Arxiu d'etiquetes: Cròniques de la veritat oculta

Foto fixa

Que els diccionaris són una foto fixa d’un determinat moment de la història de la llengua no és una imatge que m’hagi empescat —de fet l’he llegida en algun lloc, no recordo on, en relació amb la nova edició del Diccionari de l’IEC—*, però sí és característica d’aquestes obres que la major part de les persones que les consulten no tenen en compte (excepte per criticar-les perquè tal paraula no hi apareix i bé que tothom la fa servir…). M’hi ha fet pensar aquest fragment del «Fet d’armes» de les Cròniques de la veritat oculta de Pere Calders:

— No sigueu ase —vaig dir-li—. Se us veu de seguida que sou un enemic, i si aneu cap allí us agafaran.Això el va desconcertar, i després de fer un soroll amb els dits que denotava la seva ràbia replicà:

— Ja m’ho semblava, que no ho havien previst tot —respongué—. Què em falta? ¿Quin és el detall que m’acusa?

— Aquest uniforme que porteu és caducat. Fa més de dos anys que el nostre general el va suprimir, donant a entendre que els temps havien canviat. Aneu mal informats, vosaltres.

— L’hem tret d’un diccionari —va dir-me amb tristesa.

Pere Calders. Cròniques de la veritat oculta. Barcelona: Edicions 62, 1979, p. 48.

* Com diu la Tina als comentaris, és una frase d’en Màrius Serra en un article sobre el nou diccionari publicat al Cultura|s de La Vanguardia.