Arxiu d'etiquetes: Diari

Sala de lectura, lxxvii: Diari, d’Anna Frank

No fa gaire em van preguntar per què m’estava llegint aquest llibre i només vaig ser capaç d’adduir un motiu: em faltava un llibre que pogués associar als Països Baixos en el Repte 2008. Un altre comentari em féu veure com, en certa manera, es considera que aquesta ha de ser una mena de lectura obligatòria, ja que algú donava per suposat que no l’estava llegint per primera vegada sinó que el rellegia. I no: mai no havia sentit gaire curiositat per un llibre el valor del qual era més testimonial que literari. I com que el desenllaç i molts dels detalls són àmpliament coneguts, no n’havia emprès mai la lectura. Fins ara.

Com deia, la història és prou coneguda: la família Frank (matrimoni i dues filles), jueus alemanys establerts a Asmterdam arran de les lleis antijueves alemanyes, s’amagà en una casa que estava situada darrere l’edifici de l’empresa que havia dirigit el pare d’Anna a mitjan 1942. Amb ells s’amagaren una altre família (el Van Daan del llibre) i un dentista. Durant quatre anys, aquestes vuit persones compartiren espai, pors, estretors, gana, alegries i dubtes sobre el futur que els esperava. A fora, els amics cristians que els amagaven també patien la seva ració d’incertesa i maldecaps. L’agost de 1944, però, quan començaven a creure que potser se salvarien, els vuit amagats i dos dels seus protectors foren detinguts: aquests aconseguiren salvar la vida, però dels vuit habitants de la casa del darrere només se salvaria Otto Frank, pare d’Anna.

La «Casa del darrere» és com anomena Anna la casa on s’amagaven. I és, de fet, el títol original del llibre (Het Achterhuis), un llibre que va començar Anna en forma de diari epistolar i que només més endavant, en escoltar a la ràdio un ministre holandès que deia que en acabar la guerra es recollirien tots els testimonis escrits possibles, va començara a reescriure per donar testimoni de tot el que estaven passant. L’Anna és conscient que està deixant un testimoni vàlid, però també que els testimonis personal poden ser poc interessants:

Anit, per Ràdio Orange, el ministre Bokenstein va dir que després de la guerra es farà una recollida de diaris i cartes relatius a la guerra. Per descomptat que tots es van llançar sobre el meu diari. Imagina’t que interessant seria editar una novel·la sobre la «Casa del darrere»! El títol faria pensar que es tracta d’una novel·la de detectius.

Però parlem seriosament. Segur que deu anys després que hagi acabat la guerra, resultarà còmic com hem viscut, menjat i parlat vuit jueus amagats [p. 276]

I és cert que algunes anècdotes que explica serien força còmiques, sobretot si el desenllaç hagués estat un altre. Anna no sembla perdre en cap moment l’esperança de refer la seva vida un cop acabarà la guerra i podran sortir de l’amagatall, i de refer-la per mitjà de la literatura:

A més d’un marit i fills necessito una altra cosa a què dedicar-me. No vull haver viscut per a res, com la majoria de les persones. Vull ser útil i una alegria per als que viuen al meu voltant, tot i que no em coneguin. Vull continuar vivint, fins i tot després de morta! I per agraeixo tant a Déu que m’hagi donat des que vaig néixer l’oportunitat d’instruir-me i d’escriure, d’expressar tot el que porto dintre meu. [p. 282-283]

Algunes de les paraules d’Anna semblen premonitòries i converteixen la lectura en un acte desassossegador i angoixant. El diari es convertí en testimoni del que havia passat i en la vida després de la mort d’Anna, aquest continuar vivint després de morta que tan important semblava ser per ella. Alguns fragments són especialment punyents, coneixent el desenllaç:

Almenys em queda un consol, tot i que sigui petit: la meva estilogràfica ha estat incinerada, tal com vull que facin amb mi quan arribi el moment. [p. 170]

La seva mort va ser diferent, però no menys terrible. Les seves paraules romanen, vives.

El llibre:

  • Anna Frank. Diari. Tr. Esther Roig. 6a ed. Barcelona: DeBolsillo, 2006. 381 p. ISBN 84-9759-419-3.

Enllaços relacionats:

Els misteris dels llibres

Fa uns mesos em sorprenia davant la casualitat que, en poc temps, dos llibres que havien pertangut a una mateixa persona haguessin acabat a les meves mans per camins ben diferents. Ahir la sorpresa fou diferent i com que no conec com funciona la distribució de llibres, la sorpresa s’ha convertit en un misteri tot i tenir una explicació al fet.

La setmana passada vaig anar a la que s’ha convertit en la meva llibreria de capçalera —i no perquè tingui una relació especial amb els llibreters, als quals només m’adreço quan no trobo el llibre que busco, sinó perquè queda a prop de casa i, sí, també i sobretot, perquè m’agrada— i com acostuma a ser habitual, en lloc de sortir-ne només amb el llibre que havia anat a comprar, en vaig sortir amb uns quants títols més. Entre ells, el Diari de l’Anna Frank, llibre que mai no he llegit ni mai no m’han fet llegir, però que fa temps que m’encurioseix. I com acostuma a ser habitual, només li vaig fer un cop d’ull i a casa, fins a la tarda, no me’l vaig tornar a mirar. I què hi vaig trobar? Això:

Anna Frank. Diari. De Bolsillo, 2006

La veritat és que, a part d’aquest detall, el llibre és completament nou. Però em va picar la curiositat i en un moment em vaig plantar a la llibreria, amb un sentiment de vergonya com si estigués fent alguna cosa dolenta, per preguntar com podia haver acabat als prestatges de la llibreria un llibre marcat. Coses de la distribució, sembla: un llibre que s’ha retornat i que s’ha tornat a enviar a una llibreria… Resposta que més que esvair el misteri, encara el fa més obscur. Perquè, com podia acabar un llibre en català a la biblioteca d’un institut gallec? I com el van segellar abans de comprovar si els interessava o no? I com van tornar a distribuir com a nou un llibre que, de fet, ja no ho era?

Misteris. Els llibres en van plens, encara que no siguin llibres de misteri. D’aquí, suposo, el plaer d’obrir-los i descobrir què ens amaguen.