estat poquets. La Gamoia es queixava que no hi hagués més presència femenina retransmetent les Jornades per Internet, però més que una qüestió de gènere es tracta d’una qüestió professional. I no deixa de ser estrany en una professió en què les tecnologie de la informació i la comunicació tenen un paper tan important.

També es podria haver pensat en un algun mitjà per retransmetre les Jornades per Internet, com es va fer, per exemple, a les 4es Jornades OS Repositorios. Seria una manera d’arribar a la gent que pels motius que sigui no poden assistir-hi i de tenir una audiència més gran.

Organització

Excel·lent, ni més ni menys. I no hem d’oblidar els voluntaris, que han estat en tot moment amatents a l’hora de resoldre dubtes i problemes.

L’únic però que hi posaria fa referència a la durada de les Jornades i la concentració de continguts. Dos dies amb activitats matí i tarda cansen, físicament i mental. Mentalment, sobretot. Un dia més i menys activitats diàries farien les Jornades més passadores, però, és clar, Sant Cèntim mana. I això podria fer que l’assistència fos menor, també.

12es Jornades Catalanes d’Informació i Documentació: segona jornada (2)

Dijous, després de dinar, vaig seguir amb l’eix temàtic de Continguts i sistems, amb el taller «La catalogación del futuro: el modelo FRBR», a càrrec d’Ana Belén Ríos, professora de la Universitat de Salamanca. El model FRBR és un model conceptual d’entitat-relació amb el qual es cerca d’establir un marc de catalogació que tingui en compte l’usuari, no com fins ara que es catalogava per a l’usuari però sense tenir en compte les seves necessitats. El taller, que en un principi havia de ser pràctic però que acabà sent teòric per causa de la manca d’infraestructures, començà amb un repàs a la història de la catalogació i després se centrà en l’explicació del model FRBR. Sigui perquè era just després de dinar, perquè ja començava a notar el cansament de dos dies de jornades, o perquè el tema és força feixuc, el cas és que no vaig trigar gaire a desconnectar i, finalment, vaig seguir el camí que havien emprès altres assistents a la sessió i vaig marxar.

Després ja només quedava la cerimònia de cloenda, que recuperà el to humorístic de la cloenda de les 11es Jornades. La conferència anà a càrrec de Claudi Alsina, catedràtic de matemàtiques de la Universitat Politècnica, que encarnà dos personatges diferents: el Claudi Alsina que feia la conferència de cloenda de les 12es Jornades el 2010, i un robot que comentava a la cloenda de les 112es Jornades el 2110 la conferència del 2010. Sí, un embolic. Per saber quin dels dos parlava, es canviava les ulleres (normals pel 2010, de sol pel 2110) i el to. Parlà del repte a què ens enfrontem bibliotecaris i educadors amb els canvis en la informació i en la manera d’accedir-hi, un repte que és alhora una oportunitat per construir un nou paradigma educatiu i de transmissió de la informació. Els bibliotecaris, digué, ja treballem amb informació; transmetre-la era el nostre paradigma, i ho ha deixat de ser. Però continuem sent els més ben preparats sintetitzar-la, guiar l’usuari a l’hora de cercar-la, i, sobretot, seduir-lo i il·lusionar-lo per portar-lo cap a la cultura, cap a l’aprenentatge. La conferència tingué molts moments hilarants, i vam riure a cor que vols durant una bona estona, després de superar el desconcert inicial.

A continuació prengué la paraula Eulàlia Espinàs per fer la cloenda de les 12es Jornades, amb resum i agraïments als participants, organitzadors, voluntaris i patrocinadors, i s’emocionà en anunciar que la Junta actual plegava i que caldria escollir-ne una de nova. Després donà pas a la celebració del 25è aniversari del Col·legi, amb copa i música en directe.

I realment cal felicitar els organitzadors per aquestes Jornades, i als voluntaris la seva disponibilitat per ajudar en tot moment.

Ara només queda esperar que es vagin publicant al web de les 12es Jornades materials i fotografies i anar fent boca per a les 13es, el 2012.

12es Jornades Catalanes d’Informació i Documentació: primera jornada

Logo jornades

12es Jornades

Avui començava la 12a edició de les Jornades Catalanes d’Informació i Documentació, la trobada bienal que organitza el Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes (prenguin nota, senyors guionistes de Polònia, no hi ha gremi de bibliotecàries). Enguany dura dos dies i se celebra a l’Hotel Joan Carles I, a Barcelona, que té unes instal·lacions prou correctes (i sembla que més econòmiques que el Fòrum i el World Trade Center) malgrat la gairebé total absència d’endolls a les sales d’actes. I ja posat a passar per tot arreu, Un que passava hi ha anat, amb la intenció de conèixer de primera mà què es mou en el nostre àmbit, retrobar col·legues, saludar coneguts «reals» i desvirtualitzar-ne de «virtuals» (i perdoneu la repetició). Com que si començo a dir noms segur que me’n deixaré algun, que es donin tots per esmentats i saludats.

L’acte ha començat a les 10 del matí amb la benvinguda a càrrec d’Eulàlia Espinàs, presidenta del COBDC, que ha donat la benvinguda als assistents i ha presentat les tres línies temàtiques que formaven la programació d’aquesta edició de les Jornades (emprenedoria i empresa, espais i usos, i continguts i sistemes), les activitats, les sessions paral·leles, els patrocinadors institucionals i comercials, i la celebració del 25è aniversari de la creació del COBDC. A continuació ha presentat la persona encarregada de fer la conferència inaugural: Lee Rainie, director del PEW Internet & American Life Project.

La conferència, titulada «How libraries can survive in the new information ecology», s’ha centrat en com ha canviat la societat la implantació de les tecnologies de la informació i la comunicació, i les noves i diverses possibilitats d’accés a la informació. Si l’any 2000 menys del 50 % del estatunidencs adults usaven Internet a casa i encara molts menys tenien accés a banda ampla, el 2010 més el 75 % accedeix a Internet i més del 60 % té banda ampla. Això a més dels dispositius mòbils, xarxes wi-fi, etc. Aquests canvis no influeixen només en la societat, que passa d’organitzar-se en estructures socials fortament lligades a estructurar-se en xarxes socials virtuals. Els canvis no han afectat només l’entorn domèstic,doncs. I els bibliotecaris també hem d’enfrontar-nos a aquests canvis, ja que se’ns presentes nous reptes que hem de saber resoldre.

Després de la pausa-cafè hem assistit a la taula de debat «Un nou model d’accés a la informació. Els continguts a Internet», dins l’eix temàtic d’Espais i usos. Els participants eren Joan Carles Doval (Actual Records, Picap), Ernest Folch (Ara Llibres), Manuel Almeida (Mangas verdes) i Juan Alía (Filmotech), com a representants de quatre sectors que s’han vist afectats profundament pels canvis de formats i de maneres d’accedir a la informació: la música, els llibres, el periodisme i el cinema. La taula la moderava Julián Figueres, de la Biblioteca Vapor Vell, que ha plantejat una sèrie de qüestions als participants centrades en com els nous mitjans digitals, els formats i l’accés a la informació ha condicionat els quatre sectors i els creadors implicats. En general, tots quatre han mostrat disposició favorable als nous canals de distribució de productes com llibres, música, cinema i diaris, però amb una postura més cautelosa en el cas del sector editorial, discogràfic i cinematogràfic (Joan Carles Doval ha defensat fermament la propietat intel·lectual i els cànons), mentre que la postura de Manuel M. Almeida era molt més favorable: ha afirmat que la restricció del press clipping, per exemple, perjudica els mitjans més que no els afavoreix, i que la crisi del periodisme no té res a veure amb Internet sinó amb els models empresarials existents. Almeida ha estat també l’únic (o l’únic que he escoltat) que ha fet un elogi al paper dels biblotecaris: la nostra experiència en el filtratge de la informació ens col·loca en molt bona posició per filtrar la gran quantitat d’informació que es pot trobar a Internet.

Una de les intervencions al torn de preguntes ha estat de Núria Gallart, que ha preguntat si hi hauria la possibilitat de comprar capítols de llibres en format electrònic, perquè en l’àmbit universitari és habitual pagar per l’accés a un llibre electrònic del qual el professor només en recomana la lectura d’un capítol. Ernest Folch ha respost que s’està planificant un portal per a la descàrrega de capítols tècnics, però que s’ha de renegociar les condicions amb els editors.

A la tarda hem seguit amb l’eix temàtic d’Espais i usos, al diàleg «Nous espais, nous usos. Nous usos, nous espais», en el qual una bibliotecària i un arquitecte havien de plantejar quines són les perspectives de canvis en els usos de les biblioteques i en les activitats que s’hi porten a terme (la bibliotecària) i com han de respondre els arquitectes per satisfer aquestes noves necessitas a l’hora de construir nous edificis de biblioteques. Els participant eren Carme Fenoll, de la Biblioteca de Palafrugell, i Ramon Sanàbria, arquitecte amb experiència en biblioteques, i moderava el diàleg Santi Romero, arquitecte, del Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona. S’hi han plantejat idees molt interessants, sobretot m’ho ha semblat les idees que ha exposat Ramon Sanàbria sobre els edificis públics, com han de ser —edificis que no caduquin, que es puguin aprofitar a mesura que sorgeixin noves necessitats—, què és l’arquitectura sostenible —la que està en relació amb l’entorn, la que està ben feta— i, dels dos punts de vista, que la relació entre bibliotecaris i arquitectes hauria de ser més estreta, tot i que de vegades no és possible. Ramon Sanàbria ha dit també que els edificis públics estan obsolets perquè hi ha una nova manera d’entendre els usos, i que els arquitectes, ara, van per darrere, en lloc d’anar per davant com havien fet. Carme Fenoll també ha insistit en el fet que s’ha copiat molt el model nòrdic de biblioteca, sense tenir en compte que estem en un entorn mediterrani, amb condicions climàtiques ben diferents.

En el torn de preguntes, en Daniel Gil ha posat de manifest que s’ha copiat el model nòrdic pel que fa a edificis, però no pel que fa a serveis. També ha fet notar que a Catalunya totes les biblioteques s’assemblen, cosa que Ramon Sanàbria, sense voler-ho reconèixer obertament, atribueix a una tradició arquitectònica determinada.

I aquest és el resum del primer dia de les jornades, resumit i simplificat. Les piulades a Twitter poden ajudar a completar-ne el contingut. Demà n’hi haurà més.

I abans d’acabar, només en queda dedicar un línia a l’Eli Ramírez, que m’ha portat uns quants punts de llibre de Dixit per la meva col·lecció (Eli, encara serà més d’una línia i tot!).

PS. No hi ha enllaços, ja ho sé… em fa mandra…

12es Jornades Catalanes de d’Informació i Documentació

Avui i demà serem a les 12es Jornades Catalanes d’Informació i Documentació, per la qual cosa el bloc es tematitzarà una mica. Per als bibliotecoides que no puguin assistir-hi, a la dreta del bloc hi ha una columna poso aquí una finestra d’streaming que recollirà totes les piulades a Twitter que portin el hashtag de les Jornades #12JCD.

De moment, ja hem provat el wi-fi i hem começat a saludar col·legues.



11es Jornades d’Informació i Documentació: 2n dia

Fotografia de la sala 111 de l'edifici de congressosDivendres al matí tornàvem a ser a les Jornades i mentre esperàvem que comencés la primera activitat ens vam decidir a provar la connexió wi-fi amb el mòbil i a fer unes fotos amb el mateix dispositiu. Encara ens preguntem perquè vam utilitzar el mòbil per fer fotos: portàvem la càmera a la bossa. Com que l’Eli estava per allà, amb l’Aina, l’Anna i altres voluntaris, ens vam presentar. En aquests actes hom s’adona de quin és el seu «capital social», quina xarxa social ha establert a vegades sense ser-ne gaire conscient.

Per divendres havia decidit assistir a la taula rodona sobre fractura digital i al debat sobre transversalitat i especialització que tenia lloc després. La primera, titulada «Fractura digital i capacitació en informació», va ser moderada per Xavier Mora, de la Federació pro Persones amb Retard Mental, i comptava com a ponents amb Marta Continente (directora general d’Atenció Ciutadana de la Generalitat de Catalunya), Marta Selva (directora de l’Institut de les Dones), Onno Seroo (coordinador de projectes del Centre UNESCO de Catalunya) i Alfons Rubio (gerent del COEIC). Cadascun d’ells va fer referència a diversos tipus de fractura digital i de les accions que emprenien des dels seus respectius camps per evitar-la: així Alfons Rubio parlà de la fractura digital «geogràfica» o dificultat d’accés a Internet a les zones rurals; de la que afectava les PIME, que feien poc ús de les tecnologies de la informació (tan ús extensiu com ús qualitatiu), i de la fractura entre «nadius digitals» (els ciutadans que ja han nascut en un entorn en què les tecnologies són presents diàriament en tots els àmbits) i els «immigrants digitals» (els ciutadans que han hagut d’aprendre a utilitzar les tecnologies ja de grans. També va esmentar els programes d’inclusió de col·lectius en risc d’exclusió digital que estan preparant, la manca de d’informàtics i el paper de les biblioteques en la gestió de la informació. Onno Seroo ens parlà de les accions que la UNESCO ha emprès per intentar reduir la fractura digital, en les quals les biblioteques tenen un paper essencial. Una fractura que no és estàtica, que es desenvolupa i creix i que sovint està condicionada per factors econòmics, socials, polítics, etc. Va afirmar que tenim les eines per garantir l’accés universal a la informació, però que aquest accés és obstaculitzat sovint per factors polítics, econòmics, educatius, etc. Marta Continente va fer èmfasi en la fractura digital generacional, que ella posa al voltant dels cinquanta anys, i parlà del compromís de l’administració de fer accessible la informació als ciutadans. Marta Selva, que se centrà en la fractura de gènere, insistí molt en el fet que aquesta no es deu a la manca de capacitats de les dones per utilitzar les noves tecnologies, sinó que és fruit d’altres exclusions a què estan sotmeses les dones històricament. La conclusió bàsica de la taula rodona va ser que hi ha d’haver el màxim d’informació a disposició dels ciutadans i que s’ha de fer el possible perquè els ciutadans puguins accedir-hi. El paper de les biblioteques en aquest procés és fonamentalment, tant pel que fa a la capacitació informacional dels ciutadans, com pel que fa a la selecció de la informació rellevant i de qualitat.

Després, i amb un retard considerable a causa d’un imprevist, hi hagué el diàleg a tres bandes titulat «Especialització o transversalitat: quins són els límits?» amb la participació de Montserrat Bailac, documentalista de Televisió de Catalunya; Dídac Martínez, director del Servei de Biblioteques i Documentació de la Universitat Politècnica de Catalunya; i moderat per Agnès Ponsati, cap de les biblioteques del CSIC. Dídac Martínez se centrà en les conseqüències de la implantació de l’EEES en els ensenyaments universitaris, que s’hauran de basar en competències, entre les quals hi ha competències genèriques transversals, i insistí molt en el fet que cal que els nous titulats coneguin les tecnologies. Montserrat Bailac digué que no creu que els dos termes siguin antitètics, sinó que són complementaris; a més digué que l’especialització no té perquè ser restricció ni la transversalitat, superficialitat. Agnès Ponsati acabà dient que potser si ens plantegem aquestes temes és perquè encara no tenim gaire clar cap a on va la nostra professió, problema «d’identitat» que ens hauríem de treure de sobre. Les intervencions del públic van seguir totes aquesta línia de conjugar especialitatzació i transversalitat: en paraules de Constança Espelt, especialització en el nostre camp i transversalitat per saber-nos adaptar a noves oportunitats de feina.

Com que dels actes de la tarda només teníem previst acudir a la presentació de la nova etapa de la revista Ítem, vam poder allargar la pausa del dinar una mica més i dedicar-la a la conversa amb vells amics i nous coneguts.

PóstersLa presentació del nou Ítem la van fer Maite Comalat, vicepresidenta del COBDC; Jesús Gascón i Roser Lozano, coordinadors respectivament de la darrera etapa de la revista i de la nova etapa. Jesús Gascón va fer una mica d’història de l’Ítem i de tot el que s’havia aconseguit en els últims, a més d’agrair la participació de totes les persones que d’una manera o altra han fet possible l’aparició de la revista (autors d’articles, coordinadors, dissenyadors, correctors, etc.). Roser Lozano va centrar la seva intervenció a presentar els objectius de la nova etapa i a descriure quines seran les seccions que tindrà la revista a partir d’ara. Tots els assistents vam rebre un exemplar del nou ítem i la presentació acabà amb la sessió fotogràfica que van protagonitzar membres honoraris i nou consell de redacció.

A la cloenda només quedàvem quatre gats, però vam ser testimonis d’una cloenda inesperada i divertida. Després del discurs de cloenda de la presidenta del COBDC, Eulàlia Espinàs, i del lliurament del premi COBDC, i hagués les Clownclusions… sí, les clownclusions. Una clown anomenada Pausa ens va oferir un bon resum dels dos dies de diàlegs, taules rodones i debats, sobre la base de les notes que havia anat prenent i barrejant els termes i els conceptes que havien anat sortint fisn a convertir-los en un discurs irònic, divertit i hilarant. Bé, alguns els vam trobat hilarant i vam riure de valent; d’altres, i no assenyalaré ningú, no el van trobar tan divertit.

Hi ha hagut moltes altres taules rodones i debats, a més de les ponències i comunicacions, les Jornades de Documentació Audiovisual i la Jornada Nascut per Llegir. Però de tots aquests altres actes algú altre n’haurà de fer la crònica, perquè encara que hom hagi assolit la capacitat de la multitasca, encara no ha aconseguit al de l’omnipresència.

I fins a les 12es!

Altres reaccions:

11es Jornades Catalanes d’Informació i Documentació: 1er dia

Logo de les 11es JornadesEnguany les Jornades, centrades en l’experiència i la innovació, estaven organitzades en quatre itineraris que intenten donar resposta a les inquietuds i els reptes a què s’enfronten els professionals de la informació i la documentació: desenvolupament professional i formació, informació i tecnologies, gestió i planificació, i usuaris i serveis. I les activitats que s’hi feien tenien quatre formats: taules de debat, diàlegs, comunicacions i tallers. Tenint en compte que les activitats són simultànies, el primer problema amb què hom s’enfronta és decidir a què assistirà i a què no: en el meu cas he de reconèixer que vaig fer la tria sense tenir en compte els itineraris, guiant-me només per l’interès personal en els diversos temes que s’hi han tractat â??s’ha de dir, però, que la majoria pertanyen a l’itinerari d’informació i tecnologies.

Les Jornades han començat amb la inauguració oficial i benvinguda a càrrec d’Eulàlia Espinàs, presidenta del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, seguida de la conferència del conseller de Cultura i Mijtans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, i de la conferència inaugural a càrrec d’Aaron Schmidt, director de la North Plains Public Library d’Oregon (EUA). Si he de destacar alguna cosa de la intervenció del conseller és que no es mossega la llengua: la seva crítica gens velada a la fragmentació del sistema bibliotecari català en diverses xarxes i als personalismes que fan que tot sovint els projectes no arribin a bon port (o hi arribin després de superar molts obstacles), l’ha entesa tothom. Ha valorat molt el paper dels bibliotecaris en el desenvolupament d’una ciutadania crítica i, és clar, també ha fet la part de campanya que tot polític ha de fer.

Més interessant ha estat la conferència d’Aaron Schmidt sobre la biblioteca 2.0, en la qual ha presentat algunes idees i projectes en marxa actualment per aconseguir apropar les biblioteques als usuaris i portar usuaris a les biblioteques mitjançant la tecnologia. Ha començat amb una crítica als sistemes bibliotecaris pensats des del punt de vista dels bibliotecaris i no dels usuaris, que hauríem de tenir present que, avui, aquests volent trobar als OPAC de les biblioteques eines de cerca com les de Google. No s’ha quedat en això, també ha presentat eines i aplicacions que avui són corrents però que no s’associen habitualment a les biblioteques i com podríem adaptar-los per aconseguir l’objectiu d’apropar els usuaris a la biblioteca i apropar-nos als usuaris. No només ha estat interessant, també ha estat divertida i ha demostrat que, com havia afirmat Eulàlia Espinàs en presentar-lo, no era una persona gens solemne.

Després del cafè, començaven les diverses activitats i era el moment en què aquest cronista, que no és un narrador omniscient evidentment, perdia contacte amb les activitats en què no participava. M’havia decantat pel diàleg a tres bandes entre Glòria Pérez-Salmerón, Dolors Lamarca i Jordi Graells titulat «L’ou o la gallina?: la tecnologia o els serveis?», pregunta de la qual tots teníem molt clara la resposta: la tecnologia i els serveis. S’ha començat parlant d’innovació i tot i que ha estat força interessant, en algun moment el diàleg s’ha centrat més en l’ús de les tecnologies per afavorir el treball col·laboratiu en el si de les institucions i s’ha deixat una mica de banda els serveis.

Finalment, a la tarda, després de dinar, un taller un taller a càrrec de Domingo Abad Planas (OpsNeo) sobre gestió del temps.

Cal dir que a més del vessant professional aquestes jornades tenen un vessant social força important, no només perquè et permeten retrobar col·legues de professió coneguts pels canals més diversos que us pugueu imaginar (antics companys de classe, antics professors, blogaires, etc.), sinó perquè també permet l’intercanvi d’experiències i pràctiques d’una manera més informal, prenent un cafè, dinant o mentre esperes el començament d’una activitat. I amb alguns comparteixes aquestes activitats, cosa que encara les fa més interessants. Per no fer una llarga llista d’amics, coneguts i saludats que he tingut l’oportunitat de veure aquest al llarg del dia em limitaré als que també tenen la seva quota de protagonisme en aquest entorn virtual: la Gamoia (Gamoia), la Sfer (Librosfera), en Pau Blackonion (The Daily Black Cebolleta), la Dietrich (Kabaret) i segur que me’n deixo algun al teclat. També hi era l’Eli d’El Blog del Dijous, encara que no ens coneixem personalment… em sembla!

I per cloure aquesta primera crònica, un vídeo vist a la conferència d’Aaron Schmidt i que em sembla que és el que la Sfer em reptava a compartir primer que ella («No time»): Library Dominoes.

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=cwihz7iZlx0&hl=es&border=1]

Enllaços relacionats:

11es Jornades Catalanes d’Informació i Documentació

Logotip de les 11es Jornades Catalanes d'Informació i Documentació

Demà i demà-passat, 22 i 23 de maig de 2008, seré a les 11es Jornades Catalanes de Documentació i Informació, a veure què ens expliquen els expertes i els companys bibliotecaris sobre les activitats, pràctiques i serveis que estan desenvolupant a les biblioteques i quines són les tendències actuals en l’àmbit de la informació i la documentació. I també, és clar, per trobar companys d’altres biblioteques i fer-la petar una estoneta.

Tota la informació sobre aquestes jornades la trobareu a 11es Jornades Catalanes de Documentació i Informació: Experiència i Innovació i al blog de les Jornades. I si voleu saber com van ser les anteriors podeu anar a la pàgina oficial (10es Jornades Catalanes de Documentació i Informació) o aquí mateix, a ca l’Un que passava, a les cròniques que vaig escriure sobre l’esdeveniment: 10es Jornades Catalanes d’Informació i Documentació.

10es Jornades Catalanes d’Informació i Documentació: 2n dia

La crònica del segon dia de les Jornades serà tan breu com breu va ser l’estona que hi vaig passar. Breu perquè només hi vaig estar al matí i breu perquè només vaig assistir a una de les activitats programades: la taula rodona CRAI o biblioteca universitària, moderada per la professora Maria Josep Recoder i amb la presència de Núria Casaldàliga, de la Biblioteca de la UAB; MOntserrat Espinós, de la Biblioteca de la UPF; Roser Gómez, de la Biblioteca de la UPC, i Patrícia Riera, de la Biblioteca de la UOC. Hi va haver acord sobre el paper que han de tenir les biblioteques universitàries en el nou Espai Europeu d’Educació Superior; hi va haver acord en què les biblioteques han d’anar canviant, igual que ho hauran de fer estudiants i professors; hi va haver acord en definir els CRAI amb dos característiques bàsiques (convergència de serveis i convergència de professionals), però no hi va haver quòrum quant a la necessitat de transformació i de rebateig de les biblioteques en CRAI: de fet, cadascuna de les biblioteques representades a la taula segueixen camins diferents per enfrontar-se al nou marc europeu d’educació superior. Vam trobar a faltar alguna representant de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona, oblit inexcusable ja que la Biblioteca de la UB també ha emprès un camí cap a la transformació en CRAI que s’ha materialitzat en la incorporació de les Unitats de Suport a la Docència i a la col·laboració del personal de la biblioteca en la tasca de preparació de la docència del professorat.

Després, i fins a la presentació dels pòsters, em vaig dedicar a l’activitat que el Javier Leiva ha anomenat «pasilleo»: conversa amb els companys del grup de treball, amb en Javier mateix, amb la Mari Carmen Marcos i altres. La presentació dels pòsters no va generar gaire expectació, però: la veritat és que prop dels pósters només hi havia els seus autors… potser el fet que estiguessin exposats des del primer dia va fer que els assistents a les Jornades ja els haguessin llegit i preferissin aprofitar l’estona per dinar amb calma abans de les activitats de la tarda.

Dinar amb calma és el que vam fer, abans de sortir disparat cap a l’aeroport per agafar el vol cap a Palma de Mallorca. Però aquesta és una altra història que haurà de ser explicada en alguna altra ocasió. O no.

Technorati tags:

10es Jornades Catalanes d’Informació i Documentació: 1r dia

Arribar abans d’hora als llocs té l’avantatge que pots observar la gent que arriba després de tu; i això feia aquest matí mentre esperava l’hora de recollir l’acreditació per a les 10es Jornades Catalanes d’Informació i Documentació que se celebren avui i demà a Barcelona, a l’edifici World Trade Center. I la veritat és que formem un col·lectiu força heterogeni però alhora fàcil d’identificar, com comentàvem amb una amiga. Que som tots molt diferents, però tots tenim un aire familiar, vaja. Arribar abans d’hora també et permet recollir puntualment l’acreditació i la documentació, i tafanejar una mica la llista d’assistents per veure quins coneguts trobaràs… i ve’t aquí en Javier XIV, a qui he tingut l’oportunitat de conèixer en persona en una de les pauses, després de tant temps de coneixença virtual.

Les Jornades han començat amb la presentació de l’Eugènia Serra, presidenta del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, seguida de la salutació de la comissària europea per a la Societat de la Informació, Vivianne Reding, salutació virtual —ja que no ha pigut venir a Barcelona— en què ha parlat fonamentalment del programa I-2010 i el desenvolupament de la Biblioteca Digital Europea (que preveu la digitalització de dos milions de llibres de les biblioteques nacionals d’aquí al 2008 i arribar als sis milions el 2010). A continuació, la conferència inaugural a càrrec de Mario Marinucci, que ha parlat de les eines que Google ha desenvolupat i que més relació tenen amb les biblioteques: Google Book Search, projecte que mitjançant un «algoritmo supermágico» permet recuperar citacions de llibres o el text complet (segons la vigència dels drets d’autor: en el cas de llibres que els envien les editorials són de cinc a set pàgines, en el cas de llibres descatalogats però amb drets vigents la citació d’alguna frase, i en el text complet en el cas de textos de domini públic. Després ha parlat també de Google Scholar (Google Académico en la versió espanyola) i les seves possibilitats actuals i futures.

A continuació hi ha hagut la pausa cafè, i després les primeres activitats: una panoràmica sobre els serveis bibliotecaris a Europa, un bloc de comunicacions sobre innovació, un altre sobre societat i un taller de posicionament de pàgines web. Aquestes activitats eren simultànies, de manera que hem hagut de triar. Les comunicacions sobre innovació (aprenentatge col·laboratiu per mitjà d’Internet per als professionals arxivers, elaboració de guies temàtiques al web a la biblioteca de la UPF, la implementació d’un gestor de continguts web a les biblioteques de la UAB i les conclusions extretes arran del concurs Què llegeixes?) semblaven prou interessants per decantar-s’hi… malauradament, l’organització no ha tingut en compte que aquests temes podien interessar un bon nombre d’inscrits i molts hem hagut d’aguantar les dues hores estoicament a peu dret, sense poder seure, només, amb una mica de sort, recolzant-nos en alguna paret.

Després del dinar, el segon bloc de comunicacions agrupades sota l’epígraf societat, en el marc del qual un company del grup de treball ha presentat la comunicació que havíem preparat sobre la presència de materials GLBT a les biblioteques públiques catalanes, acompanyada d’una comunicació sobre les biblioteques per a infants malalts als hospitals, la gestió de públics a la Biblioteca de Catalunya i una altra sobre el projecte Nascuts per Llegir a les biblioteques de Barcelona.

I entre acte i acte, vida social. Companys d’estudis que feia temps que no veies, coincidència amb amics que no pensaves que hi fossin, coneguts d’aquí i d’allà…quatre rialles, tres tafaneries, molt d’intercanvi professional i en un tres i no res ha passat el dia.

Technorati tags:

10es Jornades Catalanes d’Informació i Documentació

Dijous 25 i divendres 26 seré a les 10es Jornades d’Informació i Documentació, on a la tarda presentarem la comunicació «Desmuntant armaris: estudi dels materials GLBT a les biblioteques públiques catalanes», resultat de l’activitat del grup de treball Q.doc, del qual formo part, del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya.

Technorati tags: