Arxiu d'etiquetes: Crítics matiners

Sala de lectura, 135: Desviació a Santiago, de Cees Nooteboom

Aquest és el segon llibre que he llegit dels vuit que he obtingut mitjançant el programa Crítics matiners de LibraryThing. Vist que jo, de matiner, res i que la pila va creixent, m’he proposat llegir tots els llibres pendents successivament, a veure si així em poso al dia amb els compromisos del programa.

Fa anys algú em va deixar anar una d’aquelles frases lapidàries que els fans d’algun escriptor tendim a deixar anar de tant en tant: «Tu, que t’agrada tan llegir, hauries de llegir Cees Nooteboom». Com podeu imaginar, no en vaig fer gens de cas, de la recomanació; i ara em dic que em vaig equivocar —bé, només m’ho he dit una vegada i fluixet, la veritat, que el passat no es pot canviar i no treu cap a res penedir-se’n. El cas és que m’ha agradat força aquest llibre de viatges de Cees Nooteboom titulat Desviació a Santiago.

El pretext del recull d’articles és el viatge, un viatge de Barcelona a Santiago de Compostel·la; però el viatge no deixa de ser un pretext i ben aviat ens adonem que el menys important de tot és cap a on va, que el que compta és com hi va i per on. Cada aturada de l’autor serveix per deixar anar una acurada descripció del lloc, del monument que l’ha obligat a desviar-se del camí, que moltes vegades és, també, un pretext per a una erudita disquisició sobre la història, l’art, la política, la religió, la literatura… i per l’humor, com la descripció del pet d’una turista a l’interior d’una església. A vegades, però, fins i tot el lloc on s’ha aturat el viatger deixa de tenir importància: en un text de 1986 titulat «Apunts provisionals» el lloc és igual, el que importa és l’escampadissa de papers a l’habitació de l’hotel que el porten a parlar de Borges i de les circumstàncies en què el conegué. Altres vegades esdevé el marc que permet Nooteboom parlar sobre l’experiència del viatge i d’ell mateix com a viatges.

Vull tornar a fer aquest viatge una altra vegada, i sé que aquest cop tampoc no seguiré una línia recta, que per a mi camí no vol dir mai altra cosa que desviació, l’etern laberint que elabora el mateix viatger deixant-se seduir cada vegada per una carretera secundària, i per la carretera secundària de la carretera secundària, pel misteri del nom desconegut al senyal, per la silueta del castell a la llunyania on gairebé no hi ha camí per arribar, pel que potser es podrà veure rere el següent turó, rere la propera carena. [p. 303]

Tot sovint, però, quan descriu els llocs que visita, la gent que hi troba, al vida que s’hi fa, sona a tòpic. Nooteboom no viatja per grans capitals, més aviat sembla que les evita, i les seves descripcions sonen a retrat d’un país que ja no existeix —gairebé sempre afortunadament. Els viatges comencen el 1981 i acaben el 2001, i en aquests vint anys han canviat moltes coses, a Espanya. És, a més, una Espanya a la que manquen parts: les illes balears no hi apareixen; Catalunya només hi surt al començament, ja que Barcelona és el punt de partida del viatge, i en alguns comentaris escadussers sobre el nacionalisme (p. 252 i 257); i València és un mer pretext per parlar del Cid i de la Reconquesta.

No espereu, però, una ordenació cronològica dels textos: tot i que més o menys la segueixen, estan agrupats sovint per temes, sense respectar-ne l’ordre cronològic. Això, tanmateix, no obstacultiza la lectura ni provoca cap anacronisme, ni impedeix gaudir d’aquest conjunt de retrats de llocs i persones, de reflexions i petits assajos d’un viatger que vol conèixer encara més un país que no coneix del tot  i que admira.

El llibre:

Cees Nootebom. Desviació a Santiago. Tr. Mariona Gratacòs. Alzira: Bromera, 2010. 331 p. ISBN 978-84-9824-706-0.

Bromera i els Crítics matiners de LibraryThing

Fa una mica més d’un any la bibliotecària Gamoia començava una campanya per aconseguir interessar alguna editorial catalana (en el sentit més ampli d’editorial que publiqui en català) en el programa Crítics matiners de LibraryThing. Un any després, dues editorials s’hi han mostrat interessades i han començat a participar-hi: les Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili i Bromera. La primera ha patit algun contratemps, ja que no tot el que oferia era novetat (requisit del programa) i ha hagut de limitar la seva participació (l’oficial, per entendre’ns; l’extraoficial continua endavant). Bromera va trigar a arrencar, però finalment ha començat a oferir algunes de les seves novetats als Crítics matiners… i servidor ja n’ha rebut quatre: primer, L’home és un gran faisà en el món, d’Herta Mülller; i aquest dimarts vaig rebre la segona tongada: Tot el que tinc, ho duc al damunt, d’Herta Müller; Desviació a Santiago, de Cees Nooteboom; i L’any del diluvi, de Margaret Atwood.

Ara només falta que comenci a complir la meva part: llegir tots aquests llibres i comentar-los.

Bromera a LibraryThing

Quan l’any passat la Gamoia va proposar de fer una crida a les editorials que publiquen en català perquè s’afegissin al programa de Crítics Matiners de LibraryThing, no sé si pensàvem que arribaríem a tenir èxit. L’amic i animador internàutic Jaume Llambrich respongué de seguida i ben aviat tinguérem al programa les Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili repartint llibres en català a tot el món —literalment, en alguna ocasió tots els llibres oferts han viatjat més enllà de les nostres fronteres. Tot i això, la resta d’editorials consultades, fins i tot les més interessades, semblaven haver perdut l’interès: era una falsa alarma, afortunadament, i després d’uns intercanvis de correus electrònics, ja tenim una segona editorial apuntada al projecte. En el lot de febrer de Crítics Matiners apareix el primer llibre ofert per Edicions Bromera. Moltes gràcies a la gent de Bromera per adherir-se a la iniciativa; ara toca aconseguir que més editorials s’animin a fer-ho…

Logotip Edicions Bromera

Crítics Matiners a LibraryThing

Diuen que qui demana rep. I a casa sempre s’ha dit que per demanar no es perd res, que el no ja el tens. A vegades, però, fa falta algú que es posi al capdavant i que prengui la iniciativa: aquest algú, en el cas que ens ocupa, ha estat la Gamoia. I si ens en sortim, li haurem d’estar agraïts.

Crítics Matiners és la traducció més o menys consensuada del títol del programa Early Reviewers de LibraryThing. Aquest programa consisteix en què determinats editors proporcionen gratuïtament un nombre d’exemplars de les novetats que publiquen perquè LibraryThing les reparteixi entre el membres de la plataforma que s’han apuntat al programa, amb la condició que llegeixin el títol que han demanat i n’escriguin una ressenya, que publicaran a LibraryThing i allà on vulguin. Podeu llegir com funciona a la pàgina del programa i seguir la conversa del grup impulsor a «LibrarytThing in Catalan: Crítics matiners?».

De moment, hi ha dues editorials que han respost afirmativament, URV (gràcies, Jacme) i Edicions 62; unes quantes que encara no han respost a la nostra petició, i a LibraryThing s’han mostrat encantats amb la idea. Ara només falta veure si s’hi afegeixen més editorials perquè ben aviat puguem tenir el primer lot de llibres a disposició dels Crítics Matiners de la comunitat catalana de LibraryThing.